Medicago lupulina L.

NOMS: Alfals. Melguelló. Melgó menut. Herba de la desfeta. Fenerola menuda. Trèvol. Castellà: Lupulina, Mielga, Mielga negra, alfalfa lupulina, carretón. Gallego: Lupulina.  Portuguès: Alfalfa lupulina, Luzerna lupulina, Luzerna preta. Francés: Luzerne lupuline, Luzerne-houblon , Minette . Italià: Erba-medica lupulina.  Anglés: Black medick, hopclover, yellow trefoil.  Alemany: Gelbklee, Hopfen-Schneckenklee, Hopfenklee. Neerlandès: Hop Klaver. Grec: Μηδική. 

Inflorescència de Medicago lupulina

SINÒNIMS: Medica lupulina Scop.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Ruderal. Camps, vores de camins, des dels 100 m fins els 1600 metres d’altitud

Herba rastrera que pot arribar als 60 cm de grandària

FORMA VITAL: Hemicriptòfiten la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rastrera, pubescent, amb tiges reptants de fins 60 cm.

Fulles trifoliades. Poden apreciar-se les estípules

Fulles estipulades, trifoliades amb folíols redons oblongs amb pèls, d’un verd fosc, de marge dentat.

Flor papilionàcia molt petita (2-3 mm)

Flors en inflorescències compactes al cap d’un llarg peduncle axil·lar. Flors també molt menudes, d’uns dos mil·límetres, grogues, pedicel·lades. Calze campanulat amb cinc dents i pèls. Corol·la amb ales i quilla formats per pètals soldats a la part inferior i tan llarga com l’estendard. Estams filiformes. Estil aplanat i corbat en forma de falç i un estigma capitat. Floreix a la primavera

Els fruits no arriben a corbar-se en forma d'hèlix com la resta d'espècies del gènere.

Fruits petits, d’uns dos mil·límetres, corbat en forma de ronyó, amb nervis reticulats i una sola llavor. No arriba a formar hèlix com la resta del gènere.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Medicago es caracteritzen pels fruits, que 

són llegums enrotllats de forma helicoïdal.

USOS I PROPIETATS: Mel·lífera. Millora el sòl gràcies al nòduls de les arrels que fixen al terreny el nitrogen de l’aire.. 

Inflorescència atapeïda

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Medicago, ve del  grec “Medikós” , segons Plinio perquè la alfals (Medicago sativa) va ser introduïda en Grècia durant les guerres “Mèdiques” pels medes de l’actual Iran, i del llatí –ago, -inis que és un sufix que indica paregut o relació. L’epítet específic lupulina deriva del llatí “lupus”, ja emprat per Plini per referir-se al llúpol, perquè recorda un petit llúpol.

Medicago lupulina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 779. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae)