NOMS: Rosella, quequerequec,
Cast.
Ababol, Amapola. Anapol. Italià:
Papavero pennatifido. Francés: Pavot penné, Pavot à feuilles pennatifides.
Anglés:
Mediterranean Poppy.
SINÒNIMS: Papaver
tunetanum Fedde
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
meridional
HÀBITAT: Secalion cerealis. Camps de cultiu,
vores de camins, guarets, fins els 500 m d’altitud
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals
DESCRIPCIÓ: Herba
de 20 a 60 cm d’alçada, molt freqüent a les vores de camins i carreteres o
camps de secà.
Les fulles pinnatipartides donen nom a aquesta espècie |
Fulles basals pinnatipartides i les caulinars pinnatífides, amb peduncles proveïts de pèls
Nombrosos estams amb anteres grogues caracteritzen aquesta rosella |
Fruit en càpsula allargada i estreta amb disc ondulat al marge amb 5 a 8 ràdios que són els estigmes. Baix del disc s’encontren els porus dehiscents que deixen eixir les llavors.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les plantes de la família Papaver
elaboren una gran diversitat d’alcaloides alguns dels quals són molt actius o
tòxics. Les llavors contenen gran proporció d’oli, com l’anomenat
d’”adormidera”.
Els grecs van associar les roselles a la deessa de la fertilitat Demeter |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del Gènere i de la família ve del llatí “papaver” que era com anomenaven al cascall.
El nom de l’espècie, pinnatifidum
procedeix del llatí “pinnatus” que
significa pinnat, i “fidus” que
significa partit o fes, és a dir, que té les fulles pinnades amb segments
incisos.
A la mitologia grega les roselles van ser associades amb Demèter,
deessa de la fertilitat i de l'agricultura.
Família Papaveraceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada