Anagallis arvensis L.

NOMS: Anagall. Borrissol. Herba de caderneres. Herba sabonera. Moragues. Morró (blau o vermell). Pic de gallina. Picapoll. Tinya. Cast. Anagálide. Hierba coral. Muraje. Yerba de las güebras. Gall. Herba do garrotillo. Muraxes. Herba da rabia Basc: Amorrubedarr. Pasmo belarra. Izukeslea. Izugesle. Igaberratxa.  Port: Morrido. Francés: Mouron. Fausse morgeline. Italià: Bellichina. Centonchio dei campi. Mordigallina. Anglés: Scarlet pimpernel. Poor man’s weatherglass. Shepherd’s weatherglass. Alemany: Acker Gauchheil. Roter gauchheil.

Flor, molt menuda, d'Anagallis arvensis.

SINÒNIMS: Anagallis carnea Schrank; la varietat amb la flor taronja és la  phoenicea i la de flor blava és la varietat coerulea.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea;   Camps, cultius, vores de camins, fins els 1500 metres d’altitud. 

L'anagall estén les tiges arran de terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita, entre cinc i trenta cm., tiges quadrangulars, normalment prostrades. És una espècie molt variable.

De l'axil·la de les fulles,sèssils, eixen els peduncles florals

Fulles ovals triangulars i oposades o, rarament, verticil·lades,  sèssils, amb taques obscures pel revers. 

El blau dels pètals contrasta amb el porpra dels pèls dels estams.

Flors blaves o taronja, de vegades vermelles, molt petites, que creixen solitàries d’un llarg peduncle axil·lar. Corol·la amb cinc pètals soldats a la base. Calze persistent amb cinc sèpals també soldats a la base. Estams amb pèls porpra, grocs o blanquinosos.

Pixidis del morró amb el calze persistent

Fruit  en pixidi, una càpsula dehiscent, globosa que s’obri per una tapa que porta l’estil i deixa eixir les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El pixidi és un tipus de càpsula dehiscent (el nom ve del llatí pixidium que era un tipus de capsa) amb la característica de que l’opercle (la tapa de la capsa) s’obri de forma transversal circular, no s’obri de manera longitudinal com les llegums, per exemple.  

USOS I PROPIETATS: Les flors es tanquen quan està núvol i a punt de ploure per la qual cosa en Anglaterra se l’anomena com “poorman’s barometer”, literalment significa el barómetre del home pobre.

Les persones amb pell sensible poden tindre reaccions cutànies simplement per tocar la planta. 

Flor de color taronja, el més comú junt al blau

SABIES QUE... El nom del gènere “Anagallis” prové del grec “anagalein” que vol dir riure amb força, figuradament cantar. Es diu que les gallines que mengen la planta es posen a cantar eufòricament.

Dioscòrides parla de l’anagall blau com de la femella i l’anagall roig l’identifica com el mascle. En realitat no hi ha cap diferència llevat del color de les flors.

La varietat de color vermell és la flor que va prendre per emblema l’heroi de la novel·la “The Scarlet Pimpernel” (La pimpinela escarlata), de 1905, ambientada en la Revolució Francesa, que va servir de base a la pel·lícula, del mateix nom, estrenada en 1935.

Estudis recents de biologia molecular indiquen que tot el gènere Anagallis hauria d’incloure’ls a la família Myrsinaceae

Família Primulaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A