Menuda Natura: de maig 2012

dimarts, 29 de maig del 2012

Vicia parviflora Cav.

NOMS: Veça. Veçó. Veça gràcil. Vicia tetrasperma. Castellà : Garrobilla. Ojo de serpiente. Arvejana. Portuguès: Ervilhaca brava. Francès: Vesce à fleurs lâches, Vesce à petites fleurs. Italià: Veccia gracile. Anglès: Slender Vetch. Slender Tare. Many-seeded slender Tare. Alemany: Zierliche Wicke. Zarte Wicke. Schmalfiedrige Wicke.

Flors papilionàcies molt petites

SINÒNIMS: Vicia tetrasperma (L.) Schreb. subsp. gracilis (Loisel.) Hook.;

Vicia gracilis Loisel.; Vicia tenuissima auct.; Vicia laxiflora Brot.; Ervum gracile (Loisel) DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Brolles, herbassars, garrigues. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquesta de la vora del riu Cànyoles al pas per Vallada (València)

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba fina i delicada de tiges enfiladisses de fins 50 cm de llargària.

Fulles compostes amb folíols estrets i allargats

Fulles compostes, peciolades, dividides en 2-4 parells de folíols allargats i estrets i acabades en circell simple.

Inflorescències amb llarg peduncle i de 2 a 6 flors

Flors papilionàcies, molt petites (uns 5-7 mm) de color blavós liliaci i pedunculades, en inflorescències de 2-6 flors amb peduncle més llarg que la fulla de l’axil·la de la qual surt. Calze campanulat i pubescent amb cinc lòbuls desiguals més curts que el tub. Estendard emarginat i la quilla recta. Floreix a la primavera.

Llegum petita

Fruit en llegum amb les 4-6 llavors marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un llegum és un fruit que s'obri quan està madur (dehiscent). És el fruit característic de la família de les lleguminoses i quan s'obre ho fa per la sutura ventral i pel nervi mitjà. Adopten formes diverses des de les allargades a les arrodonides. Poden tenir una llavor, com en el cas dels cigrons, dues, com en les llenties, o moltes, com els pèsols o les faves.

Estendard emarginat

SABIES QUE... el genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic parviflora deriva del llatí “parva” que significa petit, en referència a les flors tan menudes.

L'única espècie del gènere Vicia conreada per consum humà és la fava (Vicia faba). Altres espècies es conreen com a plantes farratgeres per a l'alimentació animal, com a gra o per incrementar el nivell d'humus del sòl un cop enterrades, com adob verd.

Les veces conreades com a farratge són generalment tòxics per als animals no remugants, com els humans, almenys si es mengen en quantitat.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dissabte, 26 de maig del 2012

Fraxinus ornus L.

NOMS: Fleix valencià. Freixe femella. Freixe de flor. Freixe d'olor, Freixe orn, Freixe del manà. Castellà : Fresno de flor. Arbol del maná. Basc: Lizarkia. Lizar loredun. Otsa-lizar. Portuguès: Freixo de folhas redondas. Freixo orneiro. Orneiro. Italià: Frassino da manna. Orniello. Orno. Francès: Orne. Frêne à fleurs. Anglès: Manna Ash. Flake Manna. Flowering Ash. Neerlandès: Pluimes. Grec: Μέλιγος.

Inflorescències en panícules terminals

SINÒNIMS: Ornus europaea Pers.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. És nativa del sud d’Europa i Pròxim Orient. A la Península Ibèrica només surt de forma espontània a les muntanyes valencianes del sud de la província de València i nord d’Alacant.

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Vessants ombrívoles, barrancs i zones rocoses i fresques, tant en sòls calcaris com silícics. Fins els 1500 metres d’altitud

A la tardor, abans de caure, les fulles prenen tonalitats daurades i rogenques

FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli amb escorça grisenca i llisa, copa esfèrica, de fins 15 metres d’alçada. Androdioic, és a dir, que hi ha peus amb flors hermafrodites i altres peus amb flors només masculines.

Fulles compostes amb un nombre senar de folíols

Fulles oposades, compostes, molt dividides, imparipinnades, amb (5)7-9 folíols ovalats amb un curt pecíol i el marge serrat, de color verd clar.

Corol·la amb quatre pètals llargs i estrets

Flors en panícules terminals que surten al mateix temps que les fulles. Calze molt petit amb quatre sèpals soldats a la base. Corol·la amb quatre pètals lliures, blancs, molt llargs i estrets. Dos estams amb llarg filament. Ovari amb estil simple i estigma bilobat. Floreix a maig i juny.

Els fruits permaneixen a l'arbre d'un any a l'altre

Fruit secs alats (sàmara) per facilitar la dispersió de les llavors pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Sàmara es un aqueni, és a dir, un fruit sec indehiscent amb una sola llavor, però amb la particularitat d’estar proveït d’una prolongació membranosa en forma d’ala que facilita la seua dispersió pel vent.

USOS I PROPIETATS: Les fulles, l'escorça i el suc, obtingut mitjançant la incisió de l'escorça en exemplars joves (manà), són medicinals.

El manà es comporta com a laxant suau, tot i que pot ser purgant a dosis elevades. Es un diürètic osmòtic, antiinflamatori i venotònic. Especialment indicat, per el seu mecanisme suau d'acció, per tractar l'estrenyiment en nens i ancians, diluït en aigua, llet o suc de fruites, en dosis variables segons l'edat. També indicat per millorar varius, flebitis i morenes.

S’empra en jardineria per les seues flors ornamentals

Les flors ornen el fleix

SABIES QUE... el nom genèric Fraxinus deriva del grec “phraxis” que significa tancat, doncs s’emprava per fer tanques i bardisses.

L’epítet específic ornus deriva del llatí “ornāre” que significa adornar, pel bell ornament de les seues flors.

En el sud d'Itàlia i Sicília es conrea per a l'obtenció del "manà", beguda ensucrada molt benvolguda per les seves propietats laxants. Per tal d’obtindre’l es sagna l'arbre durant l'estiu, fent unes incisions en l'escorça per les quals flueix aquest líquid.

Les melíades eren, segons la mitologia grega, les nimfes dels freixes de flor. Van nàixer de Gaia (la terra) fecundada per la sang d’Urà (el cel) en ser mutilat per Cronos.

A finals de l’Edat Mitjana (1400) s’identificava la saba del freixe de flor amb el manà bíblic. Però no era conegut pels terapeutes de l’Antiguitat, doncs el primer que parla del freixe de flor és Saladino en el “Compendium aromatariorum” de 1488.

Espècie regulada comercialment al País Valencià.

Família Oleaceae

dimecres, 23 de maig del 2012

Medicago orbicularis (L.) Bartal.

NOMS: Acordions. Trèvol de llapassa. Trèvol d'estormia. Melgó d'acordions, Melgó d'estormia. Occità: Erbo de la rodo. Castellà : Caracolillo, Carretilla, Carretón, Mielga de caracolillo, Torteruelo, Tortezuelas. Portuguès : Luzerna-de-fruto-lenticular. Luzerna-orbicular. Italià: Erba-medica orbicolare. Francès: Luzerne orbiculaire. Anglès: Button medic, Button-clover, Large disc medic. Blackdisk Medick. Alemany: Tellerförmiger Schneckenklee. Scheibenklee.

Melgó d'acordions

SINÒNIMS: Medicago polymorpha var. orbicularis L.; Medicago biancae (Urb.) P. Silva.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Camps, erms, fenassars. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges postrades molt ramificades des de la base

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb tiges postrades, molt ramificada des de la base, que s’estenen per terra arribant als 70 cm de llargària.

Fulles trifoliades de marge serrulat

Fulles amb tres folíols obovats triangulars amb el marge serrulat.

Corol·la papilionàcia amb l'estendard major que les ales i la quilla

Flors en raïms de dos a quatre flors pedunculades. Calze glabre amb cinc dents estretament triangulars. Corol·la papilionàcia de color groc, amb l’estendard major que la quilla i les ales. La flor no és major de 5 mm. Floreix a la primavera.

Fruit inconfusible amb forma d'hèlix aplanada

Fruit en llegum discoide formant una hèlix aplanada, glabra i sense espines, que va perdent amplària segons s’acosta a l'àpex. La llegum permet identificar-la amb facilitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits de les espècies del gènere Medicago tenen la particularitat de ser llegums de formes diferents però tots enrotllats de forma helicoïdal.

USOS I PROPIETATS: És emprada com a planta farratgera per la duresa i resistència a la descomposició de les llavors, que permet la regeneració de les plàntules, l’alta qualitat nutritiva i contingut proteic.

SABIES QUE... El genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació.

L’epítet específic orbicularis ve del llatí i significa orbicular, de contorn circular, per la forma dels fruits.

Manté relacions simbiòtiques amb el bacteri Sinorhizobium medicae que fixa el nitrogen de l’aire en la terra.
Els fruits de M. minima i de M. orbicularis podem trobar-los sovint acumulats a l’entrada dels formiguers, doncs les llavors són consumides per les formigues.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

diumenge, 20 de maig del 2012

Matricaria recutita L.

NOMS: Camamirla. Mançanilla dolça. Camamilla. Camamilla vera. Manganilla. Mulet. Majola. Occità: Bolièg, Bolèg, Camamilha, Camomilha, Èrba a l'uelh . Castellà: Camamila. Camomila. Manzanilla. Basc: Kamamila arrunta. Bitxeleta. Lilibitxi. Txilinbelar. Gallego: Bramaza. Camomila. Macela. Manzanela. Mançanilha. Portuguès: Camomila dos alemaes. Chamomilla. Margaça das boticas. Italià: Camomilla comune. Francès: Camomille sauvage, Camomille vraie, Matricaire camomille, Matricaire tronquée. Anglès: German camomile, Scented mayweed, Wild chamomile. Alemany: Echte Kamille. Neerlandès: Echte Kamille.

Capítols de la popular mançanilla dolça

SINÒNIMS: Matricaria chamomilla L.; Chamomilla recutita (L.) Rauschert.; Courrantia chamomilloides Sch. Bip.; Matricaria bayeri Kanitz.; Matricaria chamomilla var. salina Schur; Chamomilla officinalis K.Koch.; Matricaria suaveolens L.

DISTRIBUCIÓ: Originaria d'Europa Meridional i Oriental i d'Orient Pròxim, en l'actualitat es troba estesa per tota Europa, Amèrica i Austràlia.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camins, camps, rostolls. Aquest dels Alcavins del riu Cànyoles de Vallada (València). Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes amb olor a poma

DESCRIPCIÓ: Herba erecta que pot arribar als 50 cm d’alçada, ramificada, amb tiges blanquinoses amb pèls, que fa olor de camamilla.

Fulles dividides en segments linears

Fulles alternes, sèssils i bipinnatisectes amb els segments linears i separats entre ells.

Capítol amb flors tubulars grogues i les externes amb lígula blanca

Flors en capítols sobre peduncles axil·lars, amb el receptacle cònic i buit; flors externes ligulades i femenines i les internes tubulars i hermafrodites. Calze inexistent. Corol·la de les flors externes amb lígula blanca, i la de les internes és un tub groc amb cinc lòbuls. Cinc estams i ovari ínfer. Floreix de maig a octubre.

Aquenis sobre el receptacle ovat i buit

Fruit en aqueni

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes tenen la característica de tindre les flors agrupades en capítols, és a dir, en un eix de verticils molt escurçats i eixamplats que formen el receptacle on creixeran les flors. En les anomenades popularment margarides, el que prenguem per “la flor”, és en realitat un conjunt de flors que formen el capítol.

"Margarides" de camamirla amb les lígules dirigides a terra

USOS I PROPIETATS: Les propietats farmacològiques de la mançanilla dolça han sigut demostrades en assajos clínics i el seu ús aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany.

Les flors seques o fresques, en infusió, tenen propietats digestives, i es prenen contra problemes gastrointestinals, diarrees i dolors menstruals, a més de tindre propietats sedants, sense relaxació muscular, adequades per combatre l'estrés, el insomni i la depressió.
En aplicacions externes, mitjançant compreses humides amb l'aigua de la bullida de la planta, també s’empra contra la inflamació dels ulls, doncs la planta té propietats antiinflamatòries, antibacterianes i antifúngiques.

L'oli essencial que s’extrau de la camamilla és usat en perfumeria per l'elaboració de sabons, locions i cremes. Té propietats beneficioses per al cabell, ajuda a eliminar la picor i la descamació en eliminar els bacteris que s'hi troben i, al mateix temps, aclareix el cabell i el deixa més brillant.

SABIES QUE... El nom genèric Matricaria deriva del llatí “matrix”, matriu o úter, per les propietats ginecològiques de la planta.

El nom d’alguns sinònims i de molts noms comuns, Chamomilla, deriva del grec ”chamai” que significa petit, i de “mélon” que significa poma, per l'olor que desprèn paregut a algunes espècies de pomes. Altre nom comú, manzanilla, també fa referència a la petita poma.

Família Compositae (Asteraceae)

dijous, 17 de maig del 2012

Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.

NOMS: Romer blanc. Romaní blanc. Botja blanca, Heliantem lavandulifoli, Herba de la pulmonia. Castellà: Romero blanco. Jaguarzo. Romera. Jarilla romero. Romerillo. Italià: Eliantemo a foglie di lavanda. Francès: Hélianthème à feuilles de lavande. Hélianthème de Syrie. Anglès: Rockrose.

Flors de romer blanc amb nombrosos estams grocs

SINÒNIMS: Cistus syriacus Jacq. in Murray; Helianthemum lavandulifolium Desf.; Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours. subsp. thibaudii (Pers.) Meikle;

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberianes de gran àrea

HÀBITAT: Rosmarinetalia, Rosmarino-Ericion, Thymo-Siderition. Habita terrenys secs i pedregosos, matollars aclarits, marges de camps, ermes, sobre substrat calcari o margues gipsíferes. Fins els mil metres d’altitud.

Les tiges i les fulles tenen un color verd cendrós

FORMA VITAL: Camèfit: en les formes vitals de Raunkjaer, són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Arbust que arriba als 50 cm d’alçada, amb tiges de color verd cendrós lignificades si més no a la base.

Fulles oposades amb el marge revolut

Fulles oposades, linears lanceolades amb el marge enter i revolut, l’àpex agut i cobertes de pèls que li donen la tonalitat grisenca.

Cinc pètals lliures i estigma trilobat

Flors en inflorescències corimbiformes escorpioides, ramificades. Flors grogues, que s’agrupen totes al mateix costat de l’eix floral, amb el calze de cinc sèpals acrescents, els tres interns majors i amb dos nervis, i els dos externs més petits, semblants a bràctees, amb un sol nervi. Cinc pètals grocs i lliures. Nombrosos estams grocs. Ovari súper amb estil acabat en estigma trilobat. Floreix de maig a juliol.

El calze persistent protegeix la càpsula amb les llavors.

Fruit en càpsula, més curta que el calze persistent, amb tres valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El transport del pol·len de les anteres a l’estigma, és a dir la pol·linització, es realitza mitjançant el vent (anemòfila), l’aigua (hidròfila) o els animals (zoòfila), però la majoria de les plantes amb flors (angiospermes) utilitzen els animal, i més concretament els insectes, com agents pol·linitzadors. Aleshores, com en el cas del romer blanc, diem que la pol·linització és entomòfila.

SABIES QUE... El nom genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol. Altres autors diuen que fou el groc lluminós de les flors el que va suggerir el nom relacionat amb el sol.
L’epítet específic syriacum ve del grec Syría, -as= Síria, fent referència a la procedència d’aquest territori.

Família Cistaceae

dilluns, 14 de maig del 2012

Erodium ciconium (L. & Jusl.) L'Hér.

NOMS: Agulles. Bec de cigonya. Herba d'almesc. Rellotges. Bec de grua. Occità: Pèd-de-perdris. Castellà : Agujas de pastor. Pico de cigüeña. Alfileres. Gallego : Agullas, Agulleira, Herba agulla, Herba das agullas, Pe de perdiz. Basc: Moko-belarra. Portuguès : Bico de cegonha, Bico de cegonha maior. Italià: Becco-di-grù maggiore . Francès: Érodium bec-de-cigogne. Anglès: Common stork's-bill. Alemany: Großer Reiherschnabel. Langschnäbliger Reiherschnabel.

Flors blavoses del bec de cigonya

SINÒNIMS: Geranium ciconium L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrènia

HÀBITAT: Hordeion leporini. Camps, vores de camins, erms i sembrats. Fins els 1200 metres d’altitud.

DESCRIPCIÓ: Mata de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes ramificades des de la base i amb pèls.

Fulles bipinnades amb pèls curts

Fulles bipinnades, dividides en lòbuls irregulars amb pèls, amb pecíol.

Cinc estams fèrtils i cinc estèrils (estaminodis)

Flors blavoses, pedunculades, d’1,5 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals persistents de color ver groguenc acabats en punta pilosa. Corol·la amb cinc pètals desiguals, doncs dos són majors que els tres restants. Deu estams dels quals cinc amb antera i cinc estèrils (estaminodis).Floreix d’abril a juliol.

Les llavors es desprenen de dalt a baix cargolant-se

Fruit en esquizocarp. És el fruit més gran de totes les espècies que anomenem rellotges (fins 10 cm), per la qual cosa s’anomena també bec de cigonya.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els mericarps que formen el esquizocarp es desprenen de dalt a baix, amb el bec enrotllat com un tirabuixó, a diferència de les espècies del gènere Geranium que es desprenen de baix a dalt. El bec es cargola higroscòpicament de forma helicoïdal per endinsar la llavor a terra.

Dos pètals més grans que els altres tres

SABIES QUE... El nom del gènere “Erodium” procedeix del grec “erodios” que significa “garsa”, per la forma dels fruits que semblen el bec de les garses.

L’epítet específic ciconium és una paraula llatina que significa cigonya, per la llargària del bec que s’assembla al bec de la cigonya.

Els xiquets juguen amb els fruits veient com es cargolaven al rebre la humitat de l’alé.

Família Geraniaceae

divendres, 11 de maig del 2012

Anemone palmata L.

NOMS: Anemone palmejada. Anemone palmada. Castellà: Hierba centella. Anémola portuguesa. Portuguès : Anémola, Anémona, Anémona-do-tejo, Anémone de tejo. Italià: Anemone palmata. Francès: Anémone palmée. Anémone jaune. Anglès: Palmate Anemone.

Flor d'anemone palmejada

SINÒNIMS: Anemone malvifolia L.; Anemone lobata Pers.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Querco-Lentiscetum. Quercetum-Rotundifoliae. Llocs frescs del matolls i carrascars, sobre sòl descalcificat. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquest del pla del Campello de Vallada (València)

Planta amb una sola tija

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç de rizoma tuberós, gros i irregular del qual surt una tija de 10-50 cm d’alçada.

Fulles bassals amb 3-5 lòbuls

Fulles en roseta bassal amb el limbe suborbicular amb 3-5 lòbuls poc marcats i dents irregulars.

Flor solitària de color groc

Flors terminals solitàries, formades per sèpals petaloides, lliures de color groc, rarament blancs, amb pèls per la part exterior. Estams nombrosos més curts que els sèpals amb les anteres grogues. Involucre allunyat de la flor, format per bràctees cuneïformes profundament dividides i concrescents a la base. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.

Fruit en poliaqueni lanuginós

Fruit en poliaqueni ovoide llanut amb l’estil persistent que surt entre l’embolic dels pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les bràctees són fulles modificades que broten al mateix eix del qual surt una flor o una inflorescència i formen el involucre. L’Anemone palmata té la particularitat de que el involucre no està immediatament baix la flor, sinó que està allunyat d’aquesta, per la qual cosa el involucre semblen fulles caulinars més que bràctees involucrals.

Involucre allunyat de la flor

USOS I PROPIETATS: Diverses aplicacions en medicina popular però sempre en ús extern, perquè, igual que l’Anemone nemorosa pot ser tòxica si s’ingereix.

Sèpals petaloides amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Anemone deriva del grec “ánemos” vent, perquè les seues flors són fàcilment agitades pel vent, o per la difusió anemòfila de les llavors. El nom específic palmata ve de “palma” palma de la ma, en referència a la forma palmejada de les fulles.

Segons la llegenda grega, aquesta planta va nàixer de la sang d’Adonis. Adonis va morir destrossat pels claus d'un porc senglar, que era Ares, el gelós amant d'Afrodita, transformat, Afrodita va arruixar nèctar sobre el cos mort d’Adonis, de manera que cada gota de la seua sang es va convertir en una flor roja anomenada anemone.

Anemone palmata, fou descrita per Carles Linneo y publicat en Species Plantarum en l’any 1753.

Família Ranunculaceae

dimarts, 8 de maig del 2012

Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek

NOMS: Créixecs. Creixens. Morritort d'aigua. Glinxa. Clenxa. Occità: Creisselon, Creisson, Creissoun, Greisson . Castellà : Berros. Masturzo acuático. Balsamita mayor. Basc: Ur-berroa. Ur-krexua. Kertxun. Zarra. Huminca. Gallego: Agrón. Agrian. Cardama. Mestranzo. Portuguès: Agrio. Agrio das fontes. Afrioes. Italià: Crescione d'acqua . Francès: Cresson. Cresson de fontaine. Anglès: Watercress. Brown Cress. Alemany: Echte Brunnenkresse. Gemeine Brunnenkresse. Neerlandès: Echte Waterkers. Grec: Ναστούρτιο το φαρμακευτικόν. Νεροκάρδαμο.

Raïm de flors de créixecs o morritort d'aigua

SINÒNIMS: Nasturtium officinale R. Br.; Nasturtium aquaticum ; Sisymbrium nasturtium-aquaticum L.; Nasturtium fontanum (Lam.) Asch.;

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita

HÀBITAT: Glycerio-Sparganion. Viu dins l’aigua, en fonts, síquies, torrents, rius, etc. fins els 1600 metres d’altitud. Aquest del riu Cànyoles al pas per Vallada (València)

Podem veure les arrels engrunsades per l'aigua del riu

FORMA VITAL: Hidròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, planta aquàtica ja sigui arrelada o flotant.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne de fins un metre d’alçada que emet arrels pels nusos. Tiges fortes, erectes i buides per dins, normalment sense pèls.

Fulles molt dividides

Fulles molt dividides (pinnatisectes) amb folíols sèssils i un, el terminal, més gran, sencers o sinuats. Les fulles inferiors amb el limbe simple i ovat.

Flors amb quatre pètals lliures

Flors hermafrodites en raïms. Quatre sèpals lliures amb els marges denticulats. Quatre pètals, també lliures, blancs, i amb el limbe obovat. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en siliqua arquejada

Fruit en síliqua arquejada cap amunt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes del gènere Cardamine o Rorippa, tenen la particularitat de que quan tenen els fruits madurs, al més petit contacte, espolsen de sobte les llavors en totes direccions, doncs el mecanisme de dispersió fa que les valves de les síliqües, al menor estímul, s’enrotllen de sobte sobre el seu dors, de baix cap a dalt, i llancen les granes.

USOS I PROPIETATS: És cultivada per consumir en amanides en substitució de l’enciam, doncs és rica en ferro, manganès, calci, i iodi, així com en vitamines A i C. El creixen cuinat també es pot fer servir per cremes o sopes. Les fulles tendres serveixen per decorar plats o com a guarnició de carns fredes i peixos. El seu gust recorda al de la mostassa, tot i que és un xic més suau i dolç. Com que és una planta aquàtica cal tenir sempre la precaució de rentar molt bé les fulles abans d'utilitzar-les, doncs poden estar contaminades de l’endoparàsit Fasciola hepàtica i causar distomatosis hepàtica, una patologia que afecta el fetge. S'ha de vigilar si l'aigua on es troba està neta per a evitar intoxicacions.

Té propietats estimulants, diürètiques i expectorants. És molt recomanat en els casos de malalties de la pell (acné, canyella, etc.). També s'utlitza per treure les taques de la cara i per la tinya (crostes en el cuir cabellut). S¡empra, doncs, tant externament com internament i va bé per la tos, la bronquitis, el refredat, la diabetis, l'obesitat i pel fetge. També lluita en contra de la calvície, de les úlceres de la boca, la gingivitis i les fulles ajuden a cicatritzar les ferides.

SABIES QUE... Es desconeix l’origen del nom genèric Rorippa. En la Flora Ibèrica diu que Scopoli el va prendre de Gesner i, després, Chemnitius el va germanitzar com Rorippen, però es desconeix l’origen i el significat.

El nom específic, nasturtium-aquaticum, combina el nom llatí nasturtium, que prové de “nasus”que significa "nas" i “tortus” que vol dir "tort" degut a l'olor picant de la planta que irritava el nas, amb el terme aquaticum que fa referència a l’`habitat aquàtic de la planta.

A l’antiguitat li atribuïen virtuts màgiques i l'utilitzaven per la preparació de filtres i beuratges màgics que se suposava que inspiraven l'amor.

Xenofont conta que quan els joves perses anaven de cacera, se satisfeien amb aigua i pa condimentat amb créixens.

Els romans el menjaven en grans quantitats perquè creien que podien prevenir la calvície i estimular l'activitat de l'esperit. Els grecs també afirmaven que el creixen podia tornar la raó als esperits trastornats i disminuir els efectes de l'embriaguesa.

Els créixens apareixen representats a l'escut d'armes de Sant Lluís perquè, segons la creença, els habitants de Vernon, França, el van satisfer amb una amanida de créixens, i en agraïment, ell va acordar fer-los aparèixer al seu escut.

Família Cruciferae (Brassicaceae)