Rhamnus lycioides L.

NOMS: Arçot. Cambronera. Arç negre. Escurnoi. Espí negre. Alicantins. Espinalera. Mal hivern. Garboller. Trencaolles. Cast. Espino negro. Espino prieto, Escambrón. Escaramujo. Eusk. Ena. Ena arrunt. Epa. Port. Sanguinho da praia. Italià: Ranno con foglie d'olivo. Francés: Nerprun faux olivier. Anglés: Small Buckthorn. Grec: Ακουμένη. Αμπάλορος. Λιτσιβέρι.

Flors d'arçot

SINÒNIMS: Rhamnus oleoides L. ;  Rhamnus velutina Boiss.  La subespècie R. lyciodes subsp. borgiae és endèmica de les fissures de roques calcàries (Teucrion buxifolii) dels territoris diànic i lucèntic. En canvi, la subespècie R. lycioides subsp. oleoides és típica de les màquies i garrigues (Oleo-Ceratonion) del sud del País Valencià i de les Illes Balears.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Les branques que divergeixen en un angle molt obert

HÀBITAT: Chamaeropo-Rhamnetum lycioidis. Matollars secs sobre sòls poc profunds, fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Nanofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust entre un i dos metres d’alçada, espinós i molt ramificat amb les branques que divergeixen en un angle molt obert.

Les fulles s’agrupen formant fascicles (braquiblasts)

Fulles enteres, estretament espatulades i sense pecíol, que s’agrupen formant fascicles (braquiblasts) o esparses. Tenen petites estípules a la base.

Els pètals són molt petits o inclús no aparèixen

Flors també en fascicles, de color groguenc, normalment hermafrodites. Calze amb els quatre sèpals en tub acabat en quatre lòbuls aguts. Els pètals són molt petits o inclús no aparèixen. Quatre estams. Ovari súper amb tres o quatre estils amb estigmes petits. Floreix a la primavera.

Els fruits en drupa són negres a la maturitat

Fruit en drupa de color negre al madurar.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Braquiblast és una branca petita de creixement limitat, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acostades, donant la impressió de que surten d’un mateix verticil.

Les flors també surten en fascicles, com les fulles

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per fer bardisses.
La infusió de la flor alleuja el dolor de gola i combat l’afonia, i la bullida dels fruits per a fer banys oculars contra la hipertensió ocular.
La seua fusta s’utilitza per a fer batalls per els esquellots

SABIES QUE... el genèric Rhamnus és el nom que rebien algunes plantes d’aquesta família en l’antiga Grècia.
El nom específic, lycioides, ve del gènere “Lycium” i del sufixe “oides” que vol dir paregut a, per el paregut de les fulles amb les d’aquest gènere.

Rhamnus lycioides L. subsp. borgiae Rivas Mart.

Observacions: A les roques calcàries de les muntanyes del País Valencià viu  Rhamnus lycioides L. subsp. borgiae Rivas Mart. Un arbust espinós de fulles linears i branques aplicades al substrat. Es diferència d’altres subespècies per ser eminentment rupícola i per les fulles aciculars i curtes. El nom de la subespècie, borgiae, està dedicada al botànic valencià, José Borja Carbonell, (Càrcer 1902-1993) catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid i autor d’estudis de flors i vegetació de les serres de Gúdar, Javalambre i Corbera.

Família Rhamnaceae