Menuda Natura: Cistus albidus L.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Cistus albidus L.

NOMS: Estepa blanca, Estepa d’escurar, Estèpera blanca. Estepa margalidera. Rentaplats. Castellà: Estepa blanca, Jara blanca, Estepa fina, Jaguarzo blanco. Quiebraollas. Occità: Escura, Massugo blanquinouso, Messoga blanca, Moja blanca, Muga blanca, Mugan. Èuscara: Estrepa zuria. Portugués: Roselha grande. Italià: Cisto a fogle sessili. Francès: Ciste blanchâtre, Ciste cotonneux. Anglès: Cistus gray leaved. Rock-rose. White Dart. Alemany: Weißliche Zistrose. Weißblättrige Cistrose. Neerlandès: Witbladige Cistus. Grec: Κουνούκλα

Flors en cimes terminals

SINÒNIMS: Cistus vulgaris Spach

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani occidental. Molt estesa pel litoral mediterrani del qual no s’allunya gaire.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. És heliòfila, és a dir, amant del sol i de la llum, per la qual cosa viu en llocs assolellats. Indiferent al substrat. Creix en matolls i garrigues que substitueixen als carrascars degradats.

Arbust de tiges erectes i ramificades

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: plantes que tenen les gemmes persistents situades entre els 50 cm i els 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ: Arbust amb tiges erectes, ramificades, lignificades i grisenques, igual que les fulles.

Fulles de distribució dística

Fulles pinnatinèrvies, perennes, de color gris pàl·lid perquè estan cobertes per pèls blancs o tricomes estrellats (pel que rep el nom de albidus), ovals o lanceolades amb tres nervis principals prominents i marge enter i lleugerament revolut. Són sèssils (sense pecíol) de distribució dística, és a dir, oposades en parelles entrecreuades, de manera que, si mirem la tija des de dalt, veurem quatre rengleres de fulles alineades perfectament.

Flors vistoses de color rosat

Flors grans i vistoses, de 4-6 cm de diàmetre, amb cinc pètals rosats (rarament blancs), en cimes terminals. Bràctees foliàcies que cauen. Els pètals, arrugats, també cauen prompte. Nombrosos estams. Ovari súper amb estil i estigma gran. Floreix en primavera i principi d’estiu, entre abril i juliol.

Fruits en càpsula

Fruits són càpsules ovoides que s’obrin en cinc valves que contenen les llavors xicotetes, molt nombroses i seques

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta perennifòlia però per adaptació als climes eixuts, a ple estiu o en temps de sequera persistent, les fulles es poden marcir i fins i tot caure per evitar la pèrdua d’aigua i poder brotar quan les condicions siguen favorables..

Bràctees que cauen

USOS I PROPIETATS: Les fulles tenen una resina molt olorosa, el làdan, que s’apega amb facilitat a mans i roba. Avui en dia no s’utilitza, però antigament el làdan es prenia en xarop per a la tos. També com liniment, dissolt al 5-10% en alcohol.

S’ha emprat tradicionalment com fregall per rentar plats. Se’n va fins i tot el greix encara que escurem només amb aigua clara. Diu Joan Pellicer: “Fregall del caminant i de l’excursionista, raspall del boletaire i paper higiènic del pastor” (Costumari botànic)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cistus deriva del grec “κίστη kíste” caixa o cistella. Dioscòrides descriu les característiques del fruit madur com una càpsula semblant una capseta que s’obri per expulsar les llavors. L’epítet específic albidus ve del llatí albus, -a, -um, significa alb, blanc, blanquinós, per l’aspecte blanquinós que pren la planta per l’indument pilós.

A la primavera, als peus de les estepes blanques surt a la superfície una mena de tija molt curta i carnosa, com un bolet o un borró cobert d'esquames d'un roig escarlata que, a l'obrir-se, mostra les flors de pètals blancs. Aquest brot vermell a ran de terra amb les flors és tot el que es veu. Si seguíssim el brot sota el terra, veuríem que està implantat damunt de l'arrel d'una estepa a la qual parasita. És el “frare d’estepa” (Cytinus hypocistis)

Les fulles han sigut utilitzades pels magrebins com té, perquè són digestives, per alleugerar les digestions pesades.

Per les nostres terres, en temps no massa llunyans d’escassetat, les fulles seques es fumaven com substitut del tabac. És una de les primeres plantes que creixen després d’un incendi.

Difereix de Cistus crispus perquè les fulles són grisenques a ambdues cares, densament cobertes de pèls i no ondulades. On conviuen C. albidus i C. crispus es pot trobar un híbrid entre els dos progenitors anomenat Cistus x pulverulentus.

Cistus albidus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 524. 1753.