Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Fumana ericoides (Cav.) Gandg.

NOMS: Estepa groga, fumana, herba de setge, heliantem del setge, terretes. Castellà: Jarilla, sillerilla, hierba sillera, zamarilla. Francès: Fumana des montagnes. Fumana fausse bruyère. Alemany: heideröschen, Felsen. Grec: Φουμάνες.

Flor de l'herba del setge
 SINÒNIMS: Cistus ericoides Cav.; Fumana vulgaris Spach

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Garrigues i pinars, en llocs secs i assolellats de preferència calcícola en sòls margosos o guixosos, fins els 1500 metres d’altitud

Mata petita de tiges lignificades a la base
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mata xicoteta de branques disperses, lignificades a la base (sufruticós) que no arriba a ser mai compacta, erecta, fins 35 cm d’alçada, amb pèls a les summitats.

Fulles semblants a les del gènere Erica (d'ací "ericoides")
Fulles alternes, linears, cilíndriques, rígides, mucronades, sense estípules i amb pèls curts i suaus (pubescents), molt semblants en forma i mida a les fulles del bruc d’hivern o petorret (Erica multiflora)

Flors grogues de sèpals lliures
Flors grogues, que destaquen entre els matolls i la pinassa, actinomorfes, hermafrodites, axil·lars, disperses entre les fulles sense formar una inflorescència evident. Peduncles, més llargs que les fulles, que en fructificar es recorben a l’àpex i prenen una coloració vermella. Calze amb dos sèpals petits i tres més grans a l’interior, nervats, de forma ovada i escariosos. Corol·la amb cinc pètals grocs en forma de cor amb la part ampla a l’àpex. Nombrosos estams i un estil amb estigma capitat. Floreix de març a juliol

Fruit en càpsula dehiscent per tres valves
Fruit és una càpsula glabra amb tres angles aguts, amb dehiscència per tres valves que resten molt obertes després de la dehiscència. Les càpsules tenen entre 8 i 12 llavors.

Es pot confondre amb altres espècies de Fumana , especialment amb Fumana thymifolia, però aquesta darrera té les fulles amb estípules, donant la imatge de que les fulles apareixen en grups de tres (una fulla i dos estípules una mica més petites)

Calze amb tres sèpals interiors i dos més petits exteriors
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de la família de les cistàcies és que els pètals de les flors es disposen arrugats dins la poncella, el que es fa força evident en la flor de l’estepa blanca (Cistus albidus).

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s'utilitza com a diürètica, per a provocar l'expulsió d'orina.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Fumana deriva del llatí “fumus” fum, possiblement pel color difús, grisenc, de les plantes d’aquest gènere. deriva del llatí “fumus, -i” fum. El va emprar per primera vegada Thomas Bartholin (1673) al anomenar Herba fumana a la planta que després Linné va batejar com Cistus Fumana L.

El nom de l’espècie ericoides ve del gènere Erica amb la terminació del grec “εἷδος eidos” que vol dir paregut, per la forma de les fulles paregudes a les del gènere Erica.

Fumana ericoides va ser descrita per (Cav.) Gand. in Magnier i publicada en Flora Selecta Exsiccatan. 201 (1883)

Família Cistaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...