NOMS: Guardallop. Blenera sinuada. Múria. Trepó. Tripó bord. Herba plorosa. Ressentida. Ploranera. Santjoans.
Occità: Auriho-d'asse, Blaisan, Brisam, Escoubo-d'ièro, Fatarassa.
Cast. Acigutre. Cenicero. Gordolobo. Tientayernos. Amargos. Bordolobo.
Eusk. Ostaza.
Port. Barbasco dos herbolarios. Cachapeiro. Verbasco ondeado.
Italià: Verbasco sinuoso.
Francés: Molène sinuée.
Anglés: Wavyleaf Mullein.
Alemany: gewelltblättrige Königskerze.
Grec: Βερμπάσκο το κολπώδες.
|
Flors de guardallop amb els filaments dels estams peluts |
SINÒNIMS: en aquest gènere són freqüents els híbrids interespecífics.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
|
Les fulles bassals sinuades donen nom a l'espècie |
HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de cultius, vores de camins, sempre en sòls rics en nutrients, secs i assolellats. Fins els 1400 metres d’altitud
|
Verbascum sinuatum |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
|
El trepó és una herba que pot arribar als dos metres d'alçada. |
DESCRIPCIÓ: Herba biennal gran, pot arribar als dos metres d’alçada, i robusta, tota coberta de pèl (indument), amb tiges erectes. El primer any trau una roseta de fulles amples i el segon surt, del centre de la roseta, la tija florífera.
|
Fulles caulinars decurrents |
Fulles bassals en roseta, lobulades amb el marge ondulat, tomentoses i pecíol curt. Les fulles de les tiges (caulinars) són alternes i decurrents les mitjanes, i amplexicaules les superiors.
|
Corol·la groga amb cinc estams |
Flors en panícula poc densa amb flors reunides a l’axil•la de les bràctees. Flors hermafrodites, pentàmeres, amb el calze en forma de tub dividit en cinc lòbuls lanceolats, i la
corol•la
rotàcia, groga, formada per un tub i cinc lòbuls desiguals de 1,2 a 3 cm de diàmetre. Cinc estams amb el filament cobert per pèls de color violaci. Ovari súper amb un sol estil. Floreix entre juny i setembre.
|
Fruits en càpsula |
Fruit en càpsula poc més llarga que el calze que s’obri per dues valves per deixar eixir nombroses llavors.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Rotàcia s’anomena a la corol•la amb el pètals soldats en gran part (gamopètala) i simetria radial (actinomorfa) de tub curt i limbe pla, com en el cas aquesta espècie.
|
Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls desiguals |
USOS I PROPIETATS: L'arrel s'ha usat en medicina popular com a cicatritzant i les fulles picades i bullides per a descongestionar els bronquis.
És demulcent, antidiarreic, expectorant, antitussigen, antial•lèrgic, diürètic .
Indicat per a refredats, grip, bronquitis, al•lèrgies, diarrees, amigdalitis, rinitis.
Creences populars diuen que és un bon remei contra les hemorroides, només portant una fulla en la butxaca.
S’ha emprat com escombra, per la qual cosa per Andalusia rep el nom d’escobón.
|
Té un sol estil persistent en el fruit |
SABIES QUE... Verbascum ve del llatí
verbascum, -i, que era com anomenaven a moltes de les plantes d’aquest gènere. Segons alguns autors el nom està relacionat amb els abundants pèls o barba (barba, -ae) que cobreix tota la planta, especialment les fulles. L’epítet específic,
sinuatum és per les fulles bassals sinuoses.
Hi ha una creença popular que diu que si el persignes davant de la planta li cauen les flors.
Conta Pius font i Quer en el seu “Dioscórides renovado” que “Esta especie, se llama en catalán, ploranera y ressentida, equivalentes al de flor de la vergüenza, y, tal vez al de tienta yernos, por cuanto, poco despues de golpearle el tallo, van desprendiéndose sus flores abiertas, una a una, como si resistiéndose de los golpes que le propinaron, la planta se pusiera a llorar y a soltar lágrimas”.
Família Scrophulariaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada