Trifolium repens L.

NOMS: Ferratge bord, forratge bord, tréfola, trèvol blanc, trevolet de prat. Castellà: Trébol blanco, trébol rastrero. Gallego: Trebo. Èuscara: hiruzusta zuria, hirusta zuri. Portuguès: Trevo branco. Anglès: White clover. Francés: trèfle rampant. Alemany: weiß Klee

Flors del trèvol blanc

DISTRIBUCIÓ:  Lateeurosiberiana

HÀBITAT:  Molinio-Arrhenatheretea. Pradells, fonts, vores de rierols i llocs humits amb sòls ben drenats, fins als 2400 metres d’altitud. 

la planta pot arrelar pels nusos.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne, ramificada des de la base, amb estolons i tiges postrades que poden arrelar als nusos. S’estén com una catifa cobrint el sòl.

Observeu les taques blanques característiques de les fulles de l'espècie

Fulles trifoliades amb folíols obovats i dentats tacats de blanc o negre amb un llarg pecíol. les estípules són de consistència membranosa, llargues, també ovades, soldades formant un tub que acaba en punta.

Flors papilionàcies agrupades en glomèrul

Flors en glomèruls, al final d’un llarg peduncle, de flors blanques, hermafrodites, amb pedicel·les, que queden pèndules quan són fecundades. Calze amb dents estretament lanceolades, les dos superiors més llargues. Corol·la papilionàcia amb l’estendard el doble de llarg que el calze; deu estams i un estil amb un estigma terminal.

Fruit inserit dins del calze

Fruit en forma de llegum amb tres o quatre llavors, inclòs en el calze total o parcialment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les inflorescències cimoses (l’eix que porta la inflorescència acaba amb una flor) poden tindre els eixos de la ramificació tan curts que les flors s’amuntonen en un conjunt dens. Aquestes cimes condensades reben el nom de glomèruls.  

Glomèrul de flors fecundades

USOS I PROPIETATS: Conté tanins, flavonoides i olis essencials. S'utilitza des de fa molt temps com a remei contra la tos i contra la gota. Pel seu alt contingut en tanins és útil per tallar les diarrees.
Té importància com a espècie pradenca i farratgera perquè proporciona aliment de qualitat ric en proteïnes i bona digestibilitat.

En jardineria forma part de les mescles per a les praderes de gespa per la resistència al trepig i el ràpid rebrot.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic repens  ve del llatí “repo” jo repte, arrosegue, és a dir, reptant, per l'hàbit prostrat de la planta  

Com passa a tots els trèvols, la tradició popular diu que tindràs molt bona sort si trobes una fulla amb quatre folíols.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)