Fumaria parviflora Lam.

NOMS: Fumària de flor menuda. Ferri-busterri. Fumisterra. Fum de terra. Cendrosa. Gallaret. Castellà: Fumaria. Hierba gallinera. Palomita menuda. Portuguès: Fumária-das-flores-pequenas. Francés: Fumeterre à petites fleurs. Italià: Fumaria a fiore picolo. Anglés: Fineleaf fumatory. Fine-leaved Fumitory. Indian fumitory. Small-flowered Fumitory.  Alemany:  Kleinblütiger Erdrauch. Neerlandès: Kleine Duivekervel. 

Flors menudes de Fumaria parviflora

SINÒNIMS: Fumaria officinalis var. parviflora (Lam.) Ewart;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Murs, vores de camins i camps abandonats, fins als 1500 metres d’altitud.

Inflorescència

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb diverses tiges ascendents, poc robustes i glauques, de fins 60 cm

Fulles molt dividides, amb segments estrets

Fulles alternes, 2-3 vegades pinnatisectes amb segments molt estrets i acanalats. 

Flors amb sèpals mínims

Flors en raïms subsèssils, curts i densos, amb deu a vint flors amb un peduncle tres vegades més curt que la flor i amb bràctea. Flors de més o menys mig centímetre, hermafrodites, amb calze format per dos sèpals molt petits, més estrets que la corol·la, lanceolats i dentats. Corol·la blanca i púrpura a l’àpex, amb quatre pètals, el superior amb esperó; els laterals soldats a l’àpex de manera que formen dues ales; l’inferior és lliure. Androceu amb sis estams agrupats en dos farcells de tres estams soldats a la base i amb tres parts a l’àpex; el farcell superior du un nectari basal que està a l’esperó.  Gineceu súper amb un sol estil amb dos estigmes. Floreix des de febrer fins juliol.

Núcula mucronada

Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor (núcula), quasi esfèric, mucronat i un poc rugós, d’uns 2 mm de diàmetre. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fumàries es diferencien entre elles per xicotets detalls morfològics com  són els petits sèpals, els fruits o els segments de les fulles.

Els pètals laterals formen ales a l'àpex de color púrpura

USOS I PROPIETATS: Conté el alcaloide fumarina , idèntic a la protopina de les papaveràcies, pel que el seu ús no és aconsellable, especialment en embarassades i durant la lactància. És tònica, depurativa, sudorífica i protectora hepàtica. En infusió contra la escròfula i les malalties cròniques de la pell.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Fumaria ve del llatí "fumus" que significa fum. Segons els autors és per una qüestió o per altra. Per alguns és per l'aspecte grisós de les fulles però per a Plini és perquè el suc de la planta provoca llagrimeig i fa el mateix olor que el fum . El nom específic parviflora deriva del llatí “parvus” que significa petit i “florus” que significa flor, degut a les petites flors si les comparem amb les demés del gènere

Fumaria parviflora va ser descrita per Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck (Lam.) i publicada en Encyclopédie Méthodique, Botanique 2(2): 567. 1788.

Família Papaveraceae (Fumariaceae)