NOMS: Caramuixa, cebollí, gamonet, gamó, cibolla, porrassí,marranet. Occità: Alapeda, asfodèl. Cast. Gamoncillo, gamonita, varita de San José. Port. Abrótea fistulosa, gamâo fistuloso. Francés: Asphodèle fistuleux. Anglés: Asphodel, Onion weed, pink asphodel, hollowleaved asphodel. Alemany: röhriger Affodil
Flors homoclamídies de Asphodelus fistulosus |
SINÒNIMS: Inclou dues subespècies: la subsp. fistulosus i la subsp. tenuifolius. Aquesta darrera és una planta anual i només es troba al País Valencià.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional
HÀBITAT: Hordeion leporini. Camps, erms, marges i vores de camins, cunetes i zones alterades, adornant amb les seues flors els camins i les carreteres. Fins els 600 metres d’altitud.
FORMA VITAL: Geòfit: és una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra, mitjançant bulbs, rizoma o tubercle.
DESCRIPCIÓ: Planta vivaç perenne amb rels gruixudes sense arribar a ser tuberoses i tiges fistuloses de fins setanta cm d’alçada.
Les fulles estan buides er dins, d'ací el nom de "fistulosus" |
Fulles totes basals, linears, semicilíndriques, buides a dins (fistuloses)i molt nombroses.
El nervi rogenc dels tèpals i els estams la fan inconfusible |
Flors en raïm; bràctees florals en forma de membrana; pedicels articulats. Flors hermafrodites homoclamídies, trímeres; els sis tèpals són el·líptics, blancs amb el nervi del mig rogenc. Sis estams amb els filaments amples a la base i fusiformes a l’àpex. Ovari súper amb un estil acabat en un estigma trífid. Floreix a principi de la primavera (febrer, març, abril)
Ací pot apreciar-se la bràctea i la línea del pedicel articulat |
Fruit en càpsula globulosa de 4-5 mm de diàmetre que s’obri per tres valves per lliurar sis llavors per fruit.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: homoclamidi : dit de la planta, flor, etc. amb els verticils periàntics iguals. En el cas del Asphodelus les flors tenen el calze i la corol·la format per tres peces cadascú que són morfològicament iguals. Les peces s’anomenen tèpals.
USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria
Tota la planta és tòxica i cap animal se la menja. |
SABIES QUE... El nom del gènere Asphodelus, ve del grec “a” = no, “spodos” = cendres i “edos”= vall, és a dir, més o menys significa “ vall de les restes que no han estat reduïts a cendres”. El nom estaria associat al fet que els rizomes subterranis d'aquesta planta poden tornar a créixer després d'un incendi. De fet és de les primeres plantes en brotar després d’un incendi. Altres autors deriven el gènere Asphodelus d’ una paraula presa del grec, la versió original de la qual és "ἀσφόδελος", que podem traduir per ceptre.
El nom “fistulosus” ve del llatí “fistulam” que defineix un canó o conducte per l’aigua o altre líquid, en referència a les tiges i les fulles d’aquesta espècie que estan buits per dins.
És una planta molt tòxica i cap animal se la menja. Els pastors de Castelló l’anomenen “argènit”, segurament una corrupció d’arsènic, perquè diuen que porta molt de verí i cap animal se les menja.
En l’antiga Grècia s’utilitzaven en les cerimònies fúnebres perquè tenien la creença que aquesta planta facilitava el trànsit dels difunts als Camps Elisis que estaven plens d’Asphodelus.
Les flors, com en altres espècies, són diürnes, el que vol dir que per la nit i el dies nuvolats resten tancades.
Família Liliaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada