NOMS: Pebrella. Pebrinella.
Piperesa. Tomello pebrella. Cast.
Pimentera, Pebrella, Piperela. Hierba gazpachera. Tomillo aceitunero.
 |
| Flors en verticil·lastres laxes |
DISTRIBUCIÓ: Endèmica
de la Mediterrània ibèrica. Abunda en la província de Valencia i nord
d’Alacant, als territoris mediovalentí i diànic.
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Clars de matollar,
llocs cremats, pedregars, sobre
substrats calcaris o margosos. Fins els 850 metres d’altitud.
 |
| Tiges lignificades |
FORMA VITAL:
Camèfit, és a dir, que les seves parts aèries són persistents tot l'any però
que tenen les seves gemes persistents a un nivell de terra inferior als
25-50 cm.
DESCRIPCIÓ:
Mateta petita, de poc més d’un pam d’alçada, amb nombroses tiges lignificades,
de secció quadrangular, que surten de la base amb nombroses fulles molt
aromàtiques.
 |
| Fulles oposades molt glanduloses |
Fulles són menudes, oposades, ovades, planes amb un xicotet pecíol i glanduloses
 |
| Llavi inferior trilobat |
 |
| Fruit en núcula, dins del calze persistent |
Fruit: en núcula ovoide
USOS I PROPIETATS:
Conté olis essencials amb fenols terpènics (timol i carvacrol) i monoterpens.
És antisèptica, tònica, antitussígena, aperitiva i estomacal.
Estimula la secreció gàstrica, el que facilita la digestió dels aliments.
La pebrella, sempre ha estat present a les cuines
valencianes, en nombroses receptes com a condiment per a paelles, carns de
caça, o el singular gaspatxo, o bé, per a realitzar begudes espirituoses com l'herbero.
També s’utilitza per aromatitzar la salmorra d’olives adobades.
SABIES QUE... El
nom genèric, Thymus, deriva del grec “thýmon, -ou”, que era el nom que rebien varies
espècies de timons, i aquest derivaba de “thýo”,
que significa que exhalen perfum, per
ser aromàtiques.
L’epítet específic piperella
és el diminutiu de “piper” que
significa pebre, picant, pel gust lleugerament picant de les fulles.
La part de la planta que s'utilitza, són les fulles que es
deixen assecar per a augmentar el seu aroma.
És una de les primeres plantes en brotar després d’un
incendi.
Família Labiateae (Lamiaceae)
Una planta aromàtica molt representativa dels paratges valencians, amb múltiples aplicacions i plenament adaptada al clima mediterrani, tal com demostra que brote prompte després dels incendis.
ResponElimina