Mercurialis tomentosa L.

NOMS: Orella de rata. Botja blanca. Botja peluda. Herba de Santa Quitèria. Herba blanca. Mercolage. Mercoratge. Mercurial tomentós. Cast. Carra. Criadillas de ratón. Hierba de Santa Quiteria. Hierba del veneno. Marrubiejo. Marrubillo. Mercurial blanca. Mercurial fruticosa. Francés: Mercuriale tomenteuse. Anglés: Hairy mercury.  Alemany: Filz-Bingelkraut

Tota la planta està densament coberta de pèls

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryalo-Glaucion. Bancals abandonats, vores de camins, pedregars, codolars de rius. Fins els 950 metres d’altitud

Peu femení

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, és un faneròfit, és a dir, que té es gemmes persistents situades a més de 50 cm a de terra, però a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  És una mateta perenne, dioica (té flors d’un sol sexe en cada peu) amb tiges sense làtex, erectes, llenyoses a la base (sufruticosa), d’aspecte cotonós per estar densament coberta de pèls (tomentosa), que la fa prendre un color gris argentat. Pot arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles oposades i molt piloses

Fulles oposades, subsèssils (amb un pecíol molt curt), amb el limbe lanceolat obovat, enter o poc dentat i mucronat. Estípules petites i molt piloses.

Flors masculina amb els estams

Flors unisexuals molt petites i poc aparents. Les masculines en petits glomèruls axil·lars, amb tres tèpals verdosos soldats a la base i un nombre indeterminat d’estams lliures. Les femenines solitàries a les axil·les amb curt peduncle, ovari súper amb un pistil acabat en dos estils divergents i papil·losos. Floreix de març a octubre

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula molt tomentosa

Flor femenina amb estils papil·losos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El conjunt de pèls que recobreixen els diferents òrgans d’una planta rep el nom d’indument, i hi ha un vocabulari específic per definir-ho segons el tipus de pèls i la seua abundància. En el cas d’aquesta espècie esta característica la defineix com tomentosa, és a dir, que està coberta de pèls ramificats i molt atapeïts, amb aspecte de borra.

USOS I PROPIETATS: S'usava en forma de cataplasma com antireumàtica i, cuita, com antisifilítica i purgant però no s’aconsella el seu ús per ser un purgant dràstic i provocar al·lèrgies respiratòries.

Glomèruls axil·lars de flors masculines

SABIES QUE... Mercurialis  procedeix del llatí Mercurius, -ii, el déu Mercuri, i el sufix –alis, que indica relació. L’epítet tomentosa fa referència a la densa capa de pèls que cobreix tota la planta.

Plini parlava de mercurialis mascula (mascle) per a referir-se al peu femení, pel paregut dels fruits amb els testicles, i mercurialis femina (femella) al peu masculí.

És l’única espècie llenyosa d’aquest gènere en el nostre territori

Família Euphorbiaceae