NOMS: Estepa crespa. Ajoca-sapes. Cist. Estepa rulla. Cast. Jara rizada. Jaguarzo merino. Jaguarzo morisco, jaguarzo prieto. Jaguarzo ropero. Tomillo prieto. Basc. estrepa kizkurra. Port. Roselha. Francès: Ciste crépu. Ciste crispé. Italià: Cisto a foglie crespe.
 |
| Flor d'estepa crespa |
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Cistion ladaniferi. Matollars de sòl silícic. És bastant rar i pot aparèixer fins els 900 m d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)
 |
| Arbust de menys de 50 cm d'alçada, sovint amb les tiges postrades |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i a menys de 2 m d'altura.
DESCRIPCIÓ: Arbust baixet però aromàtic, d’escorça rogenca i amb escates. Les tiges solen estar postrades i poden arribar als 50 cm.
 |
| Les fulles tenen el marge ondulat |
Fulles perennes de color verd fosc, oposades, ovades, sèssils i soldades per la base, d’aspecte rugós, amb pèls i glàndules. Una característica de l’espècie és tindre el marge ondulat.
 |
| Les flors tenen un color púrpura intens |
Flors en inflorescències denses amb bràctees persistents que oculten el calze que te cinc sèpals desiguals, persistents, ovats acuminats i coberts de pèls. Flors hermafrodites, molt vistoses amb un curt peduncle i pètals color púrpura intens o rosat, amb el marge formant petites ones (cresp). Nombrosos estams i un estil amb estigma lleugerament pentalobulat. Floreix a la primavera.
 |
| Càpsules de cinc valvesamb els calze persistent |
Fruit en càpsula globosa, dehiscent, amb cinc valves
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquest gènere són freqüents les hibridacions, és a dir, es produeix amb facilitat l’encreuament d’individus de diferent espècie.
 |
| Poncella |
USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria per la gran rusticitat. Resisteix gelades fortes i sequera.
SABIES QUE... Cistus ve del grec “kísthos”, llatí cisthos emprat per denominar diverses espècies del gènere Cistus. Altres autor relacionen l’epítet amb la paraula grega kíste que significa cistella o caixa. El nom de l’espècie ve del llatí crispus que significa cresp, arrissat, que forma ondes petites, com les fulles de l’estepa crespa.
Família Cistaceae
Dir que amb les fulles d'esta planta i també amb la de l'estepa blanca es pot fer una neteja de dents. Agafeu la fulla i friccioneu-la pel seu revés contra les dents a mode de camussa. Després passeu-vos la llengua i comprovareu com de suau i net s'ha quedat l'esmalt.
ResponEliminaGràcies Safraneret, no coneixia aquesta aplicació de les fulles de l'estepa. Me l'apunte.
ResponElimina