Flors en umbel·les termials |
SINÒNIMS: Erica stricta Willd.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
occidental. En la Península només en Andalusia i País Valencià (província de
València).
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Llocs herbosos
humits, llocs pedregosos i garrigues. Normalment en terrenys calcaris. Entre
els 300 i els 1000 m d’altitud. Aquest
en el camí del castell, per la vesant ombria, de Vallada (València)
Mata amb tiges erectes i blanquinoses |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.
Calze amb sèpals lanceolats |
Fulles veticilades |
Fulles disposades en verticils de quatre fulles, linears, revolutes, acabades en punta roma i de color verd grisenc. Pel revés acanalades i un poc blanquinoses. El pecíol curt però ben marcat
Flors urceolades |
Fruits en càpsula |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles dels brucs tenen estructura xeromorfa, tot i que algunes viuen en llocs francament humits. És una fulla característica quasi acicular, de pecíol curt, marge enter i revolut, que dona nom a vàries espècies dites “ericoides, ericaceus o ericifolius”, fent referència a la forma de les fulles semblant a les dels brucs.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Erica deriva del
grec “eréiko”, que significa
esmicolar, fer miques.
L’epítet específic terminalis
deriva del llatí “terminus”, que
significa termini o final. Salisbury va denominar terminalis a esta espècie perquè treu les flors a l’àpex o
terminació de les branquetes.
És, junt a la Erica multiflora, dels pocs brucs que toleren
terrenys calcaris.
Família Ericaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada