Juniperus phoenicea L.

NOMS: Savina, sivina, Cast. Sabina, pudia, sabina negral, cedro de España. Port. Sabina da praia, zimbreira, zimbro das areias. Basc: Miter feniziarra, sabina feniziarra. Francés: Genévrier de Phénicie. Anglés: Savine, Phoenician juniper, Arâr. Italià: Ginepro licio, ginepro fenicio, cedro liscio, falsa sabina. Alemany: Phönizische Wacholder

Estròbils femenins de savina (Juniperus phoenicea)

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipo-Juniperetum phoeniceae, Rhamno-Cocciferetum. Arbre calcícola que creix als coscollars, màquies i roquissars de clima àrid, fins els 1000 metres d’altitud. Aquest exemplar en la senda del Banquet, en Vallada (València, Espanya)

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

De creixement molt lent, sovint no passa de tindre aspecte d'arbust pels incendis freqüents

DESCRIPCIÓ:  Arbre d’1 a 8 metres, sovint reduït i d’aspecte arbustiu,  d’alçada de creixement molt lent i llarga vida; el port és cònic amb l’escorça rogenca. Fa flors unisexuals, masculines i femenines, ambdues al mateix peu (monoic).

Fulles en forma d'escata semblants a les del xiprer

Fulles en plantes joves aciculars i mucronades, semblants a les del càdec (Juniperus oxycedrus) amb dos bandes estomàtiques com aquell, sovint són oposades i disposades en quatre files. Les fulles adultes en forma d’escata superposades unes sobre les altres en verticils de tres, semblants a les del xiprer. Les fulles adultes tenen una glàndula resinífera al dors, i el marge escariós. (La tradició popular diu que” la savina naix ginebre”)

Flor femenina (estròbil)

Flors en forma d’estròbil. El masculí el formen bràctees peltades, a la terminació de les branquetes,  que porten els sacs pol·línics a la cara inferior (microsporofil·les). El femení està format per tres esquames verticil·lades amb 1 o 2 primordis seminals a la cara superior. Floreix a final de l’hivern i principi de la primavera.

Els gàlbuls i l'escorça rogenca donen nom a l'espècie (phoenicea)

Fruits en forma de gàlbuls esfèrics i rogencs a la maturitat, amb una cobertura de polpa, que porten a l’interior de 4 a 9 llavors. El fruit es forma als dos anys de la fecundació.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estròbil : òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen, helicoïdalment o cíclicament, peces fèrtils i estèrils, com la pinya de les coníferes.

Estròbils masculins portadors del pol·len

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com ornamental. La fusta, de duresa i densitat mitjana, és utilitzada en fusteria, ebenisteria i construcció perquè és imputrescible.

S’ha utilitzat com a combustible i per fer carbó, el que ha causat la sobreexplotació i reducció dels antics savinars.

L'oli de la saba s'usa en cosmètica.

SABIES QUE...  Juniperus significa, en llatí, “ginebre” i procedeix del celta “juneprus” que significa “aspre” pel gust aspre del fruit. El nom de l’espècie, phoenicea, ve del grec “phoinikeos”  (llatí: phoeniceus) que significa roig, vermell, segurament degut al color dels fruits.

Els gàlbuls i parts tendres són tòxiques i poden produir dermatitis i irritacions per contacte i irritació de l’aparell reproductiu femení per ser avortiu.

La savina juga un paper molt important en els ecosistemes on habita per la capacitat per frenar l’erosió.

La savina és el símbol natural de la illa de El Hierro, junt al fardatxo gegant de l’illa, segons estableix una llei del govern de Canàries.

Veieu l’article d’“Amics arbres · Arbres amics” signat per Rafael Mas: La savina, nascuda per durar

Família Cupressaceae