NOMS: Lletsó de
cadernera, lletsó de paret, lletsó fi, roqueret, lletsó petit. Occità: Cardello
de la tèndro. Cast: Cerraja tierna,
cerraja de pared, Lechuguilla, Linzones. Italià:
Grespino sfrangiato. Francès: Laiteron
délicat. Anglès: Mediterranean sow thistle, Slender sow-thistle. Alemany: Zarte Gänsedistel. Fiedrige
Gänsedistel.
 |
| Capítol de lletsó |
SINÒNIMS: Sonchus
cavanillesii Caball.;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vegetacio ruderal i
arvense, camps de cultiu, camins, parets i llocs nitrificats i antopitzats
 |
| Planta de lletsó fi |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes
vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en
l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les
llavors. Tot i que aquesta espècie pot tindre comportament com camèfit, doncs
pot vegetar tot l’any.
DESCRIPCIÓ: Planta de fins a 50 cm, amb tiges dretes,
fistuloses (buides per dins).
 |
| Fulla pinnatipartida |
Fulles compostes,
pinnatipartides, amb lòbuls allargats que es fan estrets a la base; pecíol
estret, caulinars, amplexicaules
 |
| Flors amb llargues lígules grogues |
Flors en capítols
amb la base pilosa, com de cotó blanc, característic de l’espècie. Llargues
lígules de color groc intens. Involucre amb bràctees imbricades. Floreix tot
l’any
 |
| Fruits amb els vil·lans |
Fruits en aqueni amb quatre costelles longitudinals.
 |
| Flors ligulades |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, les tiges presenten un canal
interior buit. Aleshores hom diu que és una tija fistulosa.
USOS I PROPIETATS:
Combat l’ardor d’estómac. Les arrels fan be als ronyons i redueixen l’àcid úric
i la bilis. També té propietats hemostàtiques, per estanyar la sang de les
ferides, i cicatritzant.
Les fulles tendres s’utilitzen en amanida o bullides amb
altres herbes o verdures.
 |
| Bràctees amplexicaules |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Sonchus deriva del grec "sónkhos" i aquest de "sómphos" que significa buit, moll,
esponjós. L’epítet específic abunda en aquesta qüestió, doncs “tenerrimus” és un nom llatí que
significa “molt tendre”, al·ludint a la consistència de la planta. El nom
popular de “lletsó” deriva de la presència de làtex en les plantes, fàcil
d'observar en trencar una fulla o la tija.
Les aus aprecien les seues llavors, per la qual cosa
s’anomena també lletsó de cadernera.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada