Smilax aspera L.

NOMS: Aritja, arítjol, eura del diable, matavelles, sarsaparrella, banya de bou. Cast: Zarzaparrilla, zarza morisca, uva de perro. Gall: salsaparrilha, legacao, alagacao, recama. Vasc: Latx, endalarr, endollar, arkasats. Italià: Salsapariglia. Stracciabrache. Francés: Salsepareille. Salsepareille d'Europe. Anglés: Common Smilax. Salsaparilla. Alemany: Rauher Smilax. Stechwinde. Sarsaparilla. Holandés: Steekwinde

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Enfilada per parets, roques, bardisses, arbres i arbusts.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides..

DESCRIPCIÓ: Planta dioica, és a dir, que hi ha peus mascles i peus femelles. És una liana perenne, enfiladissa, que se’n apuja als arbres amb els circells. Té un rizoma subterrani molt potent i ramificat, que pot tindre alguns metres.  Les branques són fines i amb espines.

 Fulles i fruits

Les fulles, alternes, són coriàcies, sense pèls de forma variable però el més corrent és que tinguen forma acorada, de vegades amb espinetes al marge però sempre amb les orelles basals arrodonides. Nerviació reticulada, el que és atípic en les monocotiledònies. El pecíol també té espines i dos circells en la base.

 Fulla i circell

Dels mateixos nusos on naixen les fulles, a la base del pecíol, surten els circells, de dos en dos, amb els quals s’agafa per a trepar. 

 Flor masculina

Les flors són xicotetes, amb sis pètals color crema. S’agrupen en umbel·les que pengen d’un peduncle. Les masculines amb sis estams lliures i les femenines amb un pistil ovoide amb tres estigmes sèssils. Floreix a finals de l’estiu.

 Flor femenina

El fruit és una baia redona de la grandària d’un pèsol, roig obscur o negre, que formen un raïm 

 Fruit

USOS I PROPIETATS: D’Amèrica va vindre la moda de consumir la “zarzaparrila”, que ja utilitzaven els natius, per a sanar la sífilis i purificar la sang. El rizoma, en infusió, és sudorífic i diürètic. Disminueix el nivell de colesterol en sang. El Dioscórides li adjudica propietats contra els verins. Però els experts desaconsellen el seu ús perquè no estan provades les seues indicacions terapèutiques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Smilax ve del grec σμιλαξ smilax, nom utilitzat pels autors antics per designar plantes molt diferents. En els escriptors llatins Plini i Ovidi el nom s'utilitzava per a diverses plantes enfiladisses espinoses. L’epítet específic aspera ve del llatí “asper-a-um” que fa referència al tacte aspre o rugós.

Els noms catalans d’Arítjol, aritja o arínjol venen de l’àrab “arix” que significa parra. El nom castellà, zarzaparrilla, ve de “zarza” per les espines i “parrilla” per trepar com una parra i tindre els fruits semblants a les parres salvatges.

La “zarzaparrilla” s’anomena a una beguda refrescant que s’obté de les arrels de la planta. És una beguda molt antiga d’origen espanyol i semblant a la Coca-Cola. Abans que arribara la Coca Cola al nostre país, la sarsa triomfava, entre altres, amb la marca coneguda com a Zarzaparrilla 1001, "el cap i cua de la simpatia espanyola".

En les historietes originals dels “Barrufets” la sarsaparrella és el seu menjar preferit. Es mengen les fulles crues a mossos.

Smilax aspera va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1028–1029. 1753

Família: Antigament incloses en la família de les liliàcies, actualment hom separa les esmilacàcies per alguns caràcters foliars i, especialment, per ser plantes dioiques.

Família Smilacaceae, Gènere Smilax