Lippia triphylla (L'Hér.) O. Kuntze

NOMS: Herballuïsa, Marialluïsa.  Castellà: Hierba luisa. Hierbaluisa. Luisa. Marialuisa. Gallego: Herba luisa. Occità: Limoneta. Portuguès: Bela aloísia, Verbena cidrada. Pessegueiro-inglés. Francés: Verbaine odorante, citronelle. Anglès: Vervain, lemon vervain, herb louisa

Inflorescència d'Herba Lluïsa

SINÒNIMS: Aloysia citriodora Palau;  Lippia citriodora Kunth.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: El Neotròpic o regió neotropical inclou boscos tropicals (selva humida tropical i subtropical) més grans que qualsevol altra zona. S’estén des del sud de Mèxic, per Amèrica Central, nord d?Amèrica del sud, fins a Brasil, amb la immensa selva del Amazones. 

HÀBITAT:  Cultivada com a medicinal i ornamental en horts i jardins.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit:  Tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust caducifoli de entre 3 i 7 metres d’alçada, tot i que a les nostres terres no sol passar dels 2,5 metres, de tiges llenyoses, ramificades i amb pèls simples. El seu aroma intens, paregut a la llimona, és inconfusible

Verticils de tres fulles

Fulles lanceolades d’uns 8 cm de llargària, agrupades en verticils de tres fulles (de vegades quatre), amb el marge enter o poc dentat i pecíol molt curt. Pel revers poden veure’s les glàndules oloroses que desprenen un fort olor a llimona.  

  

Flors tetràmeres

Flors petites de color lila suau per fora i blanques per dins, agrupades en inflorescències en panícules laxes a les summitats de les tiges. Calze tubular, amb la gola lleugerament inclinada, amb quatre dents triangulars pubescents. Corol·la formada per un tub acabat en quatre lòbuls formant dos llavis, els inferiors majors, amb glàndules. Androceu didínam, amb estams inserits al tub de la corol·la, dos més llargs amb les anteres un poc exsertes. Gineceu pilós amb curt estil i estigma bífid. Floreix a finals de primavera i l’estiu.

Dins el calze persistent es gesta el fruit

Fruit en esquizocarp que es divideix en dos núcules amb una llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes necessiten, en general, llum per realitzar la fotosíntesi i poder viure, però hi ha algunes que, com l’herballuïsa, tenen aquest requeriment més elevat, i aleshores diguem que és una planta fotòfila, és a dir, que viu amb condicions d’elevada lluminositat

USOS I PROPIETATS: És una excel·lent planta digestiva, molt apreciada en els casos de digestions pesades, ja que tonifica l’aparell digestiu i disminueix les flatulències. També és tranquil·litzant, bona en casos d’estrès, d’hipocondria i d’insomni. Fins i tot és adequada en bronquitis i en alguns tipus de tos, per les seves propietats analgèsiques i desinfectants.

Les fulles seques i picades s’utilitzen per marinar, per amanir i en salses, per a donar un toc aromàtic de cítric. També serveix la infusió, a l’estiu, per a preparar sorbets, o també, a la infusió freda se li pot afegir un rajolí de ginebra o d’un altre licor.

Se n’ha extret una essència de virtuts terapèutiques i les parts florides s’han utilitzat en perfumeria i cosmètica. També en jardineria com ornamental.

Inflorescències en panícules laxes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lippia fa honor a Auguste Lippi, metge francès que va estudiar la flora de l’Alt Egipte i del Sudan, per encàrrec de Lluís XIV, on va descobrir varies espècies, entre elles algunes Lippia.

El nom específic triphylla deriva del grec “τρεις treis” tres, i de “φύλλον phýllon” fulla, en referència a que les fulles s’apleguen de tres en tres.

El nom Lluïsa o Maria Lluïsa, li ve perquè la planta va ser introduïda a Espanya durant el regnat de Carles IV, i la seua esposa, Maria Lluïsa de Parma, estava de moda. El nom del gènere Aloysia, també és en honor a l'esposa del rei Carles IV d'Espanya.

Va ser introduïda a Europa des d’Amèrica del Sud a finals del segle XVIII per exploradors espanyols. A l’Anglaterra victoriana va tindre un gran èxit pel persistent perfum fresc a llimona.

Als horts de la il·lustració valenciana es van implantar també moltes espècies vingudes d’Amèrica, Sud-àfrica, el sud-est asiàtic i d’altres nous territoris d’ultramar. Així, les fulles bullides de la marialluïsa eren emprades per combatre el mal de panxa, al temps que s’aprofitaven les seves propietats tranquil·litzants i es gaudia del seu aroma inconfusible.

Aloysia citriodora va ser descrita per Antonio Palau y Verdera i publicada en Parte práctica de Botánica 1: 768. 1784.

Família Verbenaceae