NOMS: Cervina, rapana,
cormicervi, muixana, plantatge cornut, plantatge estrellat, cornicelis. Castellà Corónopo, cuerno de ciervo,
estrellamar. Èuscara: izar belarra,
izar plantaina, izarr belharr. Portuguès. Corno de venado, diabelha,
erva sa pulgas, estrelamar, galapito, guiabelha, megabelha, psilio, zaragatoa. Italià: Piantaggine barbatella. Francès: platain
corne de cerf. Anglès: Buck’s-horn
plantain. Alemany: krähenfb
Wegerich. Neerlandès: Hertshoornweegbree.
Grec: Πυκνόχορτο. Kατουρόχορτο. Ψαλιδόχορτο.
Inflorescència de Plantago coronopus |
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica
fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de
l'hemisferi nord.
HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Sòls salabrosos i terres calcigades, nitrogenats i sotmesos a contínues petjades. Fins els 900 metres d’altitud.
Plantago coronopus al camp |
FORMA VITAL: Teròfit: plantes que han optat per una
estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en
l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven
la part aèria cada any; en l'època desfavorable només en resten les llavors.
Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que opten per mantenir els seus meristemes arran de
terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any.
En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les
parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries
es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba petita que es pot comportar com anual,
biennal o perenne, amb roseta basal
Fixeu-vos en la forma de petjada de gralla dels lòbuls finals de les fulles |
Fulles en roseta
basal, polimòrfiques, normalment pinnatipartides o pinnatífides, rarament
enteres, sense pèls o amb pèls molt curts per ambdues cares
Flors en
inflorescències terminals en forma d’espiga cilíndrica de 5 mm de diàmetre, densa,
amb flors molt petites i compactes; peduncles més llargs que les fulles amb
pèls i afil·les que surt directament de la roseta. Les flors són tetràmeres i
hermafrodites amb quatre pètals escariosos, surten de l’axil·la d’una petita
bràctea membranosa, amb quatre estams que tenen un filament llarg acabat en
anteres patents, que vibra amb el vent per dispersar el pol·len; el gineceu
consta d’un sol estil filiforme. Floreix d’abril a l’octubre.
Observeu la resta de l'estil que corona el fruit |
Fruit en càpsula (pixidi) de tres lòculs, que conté de tres a
sis llavors el·lipsoides
.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un pixidi és un tipus de fruit en càpsula que té
la particularitat de tindre una obertura transversal circular que separa
l'opercle (la part superior o tapadora de la capsa) de la urna (la part
inferior que porta les llavors).
USOS I PROPIETATS:
La planta fresca bullida és diürètica i s'utilitza contra el mal de pedra. Les
fulles picades curen les picadures verinoses. Té propietats oftàlmiques, per
als mussols i ulls irritats.
Amb l’aigua resultant de bullir tota la planta es
fan llavats per a l’hemorroide.
Pot ser consumida en amanida o cuinada amb altres herbes. És
un dels ingredients de la “misticanze”, una amanida de plantes silvestres
d’Itàlia.
Plantago coronopus |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:
El nom del gènere “Plantago” ve del
llatí “planta” per la similitud de
les fulles amb la planta del peu. El nom de l’espècie, “coronopus” procedeix del grec “korone”
que significa “graula” (gralla), i de “pous”
que significa peu, per la forma de les fulles que semblen petjades de gralla. Aquest
nom en llatí va ser aplicat per Plini el Vell en Naturalis Historia
És una espècie polimorfa de la qual s’han descrit moltes
subespècies i varietats al llarg de l’ampla àrea de distribució.
Produeix gran quantitat de pol·len que es dispersa per l’aire,
sent una de les plantes del seu gènere que causen problemes d’al·lèrgia (AeroUEx)
Plantago coronopus va ser descrita per (Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 115-12. 1753.
Família Plantaginaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada