Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Scabiosa atropurpurea L.



NOMS: Cardetes, escabiosa, herba esquibiosa, viuda, vídues, vídua borda. Cast. Escabiosa, viuda, escobilla morisca. Gallego: Escabiosa, Viuda. Portuguès: Saudades roxas. Suspiros roxos. Francès: Scabieuse des jardins. Anglés: Sweet scabious. Alemany: Purpur-Skabiose.


Flors en capítols bracteats

SINÒNIMS: Scabiosa maritima L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Prats secs, marges de camins, comunitats xerofítiques. Fins als 1300 metres d’altitud.

Herba amb la base lleugerament lignificada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit (Camèfit i Teròfit): Tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. opten per mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable, i completen tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, biennal o perenne, ramificada des de la base, lleugerament lignificada. Fa una roseta basal d’on surten les tiges verdes que sostenen els capítols florals terminals, de dos a quatre pams.

Fulla profundament dividida en lòbuls irregulars
Fulles basals obovades amb el marge dentat i les caulinars oposades, pinnatisectes, molt dividides en lòbuls irregulars amb el segment terminal major que els altres, dentades.

Flors externes radiants més grans
Flors reunides en capítols amb bràctees lanceolades, flors de color violaci i les perifèriques tenen els cinc pètals, soldats, amb els lòbuls més grans que les interiors. Calze amb cinc sèpals acabats en arestes. A la base de la flor hi ha dues bractèoles que formen el involucel. Floreix tot l’any, excepte en gener.

Aqueni amb les cinc arestes del calze persistent
Fruit aqueni envoltat per una corona membranosa (el involucel) de la qual surten les cinc arestes del calze persistent. Quan fructifica el capítols, hemisfèrics en flor, prenen una forma el·lipsoïdal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'escabiosa, com en general tots els representants del gènere Scabiosa, és una espècie polimorfa, és a dir, poden presentar diferents formes o aspectes.


USOS I PROPIETATS: les fulles i les flors són antifúngiques, antiacnèiques i per combatre la varicel·la i el xarampió. També per a curar ferides i rebaixar la inflamació.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Scabiosa ve del llatí “scabies” que significa “sarna”, fent al·lusió a les suposades propietats curatives d’aquesta infermetat.
El nom de l’espècie, atropurpurea, ve de “ater”, negre, i “purpureus”, purpuri, fent referència al color de les flors que, encara que tenen uns colors molt variables, pot ser d’un roig quasi negre.
Es poden diferenciar dues varietats: la varietat amansii i la varietat maritima dispersa pel litoral.
 
Família Dipsacaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...