Veronica hederifolia L.

NOMS: Morró negre, borrisol, borrisol pelut, herba de sínia, grinxot, verònica.  Cast. Té de Europa, verónica de hojas de hiedra, hiedrezuela terrestre, hierba gallinera, oreja de ratón. Port. Verónica de folha de hera. Francés: Véronique à feuilles de lierre. Italià: Veronica a foglie d'edera . Anglés: Ivy-leaf Speedwell, Alemany: Efeu-Ehrenpreis, Efeublättriger Ehrenpreis.

Petita flor de Verònica

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional. Subcosmopolita

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Erms, camps de cultius, vores de camins, fins els 1400 metres d’altitud.

Planta amb nombreses tiges a ran de terra

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. 

Tota la planta està coberta de pèls

DESCRIPCIÓ:  Herba amb moltes tiges pubescents i postrades de fins 30 cm de llargària.

Fulles carnoses amb lòbuls de distribució palmada.

Fulles inferiors oposades, les demés alternes, carnoses, palmatilobades, de marge lobulat amb el lòbul central més gran que la resta i pecíol més curt que el limbe.

Els dos estams ben patents són carasterístics

Flors axil·lars i solitàries de color blau cel. Calze quadrangular amb lòbuls ovats i aguts, allargats en forma de cor i ciliats. Corol·la rotàcia amb tub curt i quatre pètals arrodonits, blaus, amb la gola del tub blanca. Ovari súper, dos estams ben patents i un estil persistent.  En llocs frescs i humits pot florir tot l’any, però floreix preferentment al final de l’hivern. 

Càpsula embolicada pels sèpals ciliats dels calze.

Fruit en càpsula globosa dividida en quatre lòbuls glabres, sense pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan en una flor, amb el pètals units per la base (gamopètala), el tub de la corol·la és molt curt i el limbe patent, com en aquest cas, la corol·la s’anomena rotàcia. 

Podeu comparar la petita poncella amb les diminutes gotetes de la rosada

USOS I PROPIETATS:  És alterativa, diürètica i antiescorbútica.

CURIOSITATS: El nom del gènere, “Veronica”, és un nom de dona, del grec Bereníke. Ambrosini diu que el nom és d’origen alemany i el fa derivar de “Vettónica”. Però altra versió diu que les dos anteres de la flor pareixerien dos ulls que recordarien a la Verònica que va torcar la suor del rostre de Jesús en el Calvari. El nom de l’espècie,” hederifolia”, es deu a la semblança de la forma de les fulles amb les fulles de l’hedra (de “hedera” = hedra + “folia”= fulla). 

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)