DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos, marges boscosos i matollars secs, des del nivell del mar fins als 800 metres d’altitud. Aquests exemplars del camí de la Penya l'Àguila de Vallada (València)
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que
defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que
tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Mata menuda, d’uns deu centímetres (rarament passa del pam d’alçada), de rabassa llenyosa i ramificada des de la base
Fulles quasi enteres, sinuades o lleugerament serrades , lanceolades però allargades i atenuades en pecíol, corbades cap a l’interior, pubescents, amb estípules linears.
Fruit en càpsula
dehiscent que s’obri en tres valves que expulsen amb força les llavors.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Dos dels cinc estams destil·len nèctar a l’esperó per a que els
insectes entren a buscar-lo i així pol·linitzen i fecunden la flor. Amb els fruits madurs, les llavors de la Viola arborencens és apreciada per les
formigues que se l’emporten baix terra on germinen amb més facilitat.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Viola ve del grec "ἴον íon" viola, violeta. L’equivalent
llatí del nom grec “Iole”, la mitològica filla d’Èurit rei d’Ecàlia, és Viola. En llatí “viola,
-ae” era el nom de les violetes d’olor
com la Viola odorata
El nom específic arborescens,
és un epítet llatí que deriva de
“arbor” i significa que esdevé en arbre.
En una mateta tan xicoteta és perquè la tija és llenyosa i no herbàcia com la
resta de les seues germanes de gènere.
Viola arborescens va
ser descrita per Carles Linné i publicada en Species
Plantarum 2: 935. 1753.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada