Lonicera implexa Ait.

NOMS: Lligabosc. Herba santjoanera. Gavarrera. Mamellera. Mare-selva. Rotaboc. Xuclamel. Dolçamel. Didalets. Banya de cabra. Mareselva. Occità: Bouquet de la sto vierjo, Cabrifuèlh, Còrna de lèbre, Engraisso-cabrit, Popa de cabra, Salvamaire. Cast. Madreselva. Calzas. Gavarrera. Mamelera. Zapaticos. Zapatillas. Basc. Atxapar mediterraneoa. Port. Madressilva. Italià: Caprifoglio mediterraneo. Francés: Chèvrefeuille des Baléares. Chèvrefeuille entrelacé. Anglés: Mediterranean Honeysuckle. Evergreen Honeysuckle. Alemany: Geschlungenes Geißblatt.

Flors de lligabosc que surten de l'axil·la de les fulles soldades (connates)

SINÒNIMS: Lonicera valentina Pau.

Espècie molt variable si atenem a la forma i disposició de les fulles, algunes amb tres fulles per verticil. S’hi reconeixen tres varietats: var. valentina Pau ex Willk, amb fulles atenuades i arrodonides a la base; la var. implexa, la més estesa, amb fulles ovades  o espatulades i fins 2 vegades més llargues que amples;  i la var. longifolia Guss, amb fulles lanceolades 3 vegades més llargues que amples i flors amb glàndules.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis.  Boscs, garrigues i clarianes d’alzinars i carrascars, fins els 1500 metres d’altitud.

És una liana que no perd les fulles en tot l'any

FORMA VITAL: Faneròfit: Planta amb les gemmes situades a més de 25-40 cm de terra.

DESCRIPCIÓ:  Liana perennifòlia que viu estenent sobre altres plantes les seues tiges molt ramificats des de la base, de fins 4 metres de llargària. 

Les fulles tenen un estret marge translúcid

Fulles oposades, disposades en parells cadascun en angle recte respecte als parells immediats superior i inferior (decussades), enteres, sense peduncle (sèssils) ni pèls (glabres), coriàcies, amb el revés blanquinós (glauc) i un estret marge translúcid. Les més pròximes a les flors estan soldades per la base formant una espècie de cassoleta. 

Corol·la amb un tub molt llargacabat en dos llavis desiguals

Flors Inflorescència a les axil·les de les fulles soldades (connates) en raïms sèssils. Flors hermafrodites i pentàmeres. Molt oloroses. Calze amb cinc lòbuls triangulars. Corol·la formada per un tub llarg acabat en dos llavis desiguals, de color rosat o groc rosat; el llavi superior dividit en quatre lòbuls i l’inferior enter. Cinc estams amb filaments desiguals més curts que la corol·la a la que estan soldats. Té un llarg estil filiforme acabat en un estigma capitat. Amb freqüència hi ha flors estèrils. Creixen les flors flairoses entre la meitat de la primavera fins la meitat de l’estiu. 

El fruit és una baia molt bonica però és tòxica per als humans

 Fruit és una baia globosa, rogenca, que conté les llavors en número entre 1 i 5. La disposició de les baies en les fulles soldades sembla un petit niu amb els ous.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors s'obrin cap al vespre i són pol·linitzades per papallones nocturnes. Durant la primera nit, mostren la corol·la blanca, els estams ben drets i l'estil torçat; d'aquesta manera la flor es troba en fase masculina, disposada a donar pol·len. A l'endemà, el tub de la corol·la es corba i pren un color més groguenc, mentre l'estil es redreça i ocupa la posició central; així podrà rebre el pol·len d’altres flors quan la visiten les papallones.

Les fulles més pròximes a les flors formen una espècie de cassoleta

USOS I PROPIETATS: La medicina popular li atribueix propietats antisèptiques, diürètiques, astringents i laxants.

Les gàrgares de la infusió de fulles s'han utilitzat per les afeccions de gola. En alguns llocs es prenen també infusions de les flors.

En jardineria és molt apreciada per decorar glorietes, murs, columnes, etc.

Les tiges lignificades es buiden per dins i es frigen en oli per a fabricar boquilles per fumar. 

Floreix des de meitat primavera fins meitat de l'estiu

SABIES QUE... El nom del gènere, Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis Historiae opus novum... de 1551. L’epítet de l’espècie, implexa, ve del llatí i significa embolicat, en referència a l’embull que formen les tiges.

Els fruits contenen substàncies tòxiques per als humans que poden provocar vòmits, diarrees i altres alteracions gastrointestinals. Nogensmenys també es diu que els fruits diluïts en vi blanc es creu que tenen propietats afrodisíaques.

Família Caprifoliaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Erica scoparia L.

NOMS: Bruc d'escombres. Bruc femella.  Occità: Bruga blanca, Brusc, Brusc d'escoubo . Cast. Berozo. Brezo blanquillo. Brezo de escobas. Grecina.  Basc. Erratz-txilarra. Brana. Chilarra. Ilharka. Port. Urze das vassouras. Francès: Bruyère à balais. Brande. Italià: Erica da scope. Scopa gentile. Scopiglio.  Anglès: Besom heath . Green Heather. Alemany: Grünblütige Heide. Besenheide. 

Flors del bruc d'escombres

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis; Quercetum rotundifoliae . Brolles, màquies i matollars sobre sòls silícics o descarbonatats. Aquest exemplar de la partida de les Fontanelles de Vallada (València)

Creix sobre sòls silícics o descarbonatats, com els de les Fontanelles de Vallada.

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 50 cm i a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust que pot arribar als tres metres d’alçada, molt ramificat, branquillons erectes i llargs.

Fulles característiques del gènere Erica, amb tres o quatres fulles per verticil

Fulles menudes, linears, d’un verd clar lluent, amb el marge revolut, en verticils de tres o quatre fulles cadascun.

Flor tetràmera, glabra, de color verdós

Flors petites de color verd groguenc, disperses per les branques superiors en inflorescències racemoses; pedicels gruixuts. Flors hermafrodites, tetràmeres amb el calze de quatre sèpals ovats, sense pèls (glabres) i soldats de color verdós. Corol·la en forma de campana, també verdosa, dividida en quatre lòbuls. Vuit estams lliures. Ovari súper amb un estil acabat en un estigma simple. Floreix a la primavera, entre maig i juny.

El fruit és una càpsula amb quatre valves

Fruit en càpsula ovoide que s’obri per quatre valves per deixar eixir les nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Erica tenen la particularitat de tindre forma urceolada, és a dir, en forma d’olla o de gerro panxut. Altres gèneres de la família també tenen aquesta forma, com l’arbocer (Arbutus unedo L.) 

Corol·la acampanada acabada en quatre lòbuls

USOS I PROPIETATS: S'usa per obtenir llenya per a fer foc i per la fabricació d'escombres.

La fusta és apreciada per obres petites com per exemple les pipes de fumador, que es fan de la fusta dura de la rel,  o útils de cuina.
De les seues tiges es fan els carbonets de dibuix

SABIES QUE... Erica ve del grec eríke i del llatí erica, -ae, que era com anomenaven el s brucs en general. L’epítet scoparia ve del llatí scopa que significa escombra, granera, i fa referència a la utilització d’aquesta planta per a fabricar escombres. 

Família Ericaceae

Tragopogon dubius Scop.

NOMS: Barbeta. Inflabous. Salsifí.  Cast. Salsifí. Hierba cabruna. Francès: Salsifis douteux.  Italià: Barba-di-becco a tromba. Anglés: Western Salsify. Yellow Salsify. Goat's Beard. Alemany: Großer Bocksbart. Holandés: Bleke Morgenster.

Capítol de barbeta amb les bràctees més llargues que les lígules

SINÒNIMS: Tragopogon pratensis subsp. dubius;   Tragopogon major Jacq.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: (ecozona holàrtica) fa referència als hàbitats que es troben a travès del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis, Dauco-Melilotion. Creix als boscos secs, i comunitats rurals, sobre terrenys assolellats i nitrificats. Fins els 1700 metres d’altitud.

Herba erecta de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit (Hemicriptòfit): planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de fins 50 cm d’alçada

Fulles que abracen la meitat de la tija (semiamplexicaules)

Fulles alternes, estretes i amb punta llarga, semblant a les fulles de les gramínies, abraça si més no la meitat de la tija (semiamplexicaule).

Flors grogues, ligulades i am l'estil obscur

Flors grogues, ligulades amb l’estil obscur; capítol solitari amb receptacle format per 8-12 bràctees més llargues que les flors, triangulars i amb punta llarga; peduncle fistulós i engrossit a la part superior. Floreix de maig a l’agost.

Si amplieu l'imatge veureu els aquenis muricats (amb puntes amples i curtes)

Fruit en aquenis amb la superfície coberta de puntes curtes i amples a la base (muricats), cilíndrics i amb plomall (papus).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: de vegades les tiges d’algunes herbes no són massisses sinó que presenten un canal interior, com les canyes, aleshores hom diu que la tija és fistulosa.

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat 

Alguns dels noms vulgars fan referència al paregut amb una barba de cabra

SABIES QUE... El nom genèric Tragopogon ve del grec tragos, que significa cabra i de pogon que significa barba, per la forma del  capítol tancat que sembla una barba de cabra. L’epítet específic dubius significa dubtant, i fa referència a la dificultat d’identificació.

Família Compositae (Asteraceae)