NOMS: Obriülls. Card estrellat. Card vermell. Floravia. Herba espitllera. Riola. Punxera. Occità: Auriòla, Caucotrepo. Cast. Arbojos. Cardo estrellado. Encarnada. Garbanzos del cura. Trepacaballos. Abreojos. Gall. Arsola. Cardo de cristo. Soldina. Eusk. Lubeazuna. Nabarr lore. Nabarriosa. Port. Ambreta. Arzola. Calsatripa. Italià: Fiordaliso stellato. Ippofesto. Calcatreppola. Francés: Centaurée étoilée. Centaurée chausse-trape. Anglés: Purple Starthistle. Red Star-thistle. Alemany: Stern-Flockenblume. Fußangel-Flockenblume. Holandés: Kalketrip. Grec: Κενταύρια η πεδιλοπαγίς . Καλαγκάθι.
 |
| Flors tubulars de color purpuri de l'obriülls |
SINÒNIMS: Centaurea macroacantha Guss.; Centaurea myacantha DC.; Centaurea adulterina Moretti;
Hi ha dues subespècies: Centaurea calcitrapa subsp. horrida (Ten.) Arcang. Centaurea calcitrapa subsp. torreana (Ten.) Nyman
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Camps abandonats, vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud.
 |
| Molt ramificada amb tiges divaricades |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Planta molt ramificada des de la base de fins 70 cm d’alçada, amb tiges que divergeixen en angle molt obert (divaricades)
 |
| Fulles pinnatífides amb els lòbula acabats en espines |
Fulles pinnatífides, amb lòbuls acabats en espina, les fulles bassals peciolades i grans que desapareixen a la floració (antesi), i fulles caulinars petites.
 |
| Les flors esternes són estèrils i les interiors hermafrodites |
Flors en capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes. Flors de color purpuri, tubulars, glanduloses, les externes estèrils i les interiors hermafrodites. Cinc estams. Ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes Floreix a finals de la primavera.
 |
| Fruits en aqueni sense plomall |
Fruit en aqueni (cípsela) ovat i sense plomall
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Espina, en botànica, és qualsevol dels apèndix endurits i punxeguts, lignificats i amb teixit vascular, que provenen de la metamorfosi d’una tija (espina caulinar), d’una fulla (espina foliar), etc. En aquest cas són les bràctees del involucre les que presenten les espines.
USOS I PROPIETATS: conté substàncies amargues que li proporcionen propietats diürètiques i febrífugues, a més d’astringent i antisèptic oftàlmic.
 |
| Capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes |
SABIES QUE... el nom genèric, Centaurea, procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.
L’epítet específic, calcitrapa, ve de la veu llatina “caltrops” que significa trampa per a peus. És un arma de guerra consistent en pues metàl·liques disposades en forma de tetraedre, de manera que al caure a terra sempre hi ha una pua apuntant cap amunt.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada