Menuda Natura: Cistus salviifolius L.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Cistus salviifolius L.

NOMS: Estepa borrera. Estepa negra. Estepera. Ajocasapes. Botja negra. Estepa borda. Occità: Majorada, Massugo negro, Modre. Castellà: Chocasapos. Jaguarzo morisco. Jaguarzo vaquero. Jara estepa. Jara negra. Juagarza. Tomillo blanco. Jarilla. Hierba lobera. Gallego: Carpaza. Portuguès: Saganho mouro. Francés: Ciste à feuilles de sauge, Ciste femelle, Mondré. Italià: Brentina, Cisto femmina. Anglés: Sage-leaved rock rose. Sage-leaved Cistus. Alemany: Salbeiblättrige Zistrose. albeiblättriges Ciströschen

Flor de la estepa negra

SINÒNIMS: Cistus cupanianus C.Presl ex Spreng.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis. Rosmarino-Ericion. Pinars, alzinars i brolles, preferentment sobre sòls de terra rossa descalcificada. Fins els 1500 m d’altitud. Aquest exemplar del camí de la Salaella Llarga de Vallada (València)

Prefereix els terrenys descalcificats

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Mata de 50 a 70 cm d’alçària, molt ramificat amb les tiges cobertes de pèls fins i estrellats.

Les fulles no són viscoses, com altres estepes, però estan cobertes de pèls

Fulles molt rugoses, ovades i arrodonides, amb pecíol i sense estípules, oposades, no viscoses però cobertes de pèls per l’endret i pel revés, d’un verd obscur i amb marge rugós.

Nombrosos estams grocs i un estigma en forma de disc

Flors en cimes terminals, amb cinc pètals blancs, amb una taca groga a la base, que formen una corol·la d’uns 4-5 cm de diàmetre; calze amb cinc sèpals peluts en forma de cor, acuminats, els exteriors majors que els interiors. Nombrosos estams, un estil amb un estigma en forma de disc. Floreix de març a maig.

Fruit en càpsula globosa dividida en cinc valves

Fruit en càpsula pubescent, globosa, amb cinc valves que s’obrin per deixar eixir les llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les estepes són plantes adaptades al clima mediterrani d’estius eixuts. Entre les diverses estratègies que utilitzen està la de tindre fulles que s’arruguen i perden turgència durant el període àrid i tornen a recobrar el millor estat en haver-hi aigua disponible. Aquestes plantes de fulles reversibles se les anomena malacofil·les.

Els sèpals exteriors sóm més grans que els interiors

USOS I PROPIETATS: En medicina populars s’empra com antibronquitic, expectorant i antitussigen.

S’empra en jardineria com ornamental. L’estepa borrera, com quasi totes les estepes, té la qualitat de ser de les primeres en brotar després d’un incendi, protegint el terreny i evitant l’erosió.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Cistus ve del grec Kísthos (llatí: cisthos) que designava a diverses espècies del gènere Cistus. Hi ha autors que relacionen el nom amb la paraula grega kíste que significa caixa o cistella, per la forma dels seus fruits. L’epítet salviifolius fa referència al paregut de les fulles amb les fulles de la sàlvia (salvii=sàlvia + folius= fulla)

Cistus salviifolius va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 524. 1753.