Sonchus oleraceus L.

NOMS: Lletsó, llicsó, lletissó. Cast. Cerraja, lechuguilla, achicorias, cardo lechero, cerrajón, lechecillo, lisón. Èuscara: Astaurraza, kardabera. Gall. Serralha, leitaruga, cardo molar. Portuguès: Serralha, leitaruga, serralha-branca. Anglés: Smooth sow thistle, Sow thistle. Alemany: Kohl-Gänsedistel.  Francés: Laiteron maraîcher. Laiteron potager. Italià: Grespino comune. Neerlandès: Gewone Melkdistel. Grec: Σογχός λαχανώδης. Τσόχος.

Capítol de Llicsó

SINÒNIMS: Sonchus ciliatus Lamarck, Sonchus laevis Vill.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Camps de conreus i camins, herbassars nitròfils, fins els 1350 metres d’altitud.

Involucre glabre i campanulat

FORMA VITAL: Hemicriptòfit, Teròfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable, durant la qual només resten les llavors. 

DESCRIPCIÓ:  Herba que pot arribar al metre i mig d’alçada, tiges fistuloses, erectes i poc ramificades  amb làtex 

Fulles pinnatisectes.

Fulles amplexicaules (s’abracen a la tija), lobulades i dentades amb un segment terminal major que els altres. A diferència de Sonchus tenerrimus els lòbuls de les fulles són bastant amples i el pecíol és ample i d’aspecte foliaci. Petites espines als marges.

Capítol

 Flors hermafrodites, agrupades en corimbes amb capítols de lígules curtes i estretes d’un groc pàl·lid, comparat amb l’altre Sonchus. Les bràctees de l’involucre, campanulat, són glabres. 

Vil·lans

Fruit és un aqueni de color bru amb vil·là de pèls blancs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A grans trets hi ha dos classes de compostes, les tubuliflores i les liguliflores. En les primeres tots els flòsculs (cada una de les flors del capítol)  son tubulars i sense lígula o només tenen lígula, acabada amb tres dents, els flòsculs exteriors, mentre al botó central són tubulars, com en la Dittrichia viscosa. En les liguliflores, com és el cas del Sonchus oleraceus, tots els flòsculs són ligulats, amb lígules acabades en cinc dents, com podeu observar a la foto. 

Capítol amb tots els flòsculs ligulats

USOS I PROPIETATS: Era un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és troba limitat a unes poques zones. Al País Valencià tradicionalment s'utilitzaven els lletsons i altres herbes similars per fer pastissets de brosses

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sonchus deriva del grec "sónkhos" i d'aquest "sómphos" que significa buit, moll, espomjós. 
 El nom “oleraceus” deriva del nom llatí “olus” que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella.

Les fulles d’aquesta planta són un dels ingredients del “preboggion”, mescla d’herbes típica de la cuina de Liguria utilitzada per farcir raviolis i pansoti

Es cultivaba a la Grècia antiga, a l'antiga Roma i a tota Europa a l'Edat Mitjana, però amb el pas dels segles va ser substituïda per altres hortalisses considerades més refinades. Plini (Gaius Plinius Secundus, 23–79) va comentar que Teseu es va menjar un plat de lletsons abans de anar a lluitar contra el brau de Marató.

En la “botica de bordo de Magalhaes” s’ha documentat l”agua de serralha” per la seua virtut refrigerant.

Les fulles d'aquesta planta agraden molt als conills.

Família Compositae (Asteraceae)