Muscari neglectum Guss. ex Ten.

NOMS: All de bruixa. Barralets. Calabruixa. Cap-blaus. Claus de Nostre Senyor. Collblau. Lliri d'ase. Marcet. Occità: Barralet. Couquièu. Cast. : Cebollita de milano. Nazarenos. Penitentes. Francés: Muscari en grappe, Muscari négligé, Muscari oublié, Muscari à grappe. Italià: Muscari ignorato. Muscari atlantico. Anglés: Starch grape hyacinth. Alemany: Übersehene Traubenhyazinthe. 

Inflorescència de barralets

SINÒNIMS: Muscari racemosum (L.) Lam. & DC.;  Muscari fontqueri Sennen.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània i iraniana

HÀBITAT: Camps, sembrats, prats secs i vores de camins, fins els 2000 m d’altitud.

És una planta bulbosa molt comú

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra (en aquest cas el bulb).

DESCRIPCIÓ:  Planta bulbosa que naix a la primavera i arriba fins als 30 cm d’alçada.

Fulles llargues i primes fent canalet

Fulles lineals, estretes i acanalades, totes basals, sovint esteses per terra.

Les flors són de un blau molt atractiu

Flors de color blau fosc, urceolada, amb els tèpals soldats formant un petita gerra oberta per la part inferior on s’aprecien les dents blanques de la corol·la. Les flors s’agrupen molt juntes a la part superior d’un escap que surt del bulb soterrat, són pèndules i hermafrodites, excepte les superiors que són estèrils, més petites i clares. Floreix a la primavera.

Càpsules amb tre lòculs

Fruit en càpsula trilocular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: un escap és una tija sense fulles i amb flors a l'àpex que normalment surt d'un bulb o rizoma. A vegades sobre aquesta tija poden aparèixer, però, esquames, bràctees florals i, fins i tot, petites ramificacions. Els escaps es poden trobar en plantes de famílies diverses, entre elles les liliàcies, amaril·lidàcies, papaveràcies i violàcies.

USOS I PROPIETATS: Sovint es cultiva amb finalitat ornamental, en jardineria. La seva impressionant i relativament llarga floració, crea grans taques violàcies allà on aconsegueix establir-se

És una planta verinosa, per la qual cosa cal collir-la amb compte.

Les flors superiors són més petites, més clares i estèrils

SABIES QUE... El nom del gènere, Muscari prové del llatí “muscus” i significa que el seu aroma recorda el del mesc, que prové, així mateix, del sànscrit “muskà”, que significa testicle. El mesc és el nom que originàriament es donava a un perfum obtingut d'una glàndula del mascle del cérvol anomenat cérvol mesquer. El nom neglectum ve de “neglectus”, que significa no apreciat. Potser per que és molt comú.

La boca de la flor és massa estreta per a permetre la fecundació per la majoria d’abelles i borinots; se sospita que la fecundació és efectuada per diverses espècies de mosques, escarabatets i formigues, probablement atrets per l’olor rància de les flors.

Família Liliaceae (Hyacinthaceae)

Lithospermum fruticosum L.

NOMS: Aspró, herba de les set sangnies, sanguinària blava, botjeta de la sang, anguina, embudets. Cast. Hierba de las siete sangrías. Sanguinaria. Asperón. Chupamieles. Mermasangre . Esmermasangre. Esperelda. Esperella. Rascaviejas. Asprilla. Francés: Grémil ligneux. Anglés: Shrubby gromwell.

Flor de Lithospermum fruticosum

SINÒNIMS: Lithodora fruticosa (L.) Griseb.; Lithospermum suffruticosum L.;  Lithospermum consobrinum Pomel

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles, timonedes i llocs secs sobre terrenys bàsics, preferiblement margosos, fins els mil metres d’altitud.

És un arbust molt ramificat de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: planta que durant els períodes desfavorables conserva gemmes perdurants aèries a menys de 25 centímetres del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins 60 cm d’alçada, perenne i calcícola, molt ramificat i atapeït (cespitós)

Fulles amb pèls rígids i aspres

Fulles alternes, allargades, lanceolades i revolutes, sèssils i cobertes de pèls rígids i aspres. Les fulles més velles es fan coriàcies. 

Corol·la en tub i cin lòbuls de color entre blau i purpuri

Flors cimoses, hermafrodites i pentàmeres. Calze cobert de pèls amb cinc sèpals soldats per la base. Corol·la en forma de tub allargat acabat en cinc lòbuls de color purpuri que canvia al blau intens. Cinc estams que no solen sobreeixir . Ovari súper. Floreix de març a juny

Fruits en núcula durs com a pedres

Fruit quatre núcules blanquinoses amb estries (tetraqueni)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El color dels pètals depèn de la presència de pigments. Els pigments més importants són els flavonoides, especialment les antocianines dissoltes en el suc cel·lular, que són sensibles als canvis de ph. Els pigments bàsics són pelargonidina que aporta el roig, cianidina el violeta, delfinidina el blau i els flavonols el groc o marfil. En algunes plantes al envellir les flors canvia el ph del suc cel·lular i canvia el color. 

S'emprava per rebaixar la sang

USOS I PROPIETATS: El nom vulgar indica la seua utilització com emol·lient, hipotensora i en banys i compreses te acció vulnerària. Les infusions de la herba de les set sagnies, s'administraven als malalts per fer-los baixar la febre i per rebaixar la sang, igual com en les sagnies practicades amb sangoneres.

SABIES QUE... el nom genèric Lithospermum fa referència a la duresa del fruit, dur com una pedra ("lithos" significa pedra en grec) . L’epítet fruticosum fa referència al seu port arbustiu

Probablement la medicina tradicional va lligar la màgia del canvi espontani del color de sang de les flors d'aquesta mata, que canvia a blau, amb propietats sobre la sang humana. Era corrent abans aplicar la teoria del signe mitjançant la qual s’atribuïen facultats a les plantes per allò que la seua aparença suggeria.

Família Boraginaceae

Pistacia lentiscus L.

NOMS: Llentiscle, Mata, matera, lentisc, matissa, matot, mata de cabrit. Cast. Lentisco, almáciga, entina, mata charneca, xarneca, bucho. Basc: Legeltxor, lurrlastan, gartxu. Port: lentisco verdadeiro, almacegueira, almestigueiro, aroeira, daro. Francés: Lentisque. Anglès: Lentisk, Mastic tree

Inflorescència masculina

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Totes les garrigues, boscos escleròfils i brolles, sotaboscos de pinedes i alzinars.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: Faneròfits que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust dioic que pot prendre la forma d’arbret, fins cinc metres, que desprèn un aroma resinós característic.  

Observeu els raquis lleugerament alat de les fulles

Fulles perennes, alternes, compostes paripinnades amb el raquis lleugerament alat i de 6 a 12 folíols oposats coriacis i lluents de forma ovada o el·líptica acabats en un mugronet; la fulla acaba en dos folíols, el que caracteritza la fulla del llentiscle i el diferencia clarament del cornicabra (Pistacia terebinthus) que té les fulles imparipinnades, acabades en un folíol solitari. Sovint es troba folíols parasitats per un homòpter, un pugó anomenat  Aploneura lentisci, que forma una agalla roja de forma arronyonada.

Les flors femenines tenen l'estil trífid

Flors apètales en raïms axil·lars, masculines i femenines (dioic) en peus diferents; les masculines amb calze dividit en cinc lòbuls, sense pètals, i cinc estams rogets; les femenines amb calze de tres o quatre lòbuls i un estil trífid. 

Flors masculines amb els cinc estams rogencs

Fruit en drupa roja, i negra quan madura, d’uns quatre mil·límetres de diàmetre. 

La drupa del llentiscle es fa negra quan madura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors que coneguem com “normals” són hermafrodites, és a dir, que la mateixa flor reuneix els dos sexes, però hi ha plantes que tenen flors unisexuals, masculines unes i femenines altres, en cada planta, com en el cas del nouer, per exemple, que reben el nom de monoiques. I encara hi ha plantes que tenen flors unisexuals però cada planta les te d’un tipus, és a dir, unes plantes tenen només flors masculines i altres plantes tenen només flors femenines, i s’anomenen dioics,  com en el cas del llentiscle.

USOS I PROPIETATS: Té propietats per combatre els catarros pulmonars, la gota i el reuma. També s’ha usat contra la diarrea, la gonorrea i leucorrea. Les fulles són reforçants dentals i hipoglucemiant.

El màstic es recomana l’ús extern contra les ferides amb hemorràgia o les picades d’insectes.

La seua fusta és molt dura i d’alta densitat per la qual cosa s’utilitza en torneria i per a fer un carbó que es manté encès fins que s’esgota completament (carbonilla).

Agalla provocada pel pugó Aploneura lentisci

SABIES QUE... El nom Pistacia ve del grec “pistake” que significa nou o del nom persa del pistatxo que és “pistah”

Sagnant el tronc pot obtindre’s una resina, el màstic, que abans s’utilitzava com xicle per perfumar l’alè i enfortir les genives. De la resina s’extrau la goma aromàtica, el màstic, usada en odontologia per preparar ciments dentaris, i per fer vernissos. També per aromatitzar licors.

Una planta germana del mateix gènere (Pistacia vera), és la que produeix els pistatxos.

Els pagesos de Balears extrauen del fruit un oli que usaven per enllumenar.

Família Anacardiaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Lithospermum arvense L.

NOMS: Esperó de gat. Mill de sol petit. Mill bort. Castellà: Mijo del sol, litospermo. Abremanos. Ensortijada. Gallego: Embudetes. Francés grémil des champs, Buglosse des champs, Charée. Italià: Erba-perla minore, Strigolo selvatico.  Anglés: Field Gromwell, Corn Gromwell. Alemany: acker Steinsame. Neerlandès: Ruw Parelzaad. Grec: Λιθόσπερμο. Xinès: tian zi cao. 

Flors d'esperó de gat

SINÒNIMS: Buglossoides arvensis (L.) I.M. Johnst.; Margarospermum arvense (L.) Decne.; Rhytispermum arvense (L.) Link

DISTRIBUCIÓ:  L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord. És una regió que es subdivideix entre la Paleàrtica, comprèn el Nord d'Àfrica i tota Euràsia, amb l'excepció del Sud-est d'Àsia i el subcontinent Indi, i la Neàrtica, comprenent Amèrica del Nord i Mèxic.

HÀBITAT: Secalietalia. Camps de conreu de secà, vores de camins i poblacions terofítiques calcícoles

Herba de fins 50 cm coberta de pèls

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual generalment amb una sola tija, de fins 50 cm, coberta de pèls.

Fulles alternes acabades en punta

Fulles alternes, estretes, sense pecíol i amb pèls aspres, lineals obovades acabades en punta.

Flors menudes en tub i cinc lòbuls

Flors blanques molt petites en inflorescències cimoses. Calze amb cinc sèpals lineals, desiguals i més llargs que el tub de la corol·la que no passa dels nou mil·límetres, acrescent a la fructificació. Corol·la blanca amb cinc pètals soldats fins a l’àpex, on s’obri en cinc lòbuls. Androceu amb cinc estams. Gineceu amb ovari súper i estil acabat en un estigma bilobulat. Floreix en primavera i estiu, entre març i setembre. 

Fruit en forma de quatre núcules rugoses, dures com la pedra

Fruit format per quatre núcules rugoses protegides pels sèpals del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de la família de les boraginàcies és que estan cobertes de pèls. Els pèls poden ser simples o ramificats; bifurcats si es ramifiquen en dos pelets oposats;  trifurcats si ho fa en tres; estrellats si es divideix en més de tres i són radials; esquamosos si tenen aspecte d’escata petita; i glandulars si porten una glàndula al final.

Calze amb cinc sèpals lineals

USOS I PROPIETATS: en infusió és diürètic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Lithospermum deriva del grec "líthos", que significa pedra, i “σπέρμα spérma”, semen, llavor, és a dir, llavors dures com pedres, per la característica dels fruits que són durs com una petita pedra. El nom del gènere Buglossoides ve del gènere Buglossa i del grec greco “εἶδος eidos” paregut, semblança, és a dir, semblant a les plantes d’aquest gènere Buglossa, nom que ve, així mateix, del grec “βοῦς boús” bou, i “γλῶσσα glossa” llengua, és a dir, llengua de bou. L’epítet “arvense” ve del llatí arvum que significa camp de labor i fa referència a que creix entre els cultius.

Lithospermum arvense fou descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 132. 1753. Però el nom actualment acceptat és Buglossoides arvensis (L.) I.M. Johnst. publicat per Ivan Murray Johnston en Journal of the Arnold Arboretum 35(1): 42. 1954.

Família Boraginaceae