NOMS: Cua
d’escorpí. Herba d’eruga. Orellola. Unflabou. Orella de llebre. Orella de
ratolí. Castellà: Hierba del alacrán. Oreja de liebre. Cagarria. Granillo
de oveja. Gusano de vaca. Hierba del escorpión. Francès: Chenillette sillonée. Scorpiure. Italià: Erba lombrica. Anglès:
Prickly Scorpio’s-tail. Alemany:
Skorpiosschwanz.
Flors papilionades de color groc |
SINÒNIMS: Hi ha
dos subespècies, la ssp subvillosus i la ssp sulcatus, que per alguns
autors són considerades espècies: Scorpiurus
subvillosus L., i Scorpiurus sulcatus
L.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
meridional
HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Erms, pinars, cultius, prats secs i
comunitats arvenses i ruderals. Fins els 1200 metres d’altitud
Herba prostrada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
anual pubescent, multicaule i prostrada amb tiges decumbents de fins 80 cm.
Fulles espatulades atenuades en pecíol |
Fulles simples,
senceres, de limbe el·líptic o espatulades atenuades en pecíol, amb estípules
Estendard amb nervis rojos |
Flors en inflorescències axil·lars
umbel·liformes i amb un llarg peduncle. Calze bilabiat amb el llavi superior
bífid i el inferior amb dents triangulars. Corol·la papilionada, groga,
l’estendard amb nervis rojos. Androceu diadelf. Floreix de març a juny
Fruit en llegum lomentaci característic |
Fruit és un
llegum lomentaci amb costes molt marcades, les externes amb excrescències
espiniformes, corbat en espiral irregular en un sol pla.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les espines dels fruits formen part de l’estratègia de la
diàspora de l’espècie; tenen la funció d’enganxar-se als pèls dels animals i
aconseguir així una major disseminació de les llavors lluny de la planta mare .
Calze bilabiat amb el llavi superior bífid |
USOS I PROPIETATS:
Bona planta farratgera, és considerada una de les millors pastures per a les
ovelles. La millor per al seu engreixament.
La planta és emprada en jardineria com entapissant i les
fulles tendres serveixen per fer amanida.
Inflorescència umbel·liforme |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: el nom del gènere Scorpiurus procedeix del grec “skorpíos, -ou” que significa escorpió, i
de “ourá, -âs” que significa cua, per
l’aspecte del llegum que s’assembla a la cua de l’escorpí. L’Epítet específic muricatus ve del llatí “murex” i fa referència a un mol·lusc amb closca punxuda, pels
fruits punxuts.
Recentment s'ha descobert que l'extracte de les parts verdes de la planta tenen efectes al·lelopàtics sobre els fongs del gènere Fusarium degut a l'alta concentració de fitoalexines en els seus teixits.
Scorpiurus
muricatus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 745.
1753.
Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada