Antirrhinum orontium L.

NOMS: Gossets. Cap-de-mort. Conillets. Botons de gat.  Castellà: Becerrilla, Cabeza de muerto. Zapatón. Portuguès: Bocas de lobo. Focinho de burro. Focinho de coelho. Focinho de rato. Olho de gato. Francès: Muflier des champs, Muflier rubicond. Italià: gallinetta comune. Anglés: Lesser snapdragon, Small snapdragon. Calf’s Snout. Alemany: Acker Löwenmaul. Feldlöwenmaul.

Flor personada d'Antirrhinum orontium

SINÒNIMS: Misopates orontium (L.) Raf.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Prats secs, conreus de secà i llocs alterats per l’home, fins els 1100 metres d’altitud 

Flors en raïms poc densos

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tija simple o poc ramificada

DESCRIPCIÓ: Petita herba erecta, simple o molt poc ramificada amb la tija pilosa i amb glàndules enganxoses a la part superior. Pot arribar als 50 cm d’alçada.

Fulles linear-lanceolades de marge enter

Fulles simples, enteres, linear lanceolades, amb un pecíol curt i el nervi central molt marcat, alternes, tot i que les inferiors poden aparèixer oposades.

Corol·la amb el nervis marcats

Flors personades, rosades amb línies i nervis més foscs, agrupades en raïms poc densos. Calze de cinc sèpals desiguals, aguts, més llargs que la corol·la. Corol·la zigomorfa, bilabiada amb el llavi superior bilobulat i el inferior trilobat. Androceu amb quatre estams soldats al tub de la corol·la; una parella d’estams té els filaments més llargs que l’altra (didínams). Gineceu d’ovari súper amb un sol estil. Floreix en primavera i estiu, entre abril i setembre.

El fruit sembla el musell d'una mostela

Fruit en càpsula pilosa, amb tres porus, que sembla una mostela

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Antirrhinum tenen la corol·la bilabiada. El llavi superior format per dos lòbuls i l’inferior per tres lòbuls i una prominència que sembla el paladar i tanca l’accés a l’interior de la flor. Mirada de front aquesta corol·la recorda una màscara o la cara d’una persona, per la qual cosa han rebut el nom de personades.

USOS I PROPIETATS: En el Dioscórides es diu que els fruits penjats al coll, com si fos un collar,  actuen com un antídot contra els verins.

Al comprimir lateralment el tub de la corol·la, aquesta obri la boca com si fos un conillet o un gosset, el que servia de distracció als xiquets. 

Les flors surten de l'axil·la de les fulles

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Antirrhinum procedeix del grec “antírrhinon” que, segons alguns autors, voldria dir conillet o dragonet (de anti= en lloc de, o igual que; i rhinós= nas, musell), per el paregut del fruit al musell d’un animal. El nom del gènere del sinònim, Misopates, deriva del prefix grec “μῑσο- miso-“ que indica aversió, enemistat, i de “πᾰτέω patéo” trepitjada, és a dir, que odia ser trepitjada. L’epítet orontium fa referència al riu Orontes, en Síria.

Antirrhinum orontium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 617. 1753. Més tard Constantine Samuel Rafinesque (Raf.) el va publicar amb el nom, actualment acceptat per molts autors, de Misopates orontium en Autikon Botanikon 158. 1840.

Observacions: Alguns autors consideren aquesta espècie com a part del gènere Misopates, que difereix d'Antirrhinum bàsicament pel seu caràcter anual. Aquest gènere, classificat dins la família de les escrofulàries, ha sigut inclòs en la família de les plantaginàcies amb la classificació filogenètica APG. 

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)