NOMS: Abriülls.
Bohets. Caxurro. Gats. Espins. Abrujó. Candells. Gossos. Picatalons.
Punxaclaus. Queixals de llop. Queixals de vella. Rodets. Tríbol. Ull de bou.
Pedra de ronyó. Punxarabiosa. Occità: Trauco peirau. Castellà : Abrojos.
Espigón. Mormajas. Tríbulo. Èuscara:
Gaztraka. Naarra. Saparla. Gallego:
Abrollo. Amorino. Estripo. Portuguès:
Abrolho terrestre. Italià: Tribolo
comune. Francès: Tribule terrestre. Croix de Malte. Escarbot. Anglès: Small Caltrops. Puncturevine. Alemany: Erd-Bürzeldorn. Landbürzel.
Felddorn. Grec: τρίβολος
 |
| Flor pentàmera d'abriülls |
SINÒNIMS: Tribulus
muricatus Stokes; Tribulus orientalis A. Kern.;
Observacions: Alguns
autors han descrit dues subespècies segons la pubescència i les espines del
fruit. La subsp. terrestris presenta
el fruit setulós, amb una fina pubescència i amb tubercles aguts i més o menys
espinosos al dors. Aquesta subespècie es divideix en dues varietats en funció
del color de la planta; així, si és verdosa parlem de la var. terrestris, i si és blanquinosa, de la
var. albidus. En canvi, la subsp. orientalis, fa els fruits sense la
pubescència fina i amb tubercles obtusos i curts.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Vores de camins, camps de
cultiu, sobre sòls compactes i trepitjats. Fins els 1000 metres d’altitud.
 |
| Herba de tiges postrades |
FORMA VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba de fins 50 cm de grandària, ramificada
des de la base, de tiges postrades, flexuoses, un poc pilosa.
 |
| Fulles paripinnades |
Fulles oposades, amb
petites estípules a la base, compostes paripinnades, dividides en 6-8 parells
de folíols oblongs.
 |
| Flors axil·lars solitàries |
Flors axil·lars
solitàries de 4-5 mm de diàmetre, hermafrodites, pentàmeres. Calze caduc amb
cinc sèpals lanceolats. Corol·la amb cinc pètals grocs més llargs que el calze. Deu estams. Gineceu súper amb
un sol estigma acabat en cinc lòbuls. Floreix d’abril a setembre.
 |
| Fruit en esquizacarp amb espines punxents |
Fruit és el més
característic d’aquesta planta. És un esquizocarp
format per cinc carpels endurits, cadascun amb dos espines punxents llargues i
d’altres més curtes.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpel·lar, de manera que en
arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes, els mericarpis, cadascuna
de les quals conté una sola llavor.
 |
| Calze amb cinc sèpals lanceolats amb pèls |
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’ha emprat tota la planta, però sobretot l'arrel, com
diürètica, per al tractament de còlics nefrítics, i aperitiva. L'aigua
resultant de la cocció dels fruits és astringent, i es recomana contra la
disenteria i les hemorràgies o ferides de la boca.
A Bulgària se'n fa un preparat amb efectes estimulants sobre
el sistema immunològic i sexual i amb augment del desenvolupament de la
musculatura. Els estudis búlgars suggereixen que l’extracte de Tribulus terrestris incrementa
temporalment el nivell de testosterona i, per tant, les tres funcions
importants en les que participa: construcció muscular, augment de la fertilitat
i libido.
A la Xina s’utilitza per als problemes urinaris i
d’insuficiència de llet materna. A l’Índia s’empra com afrodisíac.
 |
SABIES QUE... el
nom generic Tribulus deriva del grec “tríbolos, -ou” que significa de tres
puntes, era un objecte de ferro amb tres puntes que s’escampaven per terra per
a lesionar els cavalls dels enemics, en referència a les punxes dels fruits.
L’epítet específic terrestris
fa referència a l’hàbit de les tiges postrades a sobre de la terra.
Les espines dels fruits són tan dures i punxents que poden
punxar rodes de bicicletes i ser molt doloroses si les xafem amb els peus nus.
Al sud d’Àfrica s’han emprat els fruits com armes homicides.
L’assassí els mullava amb el suc verinós de la planta Acokanthera venenata i ell posava al pas de la víctima que, al
punxar-se amb el fruit enverinat, moria.
Família Zygophyllaceae
