Ballota hirsuta Benth.

NOMS: Barrumbí. Manrubí hirsut. Malrubí hirsut. Castellà: Marrubio. Flor rubí. Manrubio. Marrubio borde. Marrubio rojo. Portuguès: Marroio. Francés: Ballote hirsute

Flors en verticil·lastres globosos

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (Ibero-magrebí)

HÀBITAT: Bromo-Oryzopsion . Vores de camins, llocs secs, pedregosos i assolellats, garrigues, fins els 800 metres d’altitud

Inflorescències en densos verticils

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne, que pot arribar als 70 cm d’alçada, tota coberta de pèls que li donen un aspecte cendrós; lignificada a la base (sufruticosa) 

Fulles oposades de marge crenat

Fulles oposades en forma de cor i de marge crenat, rugoses per l’anvers, amb els nervis molt marcats pel revers i densament peludes. 

Calze amb 10-20 dents

Flors agrupades en verticil·lastres globosos i densos, amb bràctees similars a les fulles; calze amb forma de cràter i 10 o més dents, en lloc dels 5 de la Ballota nigra. Corol·la color púrpura rogenca amb franges blanques, bilabiada amb el llavi superior bífid i molts pèls, llavi inferior amb tres lòbuls, el central major, combat cap avall i amb un petit entrant a l’àpex (emarginat). Androceu amb quatre estams exserts, els inferiors més curts. Gineceu d’ovari súper i estigma bífid. Floreix de maig a juliol.

Fruit en núcula

Fruit en núcula ovoide i llisa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea és un òrgan que presenta una estructura laminar semblant a la fulla (foliaci), situada vora les flors, d'estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, mida, coloració, etc., normalment diferents d'aquestes.

USOS I PROPIETATS: Se li atribueixen les mateixes virtuts que al Marrubium vulgare, al que s’assembla molt: tònic cardíac, contra la tos, depuratiu, per rebaixar la febre i per rentar ferides. En rituals curatius eliminava el mal d’ull. A més a més antigament s’emprava com antiparasitària, contra les puces.  

Flor bilabiada amb pèls al llavi superior bífid

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Ballota, ve del grec "βαλλωτή balloté" que era el nom que donaven al malrubí negre. El grec "βάλλω bállo", d’on deriva, significa llençar, rebutjar, per la repulsió que provoca l’olor fètid, d’algunes espècies com Ballota nigra. El gènere fou establert per Tournefort com “Ballote” però Linné va alterar la grafia i el va denominar Ballota. El nom específic, hirsuta, ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als nombrosos pèls que cobreixen tota la planta.

S’ha emprat tradicionalment contra l’aliacrà (icterícia) en una mena de ritu màgic. Es tractava de buscar una planta de malrubí i dir davant la planta: ”Buenos días, manrubio, / que te vengo a visitar / con una poquita de orina / y una poquita de sal”. Altres variants del ritus es limitaven a pixar sobre la planta tots els dies fins que desapareixia el mal

Família Labiatae, (Lamiaceae)