NOMS: Pebrots de
ruc, capironats, gualda, maduixí bord, minyoneta, reseda, gavarró. Occità: Amoureto-fero. Castellà: Farolilla. Gualdilla.
Gualdón. Reseda silvestre. Sesamoide menor. Sosieganiño. Gallego: Reseda silvestre. Portuguès:
Herva de sesteiras, reseda menor. Francès:
Réséda raiponce. Italià: Reseda selvatica. Anglès:
Corn mignonette, Rampion Mignonette.
Alemany: Einfachblättrige Resede, Kleine Resede,
Rapunzel-Resede.
Una flor diminuta d'increïble bellesa
|
SINÒNIMS: Reseda aragonensis Loscos & Pardo
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
Inflorescència en raïm de la reseda |
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps
abandonats, vores de camins, camps de fruiters i vinyes, especialment en zones
calcàries, des dels 100 als 1800 metres d’altitud.
Herba anual petita de secà |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba petita anual que habita en el secà, de
fins un pam d’alçada, amb varies tiges que surten des de la base.
Fulles en roseta basal |
Fulles alternes i les basals en roseta, enteres o dividides a la part superior en tres lòbuls.
Pètals superiors molt dividits, els del mig amb menys licínies i els inferios quasi desapareguts |
Flors en inflorescències en raïm. Cada flor surt de l’axil·la d’una bràctea. Calze de sis sèpals acrescents. Corol·la de sis pètals blancs amb la característica de tindre els quatre pètals superiors molt dividits. De 17 a 20 estams soldats a la base. Ovari tricarpel·lar. Pot florir al llarg de tot l’any però ho fa especialment a la primavera.
Fruit en càpsula que sembla un pimentó amb tre puntes |
Fruit en càpsula ovoide penjant amb tres dents, coronada pels sèpals persistents i acrescents.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Hi ha òrgans vegetals que continuen creixent després d’estar
formats, com el calze de la Reseda
phyteuma. En aquest cas es diu que és un calze acrescent.
USOS I PROPIETATS:
José Quer y Martinez diu en la “Flora
española o Historia de las plantas que se crian en España” que aquesta
“yerba se reputa por afrodisiaca: la semilla aplicada con agua en forma de
cataplasma, resuelve las hichazones y diviesos. La raiz es detersiva, aperitiva
y resolutiva”
L'ovari té tres carpels que corresponen a les tres puntes del fruit |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: el nom del gènere Reseda
ve del llatí “resedo” que significa
assossegar, calmar, possiblement per la fama d’alleujar que tenia la reseda
blanca (Reseda alba). L’epítet phyteuma és un mot grec derivat de “phyteúo”, que significa plantar,
engendrar, però no conec la relació.
Reseda phyteuma va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species
Plantarum 1: 449. 1753.
Família Resedaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada