Menuda Natura: Moricandia arvensis (L.) DC.

dijous, 8 de març del 2012

Moricandia arvensis (L.) DC.

NOMS: Coletxó. Colletxó. Coleta. Moricàndia. Castellà: Collejón. Berza boba. Rapillo murciano. Italià: Moricandia comune. Francès: Chou des champs. Moricandie. Anglès: Violet Cabbage. Purple Mistress. Alemany: Acker Moricandie. Grec: Ρόκα. Ερούκα.

Flors en raïms

SINÒNIMS: Brassica arvensis L.; Brassica purpurea Mill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional.

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Chenopodietalia muralis. Llocs alterats i secs, vores de camins, camps abandonats de secà, sobre substrat bàsic, calcari o guixos. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba amb tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra i glauca, ramificada des de la base amb tiges erectes lignificades a la base (sufruticós) que poden alçar-se fins els 75 cm. amb 1-4 mm de diàmetre.

Fulles de la tija (caulinars) amplexicaules

Fulles sèssils, les basals, que no formen roseta, obovades, atenuades a la base i més o menys crenades, de color verd glauc; les mitjanes i superiors de marge enter i la base en forma de cor abraçant la tija (amplexicaules).

Sèpals erectes i gibosos, els laterals

Flors en raïms de flors hermafrodites. Calze amb quatre sèpals erectes i els laterals gibosos. Quatre pètals violacis amb el limbe arrodonit i amb venes més obscures. Estams amb anteres en forma de punta de fletxa (sagitades).Floreix a la segona meitat de la primavera.

Síliqües dehiscents

Fruit en síliqües linears llargues (de fins 7 cm.), dehiscents, amb granes biseriades, àpteres o a penes alades. Quan s’obrin les valves cauen les llavors i queda una membrana hialina que separa les dues meitats.

Fruits madurs

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves ventralment. És el fruit característic de la família de les crucíferes (Brassicàcies)

Fulles inferiors

USOS I PROPIETATS: Les fulles bassals tendres són comestibles però s’utilitza per alimentar als animals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere rep el no de Moricandia en homenatge al botànic suís Moïse Étienne (Stefano) Moricard (1779-1854) autor de una flora americana i altra flora italiana, entre altres obres.

L’epítet específic, arvensis, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

És una planta amb gran capacitat de colonització que viu al sud de València, Alacant i el nord d’Àfrica, inclús al desert del Sàhara

Cales Linné va descriure aquesta espècie per primera vegada i la va publicar com Brassica arvensis en Systema Naturae, ed. 12 2: 444. 1767. Amb el nom acceptat actualment de Moricandia arvensis va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 626–627. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)