Citrus limon (L.) Burm. f.

NOMS: Llimonera, llimera. Castellà: Limonero. Gallego: Limoneiro. Èuscara: Limoiaritz, limoiondo. Portuguès: Limoeiro. Francés: Citron. Anglés: Lemon. Italià: Limone.

Flor de Citrus limon

SINÒNIMS: Citrus limonum Risso; Citrus medica

DISTRIBUCIÓ:  Àsia però naturalitzat a tot el litoral mediterrani.

HÀBITAT: Cultivada en horts

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre, de tres a cinc metres d’alçada, verd tot l’any amb branques que tenen espines dures.

Les fulles no tenen ales al pecíol com els tarongers

Fulles d’oblongues a el·líptic-ovades, acuminades i marge serrat o dentat, sense pèls.

La flor de la llimera té nombrosos estams

Flors solitàries o amb raïms; pètals blancs a la part superior i porpres a la part inferior; de vint a quaranta estams.

Hesperidi mucronat de la llimera

Fruit és la llimona, un hesperidi amb escorça rugosa o llisa, de color groc pàl·lid, acabat en mugró (mamellons); el sabor és àcid i agradable.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de la llimera, com la dels cítrics en general, tenen les llavors dins la polpa, dividida interiorment en gallons sucosos, i l’epicarp (a corfa) amb nombroses glàndules secretores d’olis aromàtics. Aquest tipus de fruit rep el nom d’hesperidi.

 

Els pètals són porpres al principi i després es fan blancs.

USOS I PROPIETATS: De l’escorça del fruit s’obté l’essència de llimona, emprada com aromatitzant i en perfumeria, per a fabricar colònies.

El fruit és molt ric en vitamina C i vitamines del grup B. El terpé, al que li s’atribueixen propietats anticancerígenes, és el responsable de l’olor característic de la llima. Conté flavonoides amb propietats antioxidants. Augmenta els glòbuls blancs que combaten les infeccions, fluïdifica la sang i allibera al organisme de toxines.

El suc és antiparasitari i desinfectant i s’empra per tractar afeccions estomacals, intestinals i per a trastorns de gola.

Des d’abans de conèixer-se l’existència de les vitamines, era un aliment comú entre els mariners per a prevenir l’escorbut, una infermetat causada per la falta de vitamina C.

Ha de prendre’s sempre el suc dissolt en aigua, car en cas contrari taca les dents.

L’àcid cítric del seu suc pot servir per potabilitzar aigua i ha donat bons resultats per combatre algunes disenteries.  

La fusta de la llimera és groguenca amb estries ocres, dura i de densitat mitjana, utilitzada en ebenisteria fina i marqueteria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Citrus deriva del nom llatí del poncem i de la llimera, que ve del grec “κέδρος kédros” poncem, i “κίτρον kítron” llima. L’epítet específic limon deriva de l'àrab “ليمون laimún” llima, derivat del persa “laimú o laimún”

És originari d’Ásia, concretament de la Índia, desconegut per als grecs i els romans; la primera referència apareix en un llibre sobre agricultura del segle III o IV, (Nabathae). El seu cultiu pel litoral mediterrani va començar amb l’entrada dels àrabs en la península Ibèrica.

Citrus limon va ser descrita per Nicolaas Laurens Burman i publicada en Flora indica . . . nec non Prodromus Florae Capensis 173. 1768.

 
El llimoner, una cançó de Will Holt, que pots escoltar en Amics arbres . Arbres amics, diu així:
Llimoner tan alegre / dolça flaire / ple de llum / llimoner que enamores / i que ens omples de perfum. / Llimoner tu ens enganyes / el teu fruit no es pot menjar / llimoner de vegades /és millor només mirar.

Família Rutaceae