Rubus ulmifolius Schott

NOMS: Esbarcer. Abarta. Abatzer. Albarzer. Morera. Morera salvatge. Morillera. Romeguer. Romiguera.  Occità: Bartàs, Eromze, Romde, Romec, Romes, Roumese, Rumec, Róumio . Cast. Zarza. Zarzamora. Morera. Italià: Rovo comune. Francés: Ronce à feuilles d'orme. Mûrier. Anglés: Elm-leaved Bramble. Elmleaf Blackberry. Alemany: Ulmenblättrige Brombeere.

Flor d'esbarcer

SINÒNIMS: Rubus fruticosus  Sp.;   Rubus albidiflorus (Sudre) Boubet in Rub;   Rubus anisodon  Sudre;   Rubus dilatatifolius Sudre; Rubus insignitus P.J.Müll. & Timb;  Rubus lemaitrei Ripart ex Genev.;  Rubus rusticu Sudre; Rubus amoenus auct. ; Rubus thyrsoideus Wimm; Rubus discolor Weihe & Nees; Rubus minutiflorus Lange; Rubus legionensis Gand.;  Rubus valentinus Pau.; Rubus segobricencis Pau.

És un espècie polimorfa, del qual alguns especialistes n'han distingit diverses subespècies als Països Catalans difícils de reconèixer. És freqüent el fenomen d'apomíxia.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Raïm terminal amb les punxes característiques

HÀBITAT: Pruno-rubion ulmifolii. Forma bardisses impenetrables als marges del camins, en parets en llocs abandonats o dins dels petits barrancs dels torrents. És una planta molt heliòfila i no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfit semicaducifoli: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes persistents a més de 30 centímetres per damunt de terra.

DESCRIPCIÓ:  Liana amb tiges (turons) de creixement ràpid, que s’estén per terra o per damunt d’altres arbusts, plenes d’agullons, que poden arribar als 10 metres de llargària.

Fulla palmaticomposta amb cinc folíols

Fulles palmaticompostes amb tres o cinc folíols peciolulats (el pecíol del folíol s’anomena peciòlul) i ovats, el central major que els demés. Limbe coriaci i lleugerament tomentós pel revers. 

Flor amb nombrosos estams

Flors en raïm terminal, hermafrodites i pentàmeres (cinc peces). Calze groguenc amb cinc sèpals lanceolat i acuminats (acabats en punta). Corol·la amb cinc pètals arrugats de color rosa suau quasi blancs. Nombrosos estams blancs. Els estils estan inserits a l’àpex dels ovaris.

Les mores són el fruit de l'esbarcer

Fruit és una infructescència formada per vàries drupes que hom anomena mora, de color roig al principi i negre a la maturitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Apomíxia és una forma de degeneració de la reproducció sexual per la qual s'originen embrions sense fecundació. Aquestes plantes produeixen llavors sense que haja hagut meiosi ni fertilització i, per tant, els descendents són genèticament idèntics a la planta mare.

USOS I PROPIETATS: La mora és comestible. Conté tanins que li confereixen una acció astringent (antidiarreic, hemostàtic i cicatritzant). A més és diürètica i lleugerament hipoglucèmica. L'aigua que s'obté de fer coure els brots tendres es fa servir per les morenes (petit tumor sanguini del recte o anus) i per les inflamacions a la boca.
Les tiges s'empren per fer cistelles

Els fruits poden servir per tenyir la llana de fosc, i també els cabells.

Les flors són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Les mores són una de les fruites del bosc que poden consumir-se fresques per la seua dolçor i poder vitamínic. També s’utilitzen en pastisseria, per fer pastissos i dolços, per fer melmelades, confitures, gelees i, de vegades, per endolcir vins i licors. Els brots tendres també poden menjar-se frescs.

L’elevat contingut en flavonoides (tanins) de les mores les fan aconsellables per previndre el càncer i disminuir el colesterol. 

Les abelles fan una mel molt apreciada amb les flors de l'esbarcer

SABIES QUE... El nom del gènere, Rubus, és el nom llatí que rebia l’esbarzer en l’antiguitat. L’epítet específic  ulmifolius  al·ludeix a la semblança de les fulles d’aquesta planta amb les del gènere Ulmus (om).

L’esbarzer és conegut i apreciat com a planta medicinal des de l’antiguitat. Teofrast i els grans metges i farmacòlegs ja parlaven d’ell

L’esbarzer és utilitzat per petites aus i altres animalets com a refugi per passar les nits i els fruits alimenten a nombrosos animals.

Família Rosaceae

Plantago lanceolata L.

NOMS: Plantatge de fulla estreta. Cinc-venes. Herba de cinc costures. Herba de cinc nirvis. Plantatge lanceolat. Occità: Auriho de lèbre, Coà de rat, Èrba de las cinc còstas . Cast. Llantén menor. Cola de rata. Llantaina. Llantén de cinco nervios. Yerba de cinco venas. Gall. Cinco costas. Tanchagem. Basc. Borzain belarra. Ezpata plantaina.  Port. Corrijó. Lingua de ovelha. Orelha de cabra. Tanchagem. Italià: Piantaggine lanciuola. Piantaggine femmina. Francés: Plantain lancéolé. Plantain étroit. Anglés: Buckhorn Plantain. Ribwort Plantain. Alemany: Spitzwegerich. Holandés: Smalle Weegbree. Grec: Πεντάνευρον λονχοειδές.

Espiga de plantatge de fulla estreta

SINÒNIMS: És una espècie molt variable degut a la gran diversitat d'hàbitats on pot aparèixer. Als Països Catalans es distingeixen dues subespècies i nombroses varietats. La subsp. lanceolata és de distribució general i correspon a una planta sense rizoma horitzontal, amb 5 solcs a l'escapus i bràctees i sèpals petits. La subsp. altissima només s'ha citat a Mallorca i és una planta alta i robusta amb rizoma horitzontal, l'escapus amb 6-12 solcs i les bràctees i els sèpals més grans. Hi ha el dubte de si és la subsp. lanceolata var. mediterranea.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: La ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Prats i pastures eixutes, comunitats nitròfiles. Fins els 2100 metres d’altitud

Roseta bassal d'on surten els escapus coronats per les espigues

 FORMA VITAL: Hemicriptòfit: és a dir, que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba sense tiges (acaule) amb roseta bassal de fulles, d’on surten els escapus que poden arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles amb la característica nerviació paralel·la

Fulles atenuades en un pecíol llarg i prim, lanceolades, amb el limbe acuminat i marge més o menys dentat, amb els nervis paral·lels (3 a 5) ben marcats pel revers.

Flor amb quatre estams exserts

Flors en espiga molt allargada i sense pèls a l’àpex de l’escapus que té el doble de la llargària de les fulles. Flors hermafrodites i tetràmeres i proterògines, és a dir, que els estils maduren abans que els estams. Calze amb quatre sèpals. Corol·la en forma de tub dividit en quatre lòbuls. Quatre estams exserts. Ovari súper amb un sol estil filiforme. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un escapus és un peduncle sense fulles ni bràctees que surt normalment d'un bulb o rizoma i porta, al seu àpex, les flors.

Flors proterògines en les quals els estils maduren abans que els estams

USOS I PROPIETATS: La bullida de les fulles fresques és un bon remei contra els constipats i per curar infeccions del sistema auditiu (otitis). A més a més, té propietats emol·lients, astringents i antiinflamatòries de les infeccions bucals i les vies respiratòries. Amb gargarismes alleugera les angines i en col·liri està indicat per a la conjuntivitis i la inflamació de les parpelles.

El suc de les fulles fresques es considera un dels remeis més bons contra les picades d'insecte, sobretot de les abelles.

Antigament, de les llavors se'n feia un ungüent que es recomanava com a laxant i en tractaments de l'avortament i ronyons.

SABIES QUE... Plantago ve del llatí planta, -ae, que significa planta del peu, perquè les amples fulles d’algunes espècies d’aquest gènere semblen un peu. Altres fonts diuen que el terme Plantago prové dels termes llatins ‘planta' i ‘agere', el que significa ‘planta que fa créixer altres plantes'. L’epítet específic lanceolata, fa referència a la forma lanceolada de les fulles.

El Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat el seu ús per al constipat comú, tos improductiva, bronquitis, febre, estomatitis, faringitis i dermatitis.

Família Plantaginaceae

Asparagus horridus L. in J.A. Murray

NOMS: Espàrrec bord. Espareguera de menjar. Espareguera marina. Espareguera vera. Cast. Esparraguera silvestre, Esparraguera de monte, Esparraguera triguera. Italià: Asparago spinoso. Francés: Asperge. Anglés: Grey asparagus. Alemany: Schrecklicher Spargel

L'espareguera borda floreix a la tardor

SINÒNIMS: Asparagus stipularis Forssk.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Llocs secs, garrigues, marges de camps, vores de camins i als clars de les pinades, sobre sòls carbonatats, fins els 500 metres d’altitud.

Arbust amb grans espines rígides

FORMA VITAL: Camèfit i faneròfit. Camèfits: Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.  Els faneròfits són plantes llenyoses, o si són herbàcies perennes, verdes tot l’any, sense reducció periòdica de les seues parts aèries.

DESCRIPCIÓ:  Mata dioica de color grisenc (glauc) amb grans espines rígides, de fins 80 cm d’alçada. 

Ací podem veure una fulla reduïda a una petita esquama

Fulles reduïdes a esquames amb un esperó cilíndric, espinosos i persistent, el cladodi.

Flors unisexuals i trímeres, amb sis tèpals

Flors unisexuals per avortament, trímeres. Sis tèpals units per la base. Flors masculines amb sis estams i ovari rudimentari; flors femenines amb anteres atrofiades i ovari ben desenvolupat. Sis estams. Ovari súper

El fruit és una baia negra

Fruits en forma de baia, negres i pruïnosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El cladodi en forma d’espina és una adaptació al medi per evitar l’evapotranspiració produïda pel sol. 

Les flors masculines tenen més desenvolupats els sis estams

USOS I PROPIETATS: Diuen que aquesta esparreguera fa els millors espàrrecs silvestres, però en cru són més amargs.  Els brots tendres es mengen en truita o a la planxa.

Diürètic. També s’empra per baixar la tensió arterial

Les flors femenines tenen més desenvolupat l'ovari (baix a la dreta una fulla)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el genèric Asparagus és un mot grec que significa brot nou o jove, turió, que és el que s’aprofita per menjar. El nom de l’espècie, horridus ve del llatí “horrere”, que significa entumir, fent al·lusió als forts cladodis espinosos.

Cecidi de Dasineura asparagi sobre aspagus horridus

Asparagus stipularis (sinònim) figura al catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Els egipcis cultiven els espàrrecs des de fa més de 6.000 anys.

Els fruits són tòxics.

Família Liliaceae (Asparagaceae)

Geranium rotundifolium L.

NOMS:  Suassana. Gerani. Rellotges. Suassana rotundifòlia. Forquilles. Cast. Sausana. Geránio de hojas redondas.  Italià: Geranio malvaccino. Francés: Géranium à feuilles rondes. Mauvette. Mauvin. Anglés: Round-leaved Crane's-bill. Round-leaved Geranium. Alemany: Rundblättriger Storchschnabel. Holandés: Rondbladige Ooievaarsbek. Ronde Ooievaarsbek. 

Flor pentàmera de suassana

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Vegetació ruderal d’horts, camps, vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud

Petita planta coberta de pèls

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 40 cm d’altura de tiges erectes amb pèls, sovint glandulosos. 

Fulla palmada

Fulles peciolades, arrodonides amb el limbe de nerviació palmada i els lòbuls menys pronunciats que altres geranis de la nostra flora; les caulinars són oposades i amb estípules vermelloses.

Cinc pètals enters de color rosa suau

Flors amb els peduncles més curts que la fulla corresponent, hermafrodites i pentàmeres. Calze amb cinc sèpals ovats, amb pèls i acabats en una punta curta i arrodonida (mucronats). Cinc pètals enters o dèbilment escotats de color rosa. Deu estams disposats en dos verticils. Ovari súper amb un sol estil acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix de març a novembre

Forma característica que prenen els mericarps

Fruit és un esquizocarp, amb pèls, del qual es separen de cop els mericarps radialment, de baix a dalt, enduent-se una tira de l’estil (el bec), i alliberant així les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit indehiscent, provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascun una sola llavor. A les espècies de Geranium els mericarps se separen sobtadament, de baix a dalt, a causa de la tensió generada en l’aresta de cadascun quan s’asseca, expulsant així les granes a certa distància a través del porus intern de cada mericarp.

USOS I PROPIETATS: Les Geraniàcies són riques en geraniol, que els hi dóna una olor particular i té algunes propietats medicinals: per combatre malalties de l'aparell digestiu i reproductiu, i en ús extern, com a antisèptic i analgèsic.

S'emprava per a matar gossos

SABIES QUE... Geranium procedeix del grec geranion, que significa grua (grulla) per la semblança del fruit amb el bec de les grues. L’epítet rotundifolium ve del llatí rotundus, que significa redó, i folius que significa fulla, per la forma arrodonida de les fulles.

Des de 1980 els geranis pateixen la plaga de la papallona del gerani (Cacyreus marshalli), introduïda des de Sud-àfrica.

Família Geraniaceae