NOMS: Conillets rojos, boqueta roja, boquetes de pedrera, escrofulària d’ombra, pa de mula, herba serrada, setge verd
Flor de Scrophularia sciophila |
SINÒNIMS: Scrophularia tanacetifolia Willd.; Scrophularia grenieri Reut. Ex Lange
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Creix en coscollars, pedregars calcaris, fissures i forats en roques calcàries. Aquest del camí entre el camí de l’ermita i la Font d’Espanya de Vallada, València.
Inflorescència en raïm lax i allargat |
FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Planta sufruticosa, ramificada, glabra, amb tiges quadrangulars
Fulles opostes i tija quadrada |
Fulles oposades, peciolades, 1-2 pinnatisectes amb bràctees linears.
Flor en fase masculina. Observeu les anteres i baix l'estil |
Flors en inflorescències laxes i allargades, bràctees linears, pedicels més llargs que el calze. Les flors són proterògines, pentàmeres amb les peces solades, rogenques; calze amb sèpals ovals amb marge escariós; La corol·la forma un tub molt obert per deixar pas a les vespes que busquen el nèctar de la base de la corol·la globosa i bilabiada, el llavi superior d’un roig vinós, amb dos lòbuls que semblen orelletes i el inferior, més curt, sobre el que estan els estams i l’estigma.
Càpsules ja obertes per expulsar les llavors |
Fruit en càpsula dehiscent, ovoide i acabada en una punta que punxa.
Flor en fase femenina. Observeu l'estil i les anteres encara no apareixen |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Flors proterògines: són flors hermafrodites en les quals el gineceu, o part femenina, arriba a la maduresa sexual abans que els estams, per evitar la autopol·linització. La flor està en fase femenina un parell de dies, mentre els estams estan mig cargolats, i quan es redrecen i alliberen el pol·len l’estigma ja s’ha semat.
Baix de les anteres apareix l'àpex de l'estil ja semat |
USOS I PROPIETATS: No s’han trobat
CURIOSITATS: Scrophularia ve del llatí “scrophularia- ae” segons alguns perquè les arrels servien per combatre les galteres (paperes) que s’anomenaven “escròfules” (aquestes propietats no pertanyen a aquesta espècie, es refereix a la Scrophularia nodosa). Altres diuen que és perquè els agrada molt als porcs, o perquè es multipliquen com els porcs (en llatí scrofa)
Família Scrophulariaceae
Enhorabona Manel pel blog, però he de dir-te que des que sóc seguidora de "menuda natura" tinc un problema, quan vaig pel camp em fa pena xafar el sòl ja que ara sóc conscient de les meravelles de la naturalesa que abans no veia.
ResponElimina