Fumaria officinalis L. subsp. officinalis

NOMS:  Fumisterra, fumusterra, fumària, peuets de nostre senyor, colomina, herba de fum, fumdeterra, herba de colom, gallerets, peuets, julivert bord, herba dels innocents. Castellà: Cantagallicos, clavelinas, fumaria, lila, manetas de dios, ubeta, palomilla, piececitos, sangre de cristo, zapaticos, gitanilla. Occità: La fuma-terra. Gallego: Herba do fogo, mata fogo, herba dona, prixel de can. Èuscara: Negakin. Portuguès: Fumaria, moleirinha, erva pombinha, molarinha. Francés:  Fumeterre. Italià: Fumaria. Anglés Common fumitory, earth smoke. Alemany: Ackerraute, gebräuchlicher erdrauch. 

Inflorescència de Fumaria officinalis

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT:  Polygono-Chenopodietalia. Camps de conreu, vores de camins, marges i erms fins els 1700 metres d’altitud.

Flor zigomorfa

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta anual d’un verd glauc (blanquinós) amb tiges de 10 a 50 cm que tenen un gust amarg i persistent.

Fulles pinnaticompostes amb folíols molt dividits

Fulles pinnaticompostes, alternes, amb els folíols estrets.

Flor de color vinos amb l'àpex purpuri

Flors en inflorescències en raïm lateral, amb un curt peduncle, densament poblades de flors hermafrodites d’un color vinós aiguat que caracteritza l’espècie, amb l’àpex purpuri; calze amb dos sèpals molt petits i profundament dentats, més estrets  que la corol·la; 4 pètals oposats dos a dos, el superior amb un esperó bassal i ales a la punta; sis estams soldats a la base en dos grups de tres, el grup superior té un nectari bassal que s’encontra a l’esperó; un estil amb dos estigmes.

Fruit amb el dos sèpals del calze de la flor

Fruits en núcula arrodonida un poc truncada a l’àpex amb la superfície rugosa, sobre peduncles fructífers més llargs que les bràctees florals.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Molts autors separen de la família papaveràcies els gèneres amb flors d’un sol eix longitudinal de simetria (zigomorfes), tipificats per Fumaria, per definir la família Fumariaceae on s'inclourien també Hypecoum, Sarcocapnos o Platycapnos.

USOS I PROPIETATS: Com totes les papaveràcies conté alcaloides. És utilitzada en medicina popular per les seves propietats diürètiques, laxants i depuratives. Es considera molt útil contra l'escorbut, l'escrofulisme, la hidropesia i la icterícia. En dosis elevades és tòxica i pot rebaixar el to muscular (hipotonia). És beneficiós en rentats de cabell, contra la caspa i l'excés de greix. Galé, el metge grec, ja recomanava la fumaria com remei per a les afeccions hepàtiques en general.

En la industria s’utilitza en alimentació com agent acidificant, aromatitzant i conservant, així com colorant en la fabricació de resines sintètiques. 

D’antic s’emprava per a menjar el bestiar (herba de conills) i per a tenyir de groc la llana. 

La fumaria té propietats diürètiques, laxants i depuratives

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom de l’espècie “Fumaria” ve del llatí fumus que significa fum. Segon els autors és per una qüestió o per altra, però. Per a Plinio es perquè el suc de la planta provoca llagrimeig i fa el mateix olor que el fum . El nom “officinalis” s’aplica a moltes de les plantes que tenen aplicacions i propietats medicinals.

Els exorcistes cremaven Fumaria perquè creien que el seu fum espantava els esperits dolents. També s’ha dit que la planta no creixia de llavors sinó que sortia del fum que emanava de dins la terra.

Se li suposa la virtut d’atraure els diners. Si s’esguita la infusió de Fumaria per tota la casa una vegada per setmana atrau els diners a la casa.

Fumaria officinalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 700. 1753. (1 May 1753) 

Família Papaveraceae (Fumariaceae)

Lobularia maritima ( L.) Desv.

NOMS: Caps blancs, morrisà bord, salivetes del Bon Jesús, sempreenflor, pixanera, herba blanca, barba blanca, xuclamel. Castellà: Aliso de mar, mastuerzo marítimo, barba blanca, proqueletes de plata, alhelicillo, milflor, Reseda. Portuguès: Escudinha. Francés: Lobulaire marítime. Anglés: Alyssum, sweet alison, sweet alyssum. Alemany: Steinkraut.

Flors de Lobularia maritima

SINÒNIMS: Alyssum maritimum (L.) Lamk

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT:  Bromo-Oryzopsion. Vores de camins i terres sense treballar, solars abandonats, etc. fins els 650 metres d’altitud. 

Planta molt ramificada a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba poc lignificada a la base, grisenca, i molt ramificada a la base, amb tiges estriades de fins 40 cm.

Fulles cobertes de pèls que li donen eixe color glauc.

Fulles linears lanceolades, enteres, petites, amb pèls que li donen el color glauc. 

Tota planta està coberta de nombroses flors xicotetes

Flors en inflorescències abundants terminals (corimbes), que cobreixen tota la planta de petites flors blanques amb pedicel, que van allargant-se a mesura que les flors s’obrin. Flors amb quatre sèpals caducs i quatre pètals d’1 a 3 mm amb el limbe redó, 2 estams curts i 4 més llargs acabats en anteres grogues i un estigma. Les flors fan olor de mel.

Fruit que encara no ha espolsat els pètals ni els sèpals

Fruit en silícula quasi redona i plana. En obrir-se les valves per lliurar les llavors, resta el tabic que separava les dues llavors (el septe), que és translúcid i caracteritza aquesta espècie.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  El meristema és essencial pel desenvolupament dels vegetals, és l'únic teixit vegetal capaç de crear noves cèl·lules, un teixit biològic constituït per cèl·lules indiferenciades, o poc diferenciades, que formen una zona de creixement on tenen lloc les divisions cel·lulars (mitosi).

Fruits a punt d'obrir-se. Podem veure el septe translúcid dels que ja han espolsat les llavors

USOS I PROPIETATS:  Té propietats diürètiques, com indica el nom de pixanera, astringent, antiescorbútica i colagoga. També es considera molt eficaç contra el singlot.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lobularia deriva del llatí “globulus (diminutiu ei globus globus, esfera) és a dir, petita esfera, per la forma del fruit que caracteritza el gènere. L’epítet específic maritima deriva del llatí “mare” mar, doncs significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.

Es pot trobar plantada en jardins rocosos on lluirà tot l’any. Té gran resistència, fins i tot a les gelades i manté la floració hivern i estiu, doncs també resisteix mol bé la sequera.

Lobularia marítima va ser descrita per Nicaise Augustin Desvaux i publicada en Journal de Botanique, Appliquée à l'Agriculture, à la Pharmacie, à la Médecine et aux Arts 3(4): 162. 1814[1815].

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Lavatera cretica L.

NOMS:  Malva, Malvera. formatgets, malva de runa, malví, malva crètica, malva d’horta, vauma. Castellà: Malva, malba, marvas, pajicilla, panecico, quesilla, quesitos. Portuguès: Malva-bastarda. Lavátera, Italià: Malvone di Creta. Francès: Lavatère de crète. Anglès: Cornish mallow, cretan tree-mallow. Alemany: Kretische Strauchpappel. Grec: Λαβατέρα η κρητική. 

Flors pentàmera de Lavatera cretica

SINÒNIMS: Malva multiflora (Cav.) Soldano, Banfi & Galasso.;  Lavatera sylvestris Brot.;  Malva willkommiana Scheele

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Vores de camins, escombraries, herbassars i llocs ruderalitzats fins els 500 metres d’altitud. 

Planta erecta i ramificada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta biennal de fins metre i mig, erecta, poc ramificada, lignificada a la base (sufruticosa),i amb pèls a les parts més joves.   

Fulla peciolada de nervació palmada

Fulles amb pecíols llargs i el limbe dividit en 5-7 lòbuls, poc profunds amb dents redones les inferiors i lòbuls més marcats i dents triangulars les superiors. La nervació és palmada i tenen estípules triangulars a la base.

Els pètals tenen un "mosset" a l'àpex

Flors en fascicles axil·lars amb peduncles més curts que els pecíols de les fulles axil·lants, actinomorfes, hermafrodites, de color rosa clar amb venes de color més fort, els cinc pètals presenten un entrant a l’àpex, com un mosset; calze amb cinc sèpals triangulars-ovats que persisteixen sobre el fruit; a la base del calze hi ha un calicle amb tres segments triangulars més curts que els sèpals i soldats a la base; nombrosos estams soldats envolten el pistil. Floreix de març a setembre

Calicle a l'esquerra. El fruit és el formatget que mengen els xiquets

Fruit és un esquizocarp (el formatget) format per 7-9 mericarps (les porcions del formatget) llisos, que porten una llavor cadascun. L’esquizocarp està embolcallat per els sèpals que romanen aplicats a sobre del fruit

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El calicle és una espècie d’embolcall extrafloral en forma de calze, d'origen divers, que neix sota el calze veritable i, de vegades, es confon amb ell. La Lavatera cretica és similar a la Malva sylvestris però se'n diferencia, precisament, pels segments del calicle soldats i molt més amples, que en el cas de Malva són lliures.

Ací podem veure el calicle embolcallant el calze

USOS I PROPIETATS: astringent, diürètica, expectorant, emol·lient i laxant; les fulles rebaixen la inflamació i picades d’insectes. Es pren per alteracions del sistema respiratori  o digestiu (per al mal de panxa), d’ací la dita andalusa: "La malva le dijo al escardaor // déjame que viva viva // que si una vez te da un dolor // yo te curo la barriga."

Amb les fulles poden fer-se sopes o, les més tendres, en amanida.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere “Lavatera” és dedicat als germans suïssos Lavater, metges i naturalistes que visqueren al segle XVII. El nom de l’espècie “cretica” és un epítet geogràfic que ve del grec “kretikós” que significa cretenc, provinent de l’illa de Creta.

Els fruits, petis i en forma de formatgets, panets o carabassetes, formava part de les plantes mengívoles per la xicalla, perquè tenen un gust agradable i eren a l’abast dels xiquets per marges i camins.

En el Banquet dels set savis de Plutarc (c. 50-120 dC.) es nomena el fruit de les malves, junt a altres plantes senzilles i silvestres, portades al temple com record i senyal dels aliments primitius. (Mètode)

En base a recents estudis genètics Lavatera cretica ha sigut transferida al gènere Malva amb el nom de Malva multiflora (Cav.) Soldano, Banfi & Galasso, 2005. 

Família Malvaceae

Anagallis arvensis L.

NOMS: Anagall. Borrissol. Herba de caderneres. Herba sabonera. Moragues. Morró (blau o vermell). Pic de gallina. Picapoll. Tinya. Cast. Anagálide. Hierba coral. Muraje. Yerba de las güebras. Gall. Herba do garrotillo. Muraxes. Herba da rabia Basc: Amorrubedarr. Pasmo belarra. Izukeslea. Izugesle. Igaberratxa.  Port: Morrido. Francés: Mouron. Fausse morgeline. Italià: Bellichina. Centonchio dei campi. Mordigallina. Anglés: Scarlet pimpernel. Poor man’s weatherglass. Shepherd’s weatherglass. Alemany: Acker Gauchheil. Roter gauchheil.

Flor, molt menuda, d'Anagallis arvensis.

SINÒNIMS: Anagallis carnea Schrank; la varietat amb la flor taronja és la  phoenicea i la de flor blava és la varietat coerulea.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea;   Camps, cultius, vores de camins, fins els 1500 metres d’altitud. 

L'anagall estén les tiges arran de terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita, entre cinc i trenta cm., tiges quadrangulars, normalment prostrades. És una espècie molt variable.

De l'axil·la de les fulles,sèssils, eixen els peduncles florals

Fulles ovals triangulars i oposades o, rarament, verticil·lades,  sèssils, amb taques obscures pel revers. 

El blau dels pètals contrasta amb el porpra dels pèls dels estams.

Flors blaves o taronja, de vegades vermelles, molt petites, que creixen solitàries d’un llarg peduncle axil·lar. Corol·la amb cinc pètals soldats a la base. Calze persistent amb cinc sèpals també soldats a la base. Estams amb pèls porpra, grocs o blanquinosos.

Pixidis del morró amb el calze persistent

Fruit  en pixidi, una càpsula dehiscent, globosa que s’obri per una tapa que porta l’estil i deixa eixir les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El pixidi és un tipus de càpsula dehiscent (el nom ve del llatí pixidium que era un tipus de capsa) amb la característica de que l’opercle (la tapa de la capsa) s’obri de forma transversal circular, no s’obri de manera longitudinal com les llegums, per exemple.  

USOS I PROPIETATS: Les flors es tanquen quan està núvol i a punt de ploure per la qual cosa en Anglaterra se l’anomena com “poorman’s barometer”, literalment significa el barómetre del home pobre.

Les persones amb pell sensible poden tindre reaccions cutànies simplement per tocar la planta. 

Flor de color taronja, el més comú junt al blau

SABIES QUE... El nom del gènere “Anagallis” prové del grec “anagalein” que vol dir riure amb força, figuradament cantar. Es diu que les gallines que mengen la planta es posen a cantar eufòricament.

Dioscòrides parla de l’anagall blau com de la femella i l’anagall roig l’identifica com el mascle. En realitat no hi ha cap diferència llevat del color de les flors.

La varietat de color vermell és la flor que va prendre per emblema l’heroi de la novel·la “The Scarlet Pimpernel” (La pimpinela escarlata), de 1905, ambientada en la Revolució Francesa, que va servir de base a la pel·lícula, del mateix nom, estrenada en 1935.

Estudis recents de biologia molecular indiquen que tot el gènere Anagallis hauria d’incloure’ls a la família Myrsinaceae

Família Primulaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A