Capparis spinosa L.

NOMS: Taparera. Trapera. Tapenera. Taparer. Taperera.  Occità: Caprièr, Tapenièr, Taperièr . Cast. Alcaparrera. Alcaparro. Tapanera. Taparera. Caparra.  Francés: Câprier. Câprier épineux. Italià: Cappero comune. Anglés: Caper. Caper Tree. Common Caper-bush. Spiny Caper. Alemany: Dorniger Kapernstrauch. 

Flors de taperera que mesura entre 4 i 7 cm de diàmetre

SINÒNIMS:  Podem distingir dues subespècies: la subsp. canescens i la subsp. rupestris. La primera presenta estípules espinoses, les branques ascendents i les tiges joves més o menys piloses. És de tendència estèpica i es troba als talussos argilosos extremadament àrids (Salsolo-Peganion).
La segona no té estípules i és una planta glabrescent amb les branques més o menys pèndules. Aquesta subespècie és de tendència marítima i es troba a les parets velles (Parietario-Centranthion).

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental.

HÀBITAT: Parets i murades antigues de les ciutats, torres, castells antics i penya-segats litorals assolellats.

Arbust amb llargues tiges flexuoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: que te les gemmes persistents situades amés de 40 cm i a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust semicaducifoli molt ramificat amb llargues tiges flexuoses, de fins metre i mig, que creixen esteses per terra o erectes.

Fulles alternes amb el limbe glabre i ovat

Fulles alternes amb un curt pecíol, limbe el·líptic o ovat sense pèls. A la base del pecíol poden aparèixer estípules en forma d’espina.

A la foto podem veure un dels sèpals concau

Flors solitàries, hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres) i peduncle. Mesuren entre 4 i 7 cm de diàmetre. Calze amb 4 sèpals que cauen (caducs) molt concaus. Corol·la amb 4 pètals obovats blancs o rosa suau. Nombrosos estams de llarg filament de color purpuri i les anteres grogues. Ovari súper amb carpòfor que s’allarga a la fructificació. 

Fruit en baia allargada, piriforme

Fruit és una baia de 2 a 5 cm en forma de pera situada sobre el carpòfor, amb nombroses llavors en forma de ronyó (reniforme)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor de la taperera té una formació particular. En lloc de trobar l’ovari pròxim als pètals i els sèpals, el trobem a l’extrem del tàlem, com si fora l’estigma. Aquest tàlem allargat s’anomena ginòfor, i quan l’ovari forma el fruit i el tàlem que el sosté s’allarga encara més, rep el nom de carpòfor.

Ací podem veure el ginòfor que surt del centre de la flor

USOS I PROPIETATS: es conrea per obtenir els seus botons florals (les tàperes), i els fruits immadurs (els taperots), que es mengen envinagrats i en salmorra.

Les tàperes i taperots s'empren en vinagre com a condiment, per exemple, de la salsa tàrtara.

A la cuina italiana les tàperes són un ingredient essencial d'algunes salses per la pasta, com la salsa puttanesca. També es fan servir com a condiment de la pizza.

A la cuina occitana són el ingredient indispensable de la tapenada, un mullador amb tàperes i anxoves.

A Grècia, no solament els fruits, sinó també les fulles de la taperera són molt apreciades. Es fan bullir i es conserven macerades amb salmorra en pots de vidre. Sovint per conservar les fulles s'aprofita el líquid en que prèviament s'havien conservat les tàperes. Els grecs fan servir les fulles de taperera com a condiment per amanides i plats de peix. Les fulles de taperera en conserva són difícils de trobar fora de Grècia.

Els caprons, taperons o taperots són els fruits joves, resultants de deixar madurar la tàpera, que es conserven en vinagre. Es serveixen a Grècia com a meze, mena de tapa local, i a Menorca a l'aperitiu o com a tapa. Poden servir per a preparar alguns plats.

Tant uns com els altres, i també l'arrel, es consideren estimulants, vermífugs, diürètics, astringents, antihemorràgics, aperitius i antiescorbútics. La bullida dels fruits s'usa per curar les llagues de la boca i combatre les úlceres. A més, l'extracte de l'arrel és eficaç per lluitar contra la caiguda del cabell.

De les llavors se n'extrau un oli, la glucocapparina. El fruit conté un 18% de proteïnes i un 30% de greix.

També s'empra com a planta ornamental per decorar sòls rocosos i murs.

Les tàperes són les poncelles adobades en salmorra

SABIES QUE... El nom genèric de Capparis ve del grec kápparis que era el nom que donaven a la taperera. L’epítet específic, spinosa, fa referència a les estípules en forma d’espina que apareixen de vegades.

Pareix ser que és una planta originària d’Àsia que els fenicis varen portar al Mediterrani des d’on els grecs la varen escampar per tot arreu.

Hi ha un refrany castellà que diu: "Tras los requesones come alcaparrones, e irás en derechura a la sepultura"

Família Capparaceae