Pallenis spinosa (L.) Cass. var. spinosa

NOMS: Gravit, l’ull de bou, pares-i-fills, herba febrera, àrnica. Occità: Civadilha. Cast. Castañuela, asterisco, amelos duros, estrellada, mirra, pincho, àrnica de secano. Èuscara: Izar belarra. Port. Herva estrella. Italià: Asterisco spinoso. Francès: Astérolide épineux. Buphthalme épineux. Pallénis épineux. Anglès: Spiny pallenis, Spiny Golden-star. Alemany: Stachliges Sternauge.

Capítol de Gravit ( Pellenis spinosa )

SINÒNIMS: : Asteriscus spinosus (L) Sch.Bip;   Bubonium spinosum (L.) Samp; Buphthalmum spinosum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps secs, vores de camins, fins els 1300 metres d’altitud.

Tija llenyosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, tota coberta de pèls, amb roseta de fulles bassals i també fulles sobre les tiges, rogenques i llenyoses que poden arribar fins als 60 cm d’alçada, però normalment és més petita.

Fulles totes cobertes de pèls cotonosos

Fulles lanceolades, alternes, senceres, cobertes de pèls que li donen aspecte grisenc, les inferiors peciolades i les superiors sèssils i un poc abraçades a la tija (semiamplexicaules), amb punta punxant. 

Capítol amb flors ligulades exteriors i flòsculs tubulars interiors

 Flors  en capítols solitaris a dalt de les tiges, de color groc taronja. Sembla un petit gira-sol, amb dues fileres exteriors de flòsculs femenins ligulats de color groc amb tres dents apicals i flòsculs tubulars hermafrodites de color taronja al botó central. Les bràctees del involucre estan esteses en forma d’estrella, són rígides i acabades en una punta punxent. 

Cípseles amb vil·lans molt curts

Fruit és un aqueni, en cípsela,  amb pèls curts a manera de petit vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les Asteraceae solen tindre el fruit en forma de cípsela, és a dir, l’aqueni o llavor indehiscent (que no s’obri) té a l’àpex un o varis pèls, més o menys llargs, que formen el vil·là per a facilitar la dispersió de les llavors pel vent (anemocòria).  El conjunt d’aqueni i vil·là és el que es denomina cípsela, els voladors que abunden a la primavera. 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com emol·lient i antiinflamatòria. L’aigua de les flors bullides junt amb Sideritis hirsuta, és útil en fregues per combatre el dolor muscular.

Utilitzada en rams de flors silvestres perquè la flor dura molt.

Bràctees rígides amb l'àpex punxent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Pellenis deriva de “Pallene”, un territori d’Àtica que pren el nom de la filla de Sithon, rei de Odomanti, en Tràcia. Conta la mitologia que Pallene era tan bella que Sithon va decidir donar la seua mà només a qui fora capaç de vèncer-lo en combat singular, però tots acabaven baix l’espasa de Sithon. En fer-se vell va decidir que els pretendents lluitaren entre ells i el vencedor final rebria Pallene i el regne. Però Pallene es va enamorar d’un dels dos últims pretendents i, per assegurar la victòria de Clito, el seu amor, va subornar l’auriga del contrincant que va afluixar els passadors de les rodes del carro de Dryas, l’altre pretendent. Clito va vèncer amb facilitat Dryas però Sithon, en assabentar-se de la trampa, indignat, va decidir matar Pallene i Clito. Només la intervenció d’Afrodita va fer canviar d’opinió a Sithon que va casar a Pallene amb Clito i, a la seva mort, van heretar el regne que va rebre el nom de Pallene.

El nom específic spinosa ve del llatí “spina” que significa espina, punxa, és a dir, espinós, en referència a les bràctees punxants. 

És una planta indicadora de terrenys alcalins.

Família Compositae (Asteraceae)