NOMS: Estepa
groga, fumana, herba de setge, heliantem del setge, terretes. Castellà: Jarilla, sillerilla, hierba
sillera, zamarilla. Francès: Fumana
des montagnes. Fumana fausse bruyère. Alemany:
heideröschen, Felsen. Grec: Φουμάνες.
Flor de l'herba del setge |
SINÒNIMS: Cistus ericoides Cav.; Fumana vulgaris Spach
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Rosmarinetalia. Garrigues i pinars,
en llocs secs i assolellats de preferència calcícola en sòls margosos o
guixosos, fins els 1500 metres d’altitud
Mata petita de tiges lignificades a la base |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Mata xicoteta de branques disperses,
lignificades a la base (sufruticós) que no arriba a ser mai compacta, erecta,
fins 35 cm d’alçada, amb pèls a les summitats.
Fulles semblants a les del gènere Erica (d'ací "ericoides") |
Fulles alternes, linears,
cilíndriques, rígides, mucronades, sense estípules i amb pèls curts i suaus
(pubescents), molt semblants en forma i mida a les fulles del bruc d’hivern o
petorret (Erica multiflora)
Flors grogues de sèpals lliures |
Flors grogues,
que destaquen entre els matolls i la pinassa, actinomorfes, hermafrodites,
axil·lars, disperses entre les fulles sense formar una inflorescència evident.
Peduncles, més llargs que les fulles, que en fructificar es recorben a l’àpex i
prenen una coloració vermella. Calze amb dos sèpals petits i tres més grans a
l’interior, nervats, de forma ovada i escariosos. Corol·la amb cinc pètals
grocs en forma de cor amb la part ampla a l’àpex. Nombrosos estams i un estil
amb estigma capitat. Floreix de març a juliol
Fruit en càpsula dehiscent per tres valves |
Fruit és una càpsula
glabra amb tres angles aguts, amb dehiscència per tres valves que resten molt
obertes després de la dehiscència. Les càpsules tenen entre 8 i 12 llavors.
Es pot confondre
amb altres espècies de Fumana , especialment amb Fumana
thymifolia, però aquesta darrera té les fulles amb estípules, donant la
imatge de que les fulles apareixen en grups de tres (una fulla i dos estípules
una mica més petites)
Calze amb tres sèpals interiors i dos més petits exteriors |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Una característica de la família de les cistàcies és que els
pètals de les flors es disposen arrugats dins la poncella, el que es fa força
evident en la flor de l’estepa blanca (Cistus albidus).
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s'utilitza com a diürètica, per a provocar l'expulsió
d'orina.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:
El nom del gènere Fumana deriva del
llatí “fumus” fum, possiblement pel
color difús, grisenc, de les plantes d’aquest gènere. deriva del llatí “fumus,
-i” fum. El va emprar per primera vegada Thomas Bartholin (1673) al
anomenar Herba fumana a la planta que després Linné va batejar com Cistus
Fumana L.
El nom de l’espècie ericoides ve del gènere Erica amb la terminació del grec “εἷδος
eidos” que vol dir paregut, per la forma de les fulles paregudes a les del
gènere Erica.
Fumana ericoides va ser descrita per
(Cav.) Gand. in Magnier i publicada en Flora Selecta Exsiccatan. 201 (1883)
Família Cistaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada