NOMS: Cap roig. Caproll. Carrois. Cama-roja. Occità: Mourre-pourcin . Cast. Falsa achicoria. almidón, almirones, árnica, camarroja, camarrojas, flor de árnica, lechera. Port. Almeiroa. Italià: Radicchiella vescicosa. Francés: Crépis à vésicules. Crépide à vésicules. Anglés: Beaked Hawk's-beard. Alemany: Blasen-Pippau
Capítol amb lígules grogues amb el dors purpuri |
SINÒNIMS: Als Països Catalans hi ha la subespècies taraxacifolia, vesicaria, haenseleri i congenita.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Ruderal, camps, vores de camins, herbassars i llocs alterats.
Herba erecta ramificada a la part superior |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba erecta ramificada a la part superior que pot arribar al metre d’alçada
Fulles de la tija semiamplexicaules i liniars |
Fulles de la roseta bassal pinnatipartides i les caulinars semiamplexicaules, poc nombroses i linears les superiors.
Cinc estams soldats per les anteres |
Flors en capítols amb bràctees externes molt més curtes que les interiors i ovades. Flors hermafrodites, amb lígules de color groc amb el dors purpuri. Cinc estams soldats per les anteres. Ovari ínfer. Floreix de març a juliol.
Fruit en cípsela (aqueni) |
Fruit en aqueni (cípsela) amb bec i plomall blanc.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’aqueni típic de les compostes o asteràcies s’anomena cípsela. És un fruit sec indehiscent i monospèrmic, com l’aqueni, però procedent d’un ovari ínfer i format per més d’un carpel (en el gira-sol la closca són les parets de la cípsela), en altres, com en aquest cas, teixit del calze forma el plomall que afavorirà la dispersió de les llavors pel vent.
Bràctees externes molt més curtes que les interiors |
USOS I PROPIETATS: Les fulles bassals tendres es poden menjar en amanida, bullides o fregides en pastissets.
SABIES QUE... Crepis deriva, possiblement, del grec krepis que significa bota o sabata. Hom diu que pot al·ludir a la forma de les fulles bassals o al fet de que estiguen per terra. L’epítet específic vesicaria, ve del llatí vesica que significa bufeta (vejiga) o que sembla una bufeta.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada