NOMS: All de bruixa. Barralets. Calabruixa. Cap-blaus. Claus de Nostre Senyor. Collblau. Lliri d'ase. Marcet. Occità: Barralet. Couquièu. Cast. : Cebollita de milano. Nazarenos. Penitentes. Francés: Muscari en grappe, Muscari négligé, Muscari oublié, Muscari à grappe. Italià: Muscari ignorato. Muscari atlantico. Anglés: Starch grape hyacinth. Alemany: Übersehene Traubenhyazinthe.
Inflorescència de barralets |
SINÒNIMS: Muscari racemosum (L.) Lam. & DC.; Muscari fontqueri Sennen.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània i iraniana
HÀBITAT: Camps, sembrats, prats secs i vores de camins, fins els 2000 m d’altitud.
És una planta bulbosa molt comú |
FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra (en aquest cas el bulb).
DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa que naix a la primavera i arriba fins als 30 cm d’alçada.
Fulles llargues i primes fent canalet |
Fulles lineals, estretes i acanalades, totes basals, sovint esteses per terra.
Les flors són de un blau molt atractiu |
Flors de color blau fosc, urceolada, amb els tèpals soldats formant un petita gerra oberta per la part inferior on s’aprecien les dents blanques de la corol·la. Les flors s’agrupen molt juntes a la part superior d’un escap que surt del bulb soterrat, són pèndules i hermafrodites, excepte les superiors que són estèrils, més petites i clares. Floreix a la primavera.
Càpsules amb tre lòculs |
Fruit en càpsula trilocular
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: un escap és una tija sense fulles i amb flors a l'àpex que normalment surt d'un bulb o rizoma. A vegades sobre aquesta tija poden aparèixer, però, esquames, bràctees florals i, fins i tot, petites ramificacions. Els escaps es poden trobar en plantes de famílies diverses, entre elles les liliàcies, amaril·lidàcies, papaveràcies i violàcies.
USOS I PROPIETATS: Sovint es cultiva amb finalitat ornamental, en jardineria. La seva impressionant i relativament llarga floració, crea grans taques violàcies allà on aconsegueix establir-se
És una planta verinosa, per la qual cosa cal collir-la amb compte.
Les flors superiors són més petites, més clares i estèrils |
SABIES QUE... El nom del gènere, Muscari prové del llatí “muscus” i significa que el seu aroma recorda el del mesc, que prové, així mateix, del sànscrit “muskà”, que significa testicle. El mesc és el nom que originàriament es donava a un perfum obtingut d'una glàndula del mascle del cérvol anomenat cérvol mesquer. El nom neglectum ve de “neglectus”, que significa no apreciat. Potser per que és molt comú.
La boca de la flor és massa estreta per a permetre la fecundació per la majoria d’abelles i borinots; se sospita que la fecundació és efectuada per diverses espècies de mosques, escarabatets i formigues, probablement atrets per l’olor rància de les flors.
Família Liliaceae (Hyacinthaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada