Cupressus sempervirens L.

NOMS: Xiprer. Xifrer. Occità: Autciprés, Cipressièr, Ciprièr, Ciprès.  Cast. Ciprés. alcipreste Eusk. Nekosta arrunta. Altzifre arrunta. Portugués: Cipreste. Cipreste dos cemitérios. Italià: Cipresso comune. Francès: Cyprès d'italie, Cyprès sempervirent.  Anglès: Mediterranean cypress. Alemany: Echte Zypresse. Holandés: Italiaanse Cipres. Grec: Κυπαρρίσι οριζόντιο.

Flors (estròbils) masculins de xiprer

SINÒNIMS: Podem trobar dues formes: Cupressus sempervirens f. sempervirens; sinònim Cupressus sempervirens f. Horizontalis,  amb les branques esteses com el cedre o el pi, i Cupressus sempervirens f. pyramidalis; sinònim Cupressus sempervirens f. Stricta, amb forma piramidal, de columna.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional.

HÀBITAT: No és un arbre propi de les nostres terres, és originari de Grècia, Turquia i Pèrsia. Ací plantat com ornamental o per fer tanques

Xiprers de la subespècie pyramidalis del Jardí de Vivers de València

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbre monoic, és a dir, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre, amb el tronc recte i les branques ascendents, que pot arribar als 30 metres d’alçada. Nosaltres coneguem el xiprer amb les branques cap amunt però aquesta és una varietat de cultiu, els arbres silvestres tenen les branques obertes.

Fulles molt menudes i imbricades

Fulles en ramellets d’esquames imbricades de 2-5 mm, de color verd obscur.

Estròbil femení

Flors són estròbils de color terrós grisenc amb esquames mucronades i peltades. Les masculines són cilíndriques i de tons groguencs, mentre que les femenines formen petites pinyes verdoses. Floreix a la primavera i el fruit madura a la tardor de l’any següent.

Fruit en forma de gàlbuls

Fruit en gàlbuls arrodonits

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estròbil és un òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen helicoïdalment (o cíclicament) una sèrie de peces fèrtils, com és ara el con o pinya de les coníferes.

Estròbil masculí on podem veure els sacs de pol·len

USOS I PROPIETATS: La fusta s’empra per a ebenisteria i construcció perquè és molt resistent a la podridura.  Pel mateix motiu s’utilitza en construcció naval
Al les hortes s’utilitza de paravent, per defensar-se dels vents forts.
En medicina, les seues fulles i fruits, s’utilitzen per al tractament de les varius, úlceres varicoses, hemorroides i problemes de pròstata. És astringent, expectorant, diürètic, vasoconstrictor, sudorífic i febrífug.
En cosmètica se li atribueixen virtuts com reafirmant, astringent, antiseborreic, anticaspa, antisudoral, vasoconstrictor i combatent dels radicals lliures.

Estròbil femení amb les esquames mucronades

SABIES QUE... Cupressus  és el mot llatí del xiprer. L’epítet específic, sempervirens, significa sempre verd, en al•lusió a que és un arbre amb el mateix verd fins que mor.
Hi ha qui diu que el seu nom deriva de l’illa de Xipre, però altres afirmen que procedix de Cyparisso, amant d’Apol•lo, que va matar per error amb la seua javelina un cérvol sagrat del déu. Va plorar tant i amb tanta pena que va caure rendit al sòl transformant-se en un arbre gran i fort que vessa les seues llàgrimes de resina, i Apol•lo li va ordenar que estiguera present en els rituals dels morts.
La fusta del xiprer és tan dura i incorruptible que, a l’antiga  Grècia, les lleis eren gravades en la seua fusta perquè la consideraven més dura que el metall. Les portes del temple de la deessa Diana eren de fusta de xiprer i els herois grecs eren soterrats en taüts de xiprer per a que no es podriren.
Les portes de Sant Pere en el Vaticà són de xiprer i no mostren cap signe de deteriorament amb els segles que han passat.
En la tradició dels antics romans les fletxes de Cupido eren de fusta de xiprer, i plantaven un xiprer quan naixia una xiqueta, per indicar que caldria un espòs.
No només assenyalava els cementiris, també era un signe d’hospitalitat. Fins fa poc temps hi havia un codi per als peregrins: un xiprer assenyalava una casa (un llit per a passar la nit), dos xiprers casa i menjar, i tres xiprers casa, menjar i diners (allotjament, alguna cosa que menjar i almoina per al viatge).  (EL xiprer, símbol d’acollida)
Pot viure més de 500 anys i degut a la seva longevitat, s´ha plantat com a símbol funerari en els cementiris.
Actualment són atacats per un fong (Seridium cardinale) que produeix una malaltia anomenada antracnosi, que pot matar l’arbre

Família Cupressaceae