Oxalis pes-caprae L.

NOMS: Agrets. Agrítol. Fel i vinagre. Flor d’avellana. Vinagrella. Avellanetes. Agre. Magret, Magreta, Pa amb peixet, Pa de cucut.  Castellà: Agrios. Canario. Matacañas. Trebol de huerta. Dormilones. Trevina. Gallego: : alegría, flor do sono, pan d'o cuco, trebo acedo, vinagreta. Port. : azedinha, erva canária, erva pata, trevilho, trevo azedo. Italià: Acetosella gialla. Francés: Oxalide des Bermudes. Oxalide pied-de-chèvre. Anglés: Bermuda Buttercup. Cape cowslip, Cape sorrel, Sour grass, Soursob, Yellow sorrel.  Alemany: Ziegenfuß-Sauerklee. Holandés: knikkende klaverzuring

Inflorescència d'agret en cima umbel·liforme

SINÒNIMS: Oxalis cernua Thunb; Acetosella cernua (Thunb.) Kuntze; Oxalis pes-caprae fo. pleniflora (Lowe) Sunding

DISTRIBUCIÓ: Originària d’ Àfrica meridional: Províncies del Cap, Namíbia. Introduïda a la Mediterrània meridional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, vores de camins i zones humides. És d’origen sud-africà i ha colonitzat els camps de conreu i fins i tot se la troba dins de les comunitats naturals. Fins els 500 metres d’altitud. 

S’estén amb facilitat formant una estora atapeïda

FORMA VITAL: Geòfit: és una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ: Herba ruderal perenne, geòfit bulbós/rizomatós, de fins 30 cm d’alçada, sense tija, amb arrel carnosa, blanca que produeix petits bulbs i d’on surten directament les fulles i les tiges florals. Brota abundantment i s’estén amb facilitat per la multiplicació dels bulbs.

Fulles amb tres folíols en forma de cor

Fulles palmaticompostes amb 3 folíols amb l’àpex profundament emarginat, donant-li forma de cor, i petites taques fosques, al final d’un llarg pecíol (de vora 20 cm) amb estípules, al final del qual hi ha el pulvínul, en el punt d’inserció amb els folíols, que és el responsable dels moviments nictinàstics.

Els cinc pètals donen a la corol·la forma d'embut

La flor té deu estams. Cinc més curts que els altres cinc

Flors en cima umbel·liforme al final d’un llarg peduncle de fins un pam. Flors hermafrodites amb cinc peces per verticil (pentàmeres). Calze amb cinc sèpals lanceolats  lliures. Corol·la amb cinc pètals grocs que formen un embut de 2-3 cm de diàmetre. Deu estams, cinc més curts que els altres cinc. Ovari súper amb cinc estils lliures, més curts que els estams, amb estigma capitat. Floració hivernal,  de setembre a maig.

Fruit en càpsula pubescent

Fruit en càpsula amb pèls curts i suaus (pubescent)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles i les flors són sensibles a la llum. Els folíols estan plegats o estesos segons la intensitat de la llum, pel matí s’obrin i per la nit es pleguen, i el mateix passa amb la corol·la que s’obri o es tanca segons les condicions mediambientals. Aquest fenomen rep  el nom de moviments nictinàstics.

USOS I PROPIETATS: La majoria d'espècies d'Oxalis, especialment O. corniculata i O. pes-caprae, són tòxiques tant per al bestiar com per a les persones, ja que contenen àcid oxàlic que pot causar una sobtada disminució del calci que provoca tremolors i debilitat muscular. Amés a més aquest àcid pot produir càlculs renals.

L’àcid oxàlic s'empra en tintoreria i com a revelador de fotografies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Oxalis ve del grec oxýs, -eîa, que significa agut, penetrant, agre, àcid, pel gust àcid de la planta. L’epítet específic pes-caprae ve del llatí “pes”, que significa peu, i “caprae” que significa cabra, és a dir, peu de cabra, en al·lusió a la forma de les fulles que semblen la petjada d'una cabra

La majoria d'espècies d'Oxalis són tòxiques per al bestiar ja que contenen àcid oxàlic. Aquest àcid pot produir càlculs renals.

Oxalispes-caprae L. var. Pleniflora Lowe

Existeix una varietat amb una flor d’aspecte completament diferent, tant que Richard Thomas Lowe, la va descriure amb el nom de Oxalis cernua var. pleniflora, i Per Sunding, la va publicar a Cuadernos de Botánica Canaria 13: 17. 1971. com Oxalis pes-caprae fo. pleniflora (Lowe) Sunding.

És considerada una mala herba i és molt difícil d’eradicar doncs, els bulbs crien molts petits bulbs a una fondària considerable. Ha estat inclosa al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, regulat pel Reial Decret 630/2013, de 2 d'agost, i està prohibida a Espanya la seva introducció al medi natural, possessió, transport, trànsit i comerç

Oxalis pes-caprae va ser descrita per Carles Linné  publicada a  Species Plantarum 1: 434. 1753.

Família Oxalidaceae