SINÒNIMS: Tithymalus serratus (L.) Hill; Galarhoeus serratus (L.) Haw; Chylogala serrata (L.) Fourr; Tithymalus denticulatus Moench; Euphorbia truncatara (Pers.)
NOMS: lleteresa. lletera, lletrera, lleterola, lleterol, lletera bona, lleteresa serrada, llet de bruixa, llet de cabra, herba de llet, lletrera de vinya, lleterons, lletons, lletoses, cagamoix, cagamuixa, escurripa, cataprusa, catapúcia. Castellà. Lechetrezna, asnaballo, cañamones purgantes, catapucia menor, chirigüela, esulas, hierba de la purga, lechetrezna aserrada, tártago. Èuscara: esne-belarra, Katalin-bedar, sator-belar, sator-bedar, tartiku, tartekin, tortiko, ziursa. Gall/Port: Catapúcia-menor, leiteira-dentada, morganheira, tártago. Francès: Euphorbe dentée, Euphorbe à feuilles dentées en scie. Anglès: Serrate spurge
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Es troba a Europa meridional i l'Àfrica del nord
HÀBITAT: És una planta ruderal, poc exigent que sovint és una de les primeres plantes a colonitzar les seccions nues dels barrancs i altres terrenys alterats, com els abocadors d'escombreries.
FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: És una herbàcia anual que creix fins a una alçada entre 20 i 50 cm, glabra, multicaule, rizomatosa.
Fulles serrades característiques |
Fulles, alternes, poden ser de formes diverses però sovint són llargues i estretes amb els marges sempre serrats, d'ací el nom de l'espècie. La fulla serrada fa que aquesta planta es distingeixi fàcilment d'altres lletereses. Les fulles prenen forma oval a les puntes de les tiges on hi han les inflorescències.
Flors amb bràctees involucrals serrades |
Flors d’un verd brillant, hermafrodites, amb bràctees ovades o cordades i també dentades i mucronades. Nectaris orbiculars amb dos apèndix obtusos. La planta floreix de febrer a juliol.
Fruits en càpsula |
Fruit en càpsula esfèrica dehiscent d'aproximadament ½ cm de diàmetre que conté unes llavors grises i petites.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Euphorbia serrata té una gran variabilitat en les formes de les fulles, des de linears i estretes fins ovalades i amples, però totes tenen el marge irregularment serrat, d’ací el nom de l’espècie.
USOS I PROPIETATS: És una planta d’interès paisatgístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins. És ideal quan es pretén un efecte de flora mediterrània i hom vol estalviar aigua, perquè és molt resistent. Les mates d'aquesta lleteresa queden bé entre roques i al peu dels murs dels xalets.
Com totes les plantes del gènere Euphòrbia, la serrada produeix una resina blanca o làtex, conegut vulgarment com a "llet", d’ací els noms relacionats. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.
Aquesta "llet" tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contra les berrugues i durícies aplicada directament amb cura. També es feia servir la pols de les llavors i arrels com a laxant.
El làtex s’ha utilitzat per catalitzador del quallat de la llet
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere “Euphorbia” està dedicat a Euphorbos, metge del rei Juba II de Mauritania a l’any 23 A.C. L’epítet específic serrata significa serrat, pel marge de les fulles i les bràctees de la inflorescència.
La papallona Oxicesta serratae Zerny, entre altres, pon els ous en aquesta planta per a que les seues larves s’alimenten d’ella.
Família Euphorbiaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada