Cynoglossum creticum Mill.

NOMS: Aferragós. Besneula. Besneula  blava. Llapassera. Llengua de ca. Llengua de gos. Llengua d'ovella. Maneula. Occità: Erbo de nosto-damo, Lenga de gos, Lengacano . Cast. Cinogloso azul. Oreja de liebre. Viniebla. Carruchera. Gall. lingua de can. Portugués : Cinoglossa-de-flor-listada, Lengua de caô. Mareacavallo. Orelha de lebre. Italià: Lingua-di-cane a fiori variegati. Francés: Cynoglosse de Crète. Cynoglosse peinte. Anglés:  Cretan Houndstongue. Blue Hound's-tongue. Alemany: Kretische Hundszunge. Grec: Καλοβενετίδη . Κυνόγλωσσο το κρητικό . Σκυλόγλωσσα. 

Flors amb les característiques venes

SINÒNIMS: Cynoglossum pictum Aitón. ; Cynoglossum siculum Guss.;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion .Ruderal, vores de camins, camps, marges. Fins els mil metres d’altitud.

Tiges erectes cobertes de pèls

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba, de 20 a 60 cm d’alçada, coberta de pèls, que durant el primer any forma una roseta bassal i al segon any surt la tija erecta i ramificada amb la inflorescència.

Fulles de la tija (caulinars) semiamplexicaules

Fulles bassals piloses, peciolades, lanceolades amb l’àpex obtús. Les fulles de la tija (caulinars) alternes, sense pecíol.

Flors en forma d’embut amb esquames a la gola

Flors en inflorescències de forma escorpioide, característica de les boraginàcies. Flors en forma d’embut (infundibuliforme) amb esquames a la gola, blavoses amb venes més fosques. Calze amb cinc lòbuls pilosos per les dues cares.  Cinc estams. Ovari súper amb estil més curt que la corol·la i estigma capitat. Floreix a finals de la primavera.

Tetranúcula amb agullons per afavorir la dispersió de llavors

Fruit núcules en quatre peces (tetranúcula) en creu cobertes d’agullons (gloquidis) i tubercles.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan un fruit és pluricarpel·lar, és a dir que cada carpel es converteix en un fruit en forma d'aqueni de tal manera que s'origina un conjunt de fruits monosperms, hom diu que tenim un poliaqueni. I quan aquest poliaqueni està format per quatre fruits s’anomena tetraqueni, com passa amb les sàlvies o amb les espècies del gènere Cynoglossum.

USOS I PROPIETATS: Un drap banyat amb el bullit de la planta combat l’acne (els grans en la cara).

Inflorescència escorpioide

SABIES QUE... el nom genèric de Cynoglossum ve del grec “kynos”, que signifca gos, i de “glossa”, que significa llengua, fent al·lusió a la forma de les fulles que semblen  la llengua d’un gos.

L’epítet específic creticum és un epítet geogràfic que fa referència a l’illa de Creta.

Aquesta espècie és molt pareguda a la Cynoglossum  officinale L., raó per la qual sovint s’ha pres per l’espècie utilitzada en farmàcia que ha estat, per aquesta raó, molt estudiada. De la Cynoglossum cretica no hi ha estudis ni anàlisis, a pesar de ser la més abundant en la península.

Família Boraginaceae, Gènere Cynoglossum, A Herbes

Geranium purpureum Vill.

NOMS: Agulles. Gerani. Gerani purpuri. Güelles salades. Herba de Sant Robert. Herba roberta. Rellotges. Suassana pudenta. Grielles salades. Cast. Agujas de pastor. Hierba de la esquinancia. Hierba de San Roberto. Pata de graja. Portugués : erva de S. Roberto. Italià: Geranio purpureo.  Francès: Géranium pourpre, Géranium pourpré . Anglès:  Little-Robin. Alemany: Purpur-Storchschnabel

Flors axil·lars en parelles

SINÒNIMS: Geranium robertianum L. subsp. purpureum Vill. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Vores de camins, camps, espais remoguts, però també en garrigues i pedregars.  Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes de color vermellós

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes, amb pèls, de fins dos pams d’alçada que prenen un color vermellós, igual que les fulles, i amb una olor poc agradable.

Fulles triangulars pinnatisectes

Fulles peciolades, triangulars, palmatisectes, amb 3 a 5 lòbuls dividits, ells també, en lòbuls i segments mucronats, amb dos estípules a la base del pecíol.

Flors amb anteres grogues

Flors  en parelles a l’àpex d’un rabet que surt de l’axil·la de les fulles i és més llarg que aquestes. Corol·la amb cinc pètals rosats, lliures, obovats que van estretint-se en la ungla. Sèpals erectes amb pèls i un apèndix filiforme d’uns 3 mm de color roig. Estams amb anteres grogues, a diferència del G. Robertianum que té les anteres vermelles.

Fruit en esquizocarp

Fruit és un esquizocarp, del qual es separen de cop els mericarps radialment, de baix a dalt, enduent-se una tira de l’estil (el bec), i alliberant així les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: autocòria és la dispersió de les diàspores (llavors, fruits, espores, etc.) dels vegetals per acció de la planta mateixa. Als geranis cadascuna de les parts que formen el fruit (mericarps) se separen sobtadament a causa de la tensió de les arestes al assecar-se, expulsant així les llavors a certa distància de la planta mare.

USOS I PROPIETATS: És un astringent suau que no irrita ni té mal sabor, per la qual cosa s’utilitza en pediatria. També s’empra per a glopejar i fer gargarismes per estrènyer les genives i combatre la inflamació de gola. 

SABIES QUE... el nom del gènere, Geranium, ve del grec geranion, que significa grua (grulla), en al·lusió a la forma del fruit que sembla el bec d’aquesta au.

El nom específic, purpureum, és degut a la coloració purpúria que prenen les tiges i les fulles.

En el Dioscòrides no es diferència aquesta espècie del Geranium robertianum L., només diu que hi ha una varietat que té les flors més grans i altra més menudes. G. purpureum és la de flors petites.

El nom popular d’herba de Sant Robert deriva del nom científic de l’espècie “robertianum”, però en realitat robertianum ve del llatí ruber que significa roig, i no de cap sant.

Família Geraniaceae, Gènere Geranium, A Herbes

Torilis arvensis (Huds.) Link ssp. neglecta Thell.

NOMS: Julivert bord. Catxurros. Safranària borda. Torilis negligida. Pastanaga borda. Cast. Bardanilla. Cachurros. Caillo. Cominos bordes. Perejil borriquero. Port. Salsinha. Italià: Lappolina canaria. Zecca . Francés: Torilis négligé. Anglés: Spreading Hedgeparsley. Alemany: Acker-Klettenkerbel. Feld-Borstendolde. Holandés: Akkerdoornzaad.

Umbel·la detorilis

SINÒNIMS: Torilis neglecta  Spreng. ; Torilis dominici Sennen;   Torilis helvetica var. neglecta (Spreng.) Merino;   Torilis infesta var. neglecta (Spreng.) Lange in Willk. & Lange.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Espècie que prefereix les zones humides, aiguamolls, vores de torrents, etc. fins els mil metres d’altitud.

Fruits

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual que pot arribar als dos metres d’alçada

Fulles pinnatisectes

Fulles molt variables; les bassals pinnatisectes i les superiors poden ser trifoliades, dentades o lobades

Corol·la amb pètals desiguals, els exteriors majors

Flors en umbel·les terminals compostes, sense o amb poques bràctees, al final d’un llarg peduncle; umbèl·lules radials. Flors hermafrodites i masculines. Calze amb sèpals petits, triangulars i persistents. Corol·la amb pètals blancs desiguals, i els de les flors exteriors majors.

Fruits amb els agullons

Fruit plens d’agullons per a facilitar la dispersió de les llavors enganxant-se al pèl dels animals.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Umbel·la ve del llatí umbra, que significa ombra, i en italià o anglés designa el paraigua (ombrello i umbrella respectivament). En botànica defineix un tipus d’inflorescència format per un conjunt de pedicels que surten d’un eix central, com les barnilles d’un paraigua. En les umbel·les compostes a l’àpex de cada pedicel hi ha un altra umbel·la més petita que rep el nom d’umbèl·lula.

Umbel·la amb umbel·lules radials

USOS I PROPIETATS: Com podem deduir pel significat del nom de la subespècie (neglecta= no apreciada) no coneguem cap ús o propietat aprofitable pels humans.

SABIES QUE... el nom genèric, Torilis, és una creació arbitrària del botànic francés Michel Adanson (1727-1806) en l’obra Familles naturelles des plantes (1763). Alguns autor relacionen el nom amb el grec toréo que significa foradar, fendir, en al·lusió als fruits espinosos.

L’epítet  específic, arvensis, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

El nom de la subespècie, neglecta, ve de “neglectus”, que significa no apreciat.

És una de les plantes preferides per les erugues de la papallona rei (Papilo machaon)

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Helichrysum stoechas (L.) Moench

NOMS: Botges. Sempreviva de muntanya. Herba capçotera. Flor de mort. Flor de Sant Joan. Flors de tot l'any. Ramell de Sant Ponç. Ramell de tot l'any. Sempreviva borda. Perpetuïna. Maçanelles. Guirnalda. Occità: Flor del bon dieu, Immortala jauna, Inmourtalo, Saureta, Èrba de catarri. Cast. Manzanilla bastarda. Perpetuas de monte o silvestres. Siempreviva. Jabatera.  Gall. Carrasca de san Xoan. Eusk. Betibizi. Dolda belarr. Loreche bat. Port. Crisanto. Perpétua. Rosmarinho bravo. Italià: Perpetuini profumato.  Francés: Immortelle commune. Anglés: Golden Cassidony. Common shrubby Everlasting. Alemany: Gewöhnliches Sonnengold. Immortelle. Holandés: Gele Strobloem. Grec: Ελίχρυσο η στοιχάς. Αμάραντο. Ελίχρυσον.

Capítols de sempreviva

SINÒNIMS: Helichrysum decumbens Cambess.; Helichrysum bitterrense H. J.Coste ;   Helichrysum citrinum Ces. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea.  Thero-Brachypodietea. Coscollars oberts i assolellats, vores de camins i erms, en terrenys pobres i pedregosos. Des del nivell del mar fins els 1300-1600 metres d’altitud.

Mata petita de tiges erectes

FORMA VITAL: Camèfit:  vegetals amb les parts aèries persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petita mata de fins 50 cm d’alçada, amb les tiges lignificades a la base (sufruticosa) i erectes.

Fulles alternes, linears, tomentoses

Fulles linears i blanquinoses pel toment que les cobreix, marge enrotllat (revolut), amb olor que recorda el curri

Flors tubulars grogues

Flors en inflorescències en corimbes de capítols globosos rodejats per bràctees imbricades, coriàcies, del color de la palla. Flors tubulars, daurades, les internes hermafrodites i les externes femenines. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en aqueni amb plomall curt

Fruit en aqueni obscur amb glàndules blanquinoses i brillants, amb curt vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:Un  corimbe és una  inflorescència en què els peduncles naixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell, a diferència de la umbel·la en la què els pedicels arranquen radialment d’un mateix punt i tenen, sovint, la mateixa longitud. 

Capítols amb les flors seques

USOS I PROPIETATS: Antigament s’empraven les flors en medicina natural com espectorant i febrífug, per calmar catarros. Actualment sembla que no fa cap efecte real.

És molt apreciada en decoració per fer centres de taula, quadres, etc. doncs els capítols daurats es conserven bé secs.

Per a prevenir i curar les hemorroides, deien que era suficient amb posar uns manolls de sota el matalàs. 

Bràctees imbricades, coriàcies, de color daurat

SABIES QUE... el nom genèric, Helichrysum, per a uns autors deriva del grec “helios”, que significa sol, i “chrysos” que significa or, pel color de les flors, i per a altres autors ve del grec “helix”, que significa espiral, sinuós, per la forma retorçuda de les tiges, i “chrysos”, pel color de les flors.

El nom específic de stoechas ve de les illes que els grecs antics denominaven Stoichades i ara coneguem per les illes Hieres. Aquest apel·latiu el reben varies plantes que, sembla, creixien en aquesta illa.

Pel seu color i durabilitat s’empraven per fer corones per als difunts pel que un dels noms populars és flor de mort. En altres llocs, com Catalunya, diu Laguna que s’anomena guirnalda, perquè les donzelles confeccionaven garlandes amb aquestes flors.

El Dioscórides diu que és una planta amb la que solien coronar-se els ídols.

Encara s’utilitzen per a la confecció del mant floral del Corpus.

Família Compositae (Asteraceae)