Scorpiurus muricatus L.

NOMS: Cua d’escorpí. Herba d’eruga. Orellola. Unflabou. Orella de llebre. Orella de ratolí.  Castellà: Hierba del alacrán. Oreja de liebre. Cagarria. Granillo de oveja. Gusano de vaca. Hierba del escorpión. Francès: Chenillette sillonée. Scorpiure. Italià: Erba lombrica. Anglès: Prickly Scorpio’s-tail. Alemany: Skorpiosschwanz.

Flors papilionades de color groc

SINÒNIMS: Hi ha dos subespècies, la ssp  subvillosus i la ssp sulcatus,  que per alguns autors són considerades espècies: Scorpiurus subvillosus L., i Scorpiurus sulcatus L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Erms, pinars, cultius, prats secs i comunitats arvenses i ruderals. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba prostrada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual pubescent, multicaule i prostrada amb tiges decumbents de fins 80 cm.

Fulles espatulades atenuades en pecíol

Fulles simples, senceres, de limbe el·líptic o espatulades atenuades en pecíol, amb estípules

Estendard amb nervis rojos

Flors en inflorescències axil·lars umbel·liformes i amb un llarg peduncle. Calze bilabiat amb el llavi superior bífid i el inferior amb dents triangulars. Corol·la papilionada, groga, l’estendard amb nervis rojos. Androceu diadelf. Floreix de març a juny

Fruit en llegum lomentaci característic

Fruit és un llegum lomentaci amb costes molt marcades, les externes amb excrescències espiniformes, corbat en espiral irregular en un sol pla.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espines dels fruits formen part de l’estratègia de la diàspora de l’espècie; tenen la funció d’enganxar-se als pèls dels animals i aconseguir així una major disseminació de les llavors lluny de la planta mare .

Calze bilabiat amb el llavi superior bífid

USOS I PROPIETATS: Bona planta farratgera, és considerada una de les millors pastures per a les ovelles. La millor per al seu engreixament.

La planta és emprada en jardineria com entapissant i les fulles tendres serveixen per fer amanida.

Inflorescència umbel·liforme 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Scorpiurus procedeix del grec “skorpíos, -ou” que significa escorpió, i de “ourá, -âs” que significa cua, per l’aspecte del llegum que s’assembla a la cua de l’escorpí. L’Epítet específic muricatus  ve del llatí “murex” i fa referència a un mol·lusc amb closca punxuda, pels fruits punxuts.

Recentment s'ha descobert que l'extracte de les parts verdes de la planta tenen efectes al·lelopàtics sobre els fongs del gènere Fusarium degut a l'alta concentració de fitoalexines en els seus teixits.

Scorpiurus muricatus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 745. 1753.

Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae)