NOMS: Herba prima, canyeta d’or, herba de pixar, herba del nuset, herba de la grava, serpentina, espartet, Occità: Erbo de l'esquilenço. Cast. Asperilla de flor roja, aspérula, hierba tosquera, hierba de la inflamación, h, de la próstata, varilla de oro. Vasc eskinancia. Italià: Stellina comune. Francés: Aspérule à l’esquinancie, herbe à l’esquinance. Anglés: Squinancywort, squincywort. Alemany: Hügel Meier, Hügel-Waldmeister. Holandés: Kalkbedstro
SINÒNIMS: Asperula cauviniae N.H.F.Desp.
Hi ha moltes subespècies, el que dificulta la identificació. Pel nostre territori: Asperula cynanchica subsp. cynanchica; Asperula cynanchica subsp. alpina.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània.
HÀBITAT: Ononido Rosmarinetea. Creix sobre sols calcaris.
FORMA VITAL: Camèfit: les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba perenne de base llenyosa i tija molt fina d’uns dos pams d’alçada.
Fulles oposades o verticil·lades, fines, aciculars.
Flors blanquinoses amb corol·la de 2 – 4 mm, de pètals soldats en forma de curt embut que s’obri a l’extrem en quatre lòbuls simètrics més curts que el tub. El calze és tan petit que quasi no es veu. S’agrupen en petites cimes.
Fruits xicotets, secs i sense pèls.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors tenen un nectari, és a dir, un òrgan glandular que secreta nèctar, en forma de disc carnós situat a la base de l’estil, que les fa particularment oloroses, amb olor a vainilla. Aquest olor és un potent atraient per als dípters (Bombylidae) i himenòpters (petits Apidae) i inclús per alguns lepidòpters nocturns.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asperula ve del llatí asper, -era, -erum, que significa aspre, rude, i del sufix llatí diminutiu –ula, -ulae, segurament en referència a l’aspror de les fines tiges i fulles.
L’epítet específic, cynanchica, ve del grec kynánche, -es, que deriva en el llatí cynanche, -es, que significa inflamació de la gola.
Família Rubiaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada