NOMS: Agrets. Agrítol. Fel i vinagre. Flor d’avellana. Vinagrella. Avellanetes. Agre. Magret, Magreta, Pa amb peixet, Pa de cucut. Castellà: Agrios. Canario. Matacañas. Trebol de huerta. Dormilones. Trevina. Gallego: : alegría, flor do sono, pan d'o cuco, trebo acedo, vinagreta. Port. : azedinha, erva canária, erva pata, trevilho, trevo azedo. Italià: Acetosella gialla. Francés: Oxalide des Bermudes. Oxalide pied-de-chèvre. Anglés: Bermuda Buttercup. Cape cowslip, Cape sorrel, Sour grass, Soursob, Yellow sorrel. Alemany: Ziegenfuß-Sauerklee. Holandés: knikkende klaverzuring
Inflorescència d'agret en cima umbel·liforme |
SINÒNIMS: Oxalis cernua Thunb.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, vores de camins i zones humides. És d’origen sud-africà i ha colonitzat els camps de conreu i fins i tot se la troba dins de les comunitats naturals. Fins els 500 metres d’altitud.
S’estén amb facilitat formant una estora atapeïda
|
FORMA VITAL: Geòfit: és una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.
DESCRIPCIÓ: Herba ruderal perenne, geòfit bulbós, de fins 30 cm d’alçada, que brota abundantment i s’estén amb facilitat per la multiplicació dels bulbs.
Fulles amb tres folíols en forma de cor |
Fulles trifoliades amb folíols en forma de cor, i petites taques fosques, al final d’un llarg pecíol (de vora 20 cm)amb estípules.
La flor té deu estams. Cinc més curts que els altres cinc |
Flors en cima umbel·liforme al final d’un llarg peduncle de fins un pam. Flors hermafrodites amb cinc peces per verticil (pentàmeres). Calze amb cinc sèpals lliures. Corol·la amb cinc pètals grocs que formen un embut. Deu estams, cinc més curts que els altres cinc. Ovari súper amb cinc estils lliures més curts que els estams. Floreix de setembre a maig.
Fruit en càpsula pubescent |
Fruit en càpsula amb pèls curts i suaus (pubescent)
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles i les flors són sensibles a la llum. Els folíols estan plegats o estesos segons la intensitat de la llum, pel matí s’obrin i per la nit es pleguen, i el mateix passa amb la corol·la que s’obri o es tanca segons les condicions mediambientals. Aquest fenomen rep el nom de moviments nictinàstics.
USOS I PROPIETATS: L’àcid oxàlic s'empra en tintoreria i com a revelador de fotografies.
Els cinc pètals donen a la corol·la forma d'embut |
SABIES QUE... El nom genèric Oxalis ve del grec oxýs, -eîa, que significa agut, penetrant, agre, àcid, pel gust àcid de la planta. L’epítet específic pes-caprae ve del llatí pes, que significa peu, i caprae que significa cabra, però no conec el motiu.
La majoria d'espècies d'Oxalis són tòxiques per al bestiar ja que contenen àcid oxàlic. Aquest àcid pot produir càlculs renals.
És considerada una mala herba i és molt difícil d’eradicar doncs, els bulbs crien molts petits bulbs a una fondària considerable.
Oxalispes-caprae L. var. Pleniflora Lowe |
Existeix una varietat de la mateixa espècie, la Oxalispes-caprae L. var. pleniflora Lowe, amb una flor d'aspecte completament diferent
Família Oxalidaceae
M'agradat molt el comentari sobre la oxalis. A Menorca sovint, i més ara al febrer, tenim camps totalment "invadits" d'aquesta planta, que és molt bonica a la vista, però no tant quan es coneix la seva acció invasora.
ResponEliminaSalut!
www.enmenorca.wordpress.com