NOMS: Apagallums, frare bec, frare cugot, gresolet, llums, rapa de frare, cugotí, fraret. Cast. Candilillos del diablo, capuchinos, dragontea menor, frailillos. Gall. Herba dos candis. Port. Candeias.Capuz de frade. Capuz de fradinho. Francés: capuchon-de-moine, arisarum, gouet à capuchon . Italià: Arisaro comune. Anglés: friar’s cowl. Alemany: Krummstab
Espata d'Arisarum vulgare |
SINÒNIMS: Arum arisarum L.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional
HÀBITAT: Quercion ilicis, Oleo-Ceratonion . Terrenys pedregosos, herbassars, garrigues, boscs, en indrets ombrívols i frescs, molt correnta en camps d’oliveres i garroferars.
És corrent en llocs ombrívols i frescs |
FORMA VITAL: Geòfit: els meristemes es troben sota terra en l'estació desfavorable. Fins els 400 metres d’altitud.
DESCRIPCIÓ: Herba monocotiledònia de fins 30 cm
Fulla cordiforme, de vegades solitària |
Fulles basals, peciolades amb forma de cor (cordiformes), redones a la base i mucronades d’un verd lluent i sense pèls.
Flors sobre peduncle erecte amb petites taques purpúries; espata cilíndrica acabada en forma de caputxa i mucronada, de color porpra, marró o verd, a l’àpex amb nervis longitudinals del mateix color que va difuminant-se cap a la base; espàdix que sobreïx l’espata (exsert) i corbat com el mànec d’un garrot; flors masculines al mig i les femenines a la base de l’espàdix.
Fruit en forma de baies verdes amb les restes de l'espàdix |
Fruit baies globuloses de color verd
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: l’espàdix és una Inflorescència en espiga amb un eix gros i carnós i flors unisexuals, sense periant (sense calze ni corol·la) i rodejada per una espata, és a dir, per una gran bràctea en forma de tub que protegeix la flor. Els insectes entren dins l’espata i disseminen el pol·len de la planta que els impregna.
Espata on s'aguaita l'espàdix exert |
USOS I PROPIETATS: Té propietats cicatritzants per a ferides i nafres però tota la planta és tòxica per als humans, especialment les parts subterrànies que contenen alcaloides tàxics com la irniina.
SABIES QUE... Arisarum procedeix de la veu grega “arísaron” que denominava una petita planta que els autors han suposat que era el Arisarum. L’epítet vulgare fa referència a que és una planta comú, molt correnta.
Els porcs buscaven les seues arrels farinoses que menjaven amb avidesa
Família Araceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada