Plantago lanceolata L.

NOMS: Plantatge de fulla estreta. Cinc-venes. Herba de cinc costures. Herba de cinc nirvis. Plantatge lanceolat. Occità: Auriho de lèbre, Coà de rat, Èrba de las cinc còstas . Cast. Llantén menor. Cola de rata. Llantaina. Llantén de cinco nervios. Yerba de cinco venas. Gall. Cinco costas. Tanchagem. Basc. Borzain belarra. Ezpata plantaina.  Port. Corrijó. Lingua de ovelha. Orelha de cabra. Tanchagem. Italià: Piantaggine lanciuola. Piantaggine femmina. Francés: Plantain lancéolé. Plantain étroit. Anglés: Buckhorn Plantain. Ribwort Plantain. Alemany: Spitzwegerich. Holandés: Smalle Weegbree. Grec: Πεντάνευρον λονχοειδές.

Espiga de plantatge de fulla estreta

SINÒNIMS: És una espècie molt variable degut a la gran diversitat d'hàbitats on pot aparèixer. Als Països Catalans es distingeixen dues subespècies i nombroses varietats. La subsp. lanceolata és de distribució general i correspon a una planta sense rizoma horitzontal, amb 5 solcs a l'escapus i bràctees i sèpals petits. La subsp. altissima només s'ha citat a Mallorca i és una planta alta i robusta amb rizoma horitzontal, l'escapus amb 6-12 solcs i les bràctees i els sèpals més grans. Hi ha el dubte de si és la subsp. lanceolata var. mediterranea.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: La ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Prats i pastures eixutes, comunitats nitròfiles. Fins els 2100 metres d’altitud

Roseta bassal d'on surten els escapus coronats per les espigues

 FORMA VITAL: Hemicriptòfit: és a dir, que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba sense tiges (acaule) amb roseta bassal de fulles, d’on surten els escapus que poden arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles amb la característica nerviació paralel·la

Fulles atenuades en un pecíol llarg i prim, lanceolades, amb el limbe acuminat i marge més o menys dentat, amb els nervis paral·lels (3 a 5) ben marcats pel revers.

Flor amb quatre estams exserts

Flors en espiga molt allargada i sense pèls a l’àpex de l’escapus que té el doble de la llargària de les fulles. Flors hermafrodites i tetràmeres i proterògines, és a dir, que els estils maduren abans que els estams. Calze amb quatre sèpals. Corol·la en forma de tub dividit en quatre lòbuls. Quatre estams exserts. Ovari súper amb un sol estil filiforme. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un escapus és un peduncle sense fulles ni bràctees que surt normalment d'un bulb o rizoma i porta, al seu àpex, les flors.

Flors proterògines en les quals els estils maduren abans que els estams

USOS I PROPIETATS: La bullida de les fulles fresques és un bon remei contra els constipats i per curar infeccions del sistema auditiu (otitis). A més a més, té propietats emol·lients, astringents i antiinflamatòries de les infeccions bucals i les vies respiratòries. Amb gargarismes alleugera les angines i en col·liri està indicat per a la conjuntivitis i la inflamació de les parpelles.

El suc de les fulles fresques es considera un dels remeis més bons contra les picades d'insecte, sobretot de les abelles.

Antigament, de les llavors se'n feia un ungüent que es recomanava com a laxant i en tractaments de l'avortament i ronyons.

SABIES QUE... Plantago ve del llatí planta, -ae, que significa planta del peu, perquè les amples fulles d’algunes espècies d’aquest gènere semblen un peu. Altres fonts diuen que el terme Plantago prové dels termes llatins ‘planta' i ‘agere', el que significa ‘planta que fa créixer altres plantes'. L’epítet específic lanceolata, fa referència a la forma lanceolada de les fulles.

El Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat el seu ús per al constipat comú, tos improductiva, bronquitis, febre, estomatitis, faringitis i dermatitis.

Família Plantaginaceae